Al gironí Marc Fernàndez fa poques setmanes que li han entregat el nou cotxe. Després de comparar diferents opcions, finalment es va decidir per un vehicle 100% elèctric. “Amb la família solem fer entre 20.000 i 25.000 quilòmetres l’any, volíem un cotxe que consumís poc i no necessités massa manteniment”, explica.
Amb el nou vehicle, Fernàndez assegura que pot arribar a recórrer uns 350 quilòmetres amb una despesa aproximada de cinc euros, una xifra molt inferior al cost que tenia amb el seu antic cotxe de combustió. “Amb el que tenia abans, gastaria més de 35 euros en carburant per fer la mateixa distància”, detalla.
El vehicle té una autonomia màxima de 462 quilòmetres amb la bateria carregada, tot i que aquesta varia segons el tipus de conducció. “Si fas ciutat, com que vas frenant, la bateria es va regenerant; però per autopista, més o menys, deuen ser uns 350 quilòmetres”, precisa.
Fernàndez ha instal·lat un carregador a la plaça d’aparcament del bloc on viu, però també utilitza punts de càrrega públics o els que hi ha en supermercats. En funció de la necessitat, opta per càrregues ultraràpides —que permeten recuperar bateria en uns vint minuts— o per càrregues lentes.
Mobilitat elèctrica
El gironí admet que tenir un cotxe elèctric implica adaptar-se i planificar les càrregues, especialment en trajectes llargs, però assegura que la transició ha estat senzilla. “Amb els desplaçaments del dia a dia no hi ha problema, puc anar on vulgui perquè no m’acabo la bateria”, explica. “I si veig que a la nit està baixa, la poso a carregar”, afegeix.
Per als viatges més llargs, el vehicle incorpora un assistent intel·ligent que calcula les rutes i marca els punts on caldrà aturar-se per carregar. El sistema també suma el temps de càrrega a la durada total del trajecte.
Fernàndez assegura que les ajudes públiques van ser importants a l’hora de valorar la compra del vehicle, especialment enmig de la incertesa generada per la tramitació del decret òmnibus al Congrés. Tot i això, afirma que la decisió ja estava pràcticament presa. “Les ajudes van ser decisives per pensar a comprar un cotxe elèctric; però un cop ja ens havíem decidit, si no les haguéssim tingudes, ho hauríem fet igualment”, assegura.
L’experiència d’en Marc coincideix amb el creixement progressiu de la mobilitat elèctrica compartida a Catalunya. La cooperativa Som Mobilitat, nascuda a Mataró el 2017, va començar amb només quatre vehicles elèctrics i usuaris vinculats sobretot a l’activisme ambiental.
Ara, gairebé una dècada després, la cooperativa ja disposa d’una flota de més de 150 vehicles repartits arreu del país. El soci fundador de Som Mobilitat, Ricard Jornet, assegura que la millora de les autonomies i l’expansió dels punts de càrrega han estat factors clau perquè el vehicle elèctric deixi de veure’s com una opció anecdòtica.
“Al principi es veia com quelcom molt innovador, però ara cada vegada més queda clar que el futur i el present passa pel vehicle elèctric”, afirma Jornet. També destaca que el sistema està “més afinat” i que això millora notablement “l’experiència de l’usuari”.
Som Mobilitat preveu ampliar la flota amb vehicles familiars de llarg recorregut. Fins ara, la cooperativa treballava sobretot amb utilitaris pensats per a trajectes curts o desplaçaments puntuals.
Paral·lelament, la cooperativa continua defensant la reducció del vehicle privat. Jornet considera que moltes famílies podrien replantejar-se la necessitat de tenir dos o tres cotxes particulars i aposta per impulsar alternatives basades en la mobilitat compartida.
