L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) participen en un nou projecte innovador liderat per l’Institut Noruec de Recerca de l’Aigua (NIVA), NiD4OCEAN, que aborda un repte de "reconciliar" i fer "compatible" l’energia renovable en alta mar amb la protecció de la biodiversitat marina.
La iniciativa, de tres anys de durada, està finançat per la missió ‘Restaurar el nostre oceà i aigües’ del programa Horitzó Europa i uneix 13 socis de vuit països. Les accions es duran a terme fins al 2027, amb un pressupost de més de 2 milions d’euros.
NID4OCEAN se centrarà en el Mar del Nord, el Bàltic i el Mediterrani Occidental com a casos d’estudi, amb l’objectiu d’avançar en el desenvolupament de "solucions basades en la natura", aquelles que aprofiten l’entorn natural per protegir les persones i optimitzar infraestructures, i opcions que puguin millorar l’estat ecològic dels ecosistemes.
En total, el projecte involucra 13 socis de Dinamarca, Alemanya, Lituània, els Països Baixos, Noruega, Espanya, Portugal i el Regne Unit, que representen instituts de recerca, universitats, ONG ambientals, organitzacions sense ànim de lucre i la indústria energètica.
L’equip del CSIC està format per biòlegs marins, oceanògrafs i socioecòlegs de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), mentre que la UPC incorpora enginyers amb experiència en sistemes d’energia en alta mar.
"L’expansió de les energies renovables en alta mar, que són necessàries per complir els ambiciosos objectius de descarbonització de la Unió Europea, no ha de xocar amb els objectius de preservació de la biodiversitat, com la estratègia de biodiversitat de la UE per al 2030", afirma el investigador de l’ICM-CSIC, Josep Lloret.
"NiD4OCEAN ens permetrà submergir-nos en el camp emergent dels dissenys inclusius de natura per a les energies renovables en alta mar, particularment per a l’energia eòlica marina, explorant la seva efectivitat i aplicabilitat a diferents ecorregions europees", assegura l'investigador del CEAB-CSIC, Rafael Sardá.
Segons Lloret i Sardá, "en primer lloc, els plans i els projectes de parcs eòlics marins haurien d’evitar les zones d’alt valor per a la biodiversitat mitjançant una planificació meticulosa de l’espai marí i marítim". "En segon lloc, una vegada excloses aquestes zones sensibles dels desenvolupaments energètics, cal explorar les NID (de l’anglès, "nature-inclusive designs") per evitar i minimitzar els impactes ecològics i socioeconòmics que encara puguin aparèixer", afegeixen.
Per últim, el CSIC fomentarà la co-creació de nous dissenys a través de la Sèrie de Desafiaments d’Innovació en col·laboració amb els enginyers de la UPC.