Detecten malnutrició a Salt en infants subsaharians, magrebins i indis

El pediatre Miguel Sànchez-Muro troba dèficits de Vitamina D i Ferro

La poca adaptació de les famílies immigrades a la dieta mediterrània poden provocar casos de malnutrició entre la població infantil subsahariana, magribina i india resident a Catalunya. Es deuen a causes més relacionades amb barreres "culturals" que "econòmiques", subratlla el pediatre Miguel Sànchez-Muro, responsable d'una investigació, realitzada a 300 infants visitats al CAP de Salt, que ha diagnosticat casos amb dèficit de Vitamina D i de Ferro -ambdós components essencials per al creixement- en membres d'aquestes ètnies.

"No hi ha infants desnodrits, hi ha una manca d'hàbits saludables per part de les seves famílies". Per això, són necessàries "campanyes d'informació". La investigació realitzada a més de 300 infants de 0 a 3 anys residents a Salt -que es visiten al CAP d'aquest municipi gironí referent en l'acollida de població immigrada- ha detectat "diversos casos de dèficit de Vitamina D i de Ferro" entre els pacients d'origen subsaharià, magribí i indi.

Concretament, un 20% dels infants subsaharians, un 34% dels magribins i un 64% dels indis presenten mancances de Vitamina D i un 40%, un 49% i un 79%, respectivament, pateixen ferropènia. La mancança d'aquests dos components resulta "preocupant perquè són essencials per al correcte creixement de les persones".

L'estudi s'ha dut a terme pesant i tallant els pacients, prenent mostres de sang i entrevistant els pares per conèixer els seus hàbits. El pediatre Sànchez-Muro considera que aquests dèficits "estan més relacionats" amb factors "culturals" que amb les limitacions "econòmiques" de les famílies immigrades.

En el mateix sentit que la Societat Catalana de Pediatria, l'estudi apunta que les dificultats econòmiques -malgrat ser en alguns casos "molt importants"- no han provocat "desnutrició entre la població infantil".

Per contra, en el cas de Salt, entre aquestes famílies d'origen estranger, s'ha observat un abús de la compra d'aliments industrials -com ara brioxeria o bosses de patates- i dels hidrats de carboni. Però "falten les proteïnes". I això sí ha causat "casos de malnutrició". La dieta mediterrània ofereix una gama d'aliments "prou variada i rica" que podria evitar aquest dèficit però les famílies no la segueixen "sobretot per desconeixement".

A banda, costums com les dels magrebins o indis, que vesteixen amb roba que limita massa l'exposició solar, o els subsaharians, que poden excedir-se en el període d'alletament, també expliquen, en part, la mancança de vitamina D.

Pel què fa als nivells de Ferro, s'ha observat que la població infantil d'origen immigrant presenta un percentatge d'anèmies ferropèniques "més elevat" que la població autòctona derivat d'una ingesta menor "de carn, peix i ous".

Per això, Sànchez-Muro considera que per lluitar contra aquestes mancances detectades a l'estudi, són necessàries "campanyes d'informació dirigides a les famílies nouvingudes" perquè entenguin que han de procurar una alimentació "variada" als seus fills aprofitant "la riquesa de la dieta mediterrània".

Aquestes conclusions formen part d'una tesi doctoral dirigida pel Servei d'Endocrinologia Infantil de l'hospital de la Vall d'Hebron que ha defensat recentment Sànchez-Muro a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).