Pardo, apunta que "és del tot necessari conèixer l’opinió real de tots o de la majoria de ciutadans de Catalunya" ja que a través d'ell "es poden decidir les propostes més adients" pel bé del país i és que, del contrari, "sense consulta, tothom es pot erigir en portaveu del poble".
Amb tot, el bisbe també lamenta les traves que arriben des de Madrid a l'hora de bloquejar el referèndum: "les objeccions legals no poden ser una excusa per a refusar el diàleg", i afegeix que "les lleis es poden modificar pel bé dels ciutadans", en al·lusió a la Constitució Espanyola.
L'eclesiàstic també apel·la a contribuir "a un diàleg seré" que hauria de donar resposta a un seguit de preguntes, com ara "Independència o no"; "Estat propi o no"; "Possibilitats reals d'un estat federat"; "Viabilitat en el context d'Europa i de les nacions", entre d'altres.
(Prem la imatge per ampliar-la i llegir el text)
Contraposat al bisbe de Solsona
Les declaracions de Pardo es contraposen a les que ha fet el bisbe de Solsona, Xavier Novell, el qual ha demanat als rectors de la seva diòcesi que no permetin el repic de campanes l'Onze de Setembre a les 17:14 coincidint amb l'inici de la Via Catalana.
El bisbe entén que "no han de pretendre involucrar oficialment l'Església en la seva opció política" perquè les comunitats cristianes han d'estar "obertes a tots els fidels" i ser "respectuoses" amb totes les opcions, evitant accions que divideixen.
"Tot i ser legítimes, no necessàriament han de ser compartides per tots", ha precisat en una carta enviada als rectors. Malgrat això, reconeix que només els mateixos rectors "en virtut de les seves competències" poden prendre les decisions que "considerin oportunes".
Les declaracions de Pardo es contraposen a les que ha fet el bisbe de Solsona, Xavier Novell, el qual ha demanat als rectors de la seva diòcesi que no permetin el repic de campanes l'Onze de Setembre a les 17:14 coincidint amb l'inici de la Via Catalana.
El bisbe entén que "no han de pretendre involucrar oficialment l'Església en la seva opció política" perquè les comunitats cristianes han d'estar "obertes a tots els fidels" i ser "respectuoses" amb totes les opcions, evitant accions que divideixen.
"Tot i ser legítimes, no necessàriament han de ser compartides per tots", ha precisat en una carta enviada als rectors. Malgrat això, reconeix que només els mateixos rectors "en virtut de les seves competències" poden prendre les decisions que "considerin oportunes".
