De becari europeu a professional

25 anys. Llicenciada en Traducció i Interpretació. Màster en Relacions Internacionals. Màster en Política i Administració Europea. Estudiant de Dret. Parla català, castellà, anglès, francès, alemany, portuguès i una mica de rus. Fa 15 anys, se la rifarien per donar-li feina. Avui, la Marta Pont és becària a Brussel·les i a partir de l'agost buscarà feina. L'Albert Sesé, politòleg, màster en Polítiques Públiques i Socials, encadena contractes mensuals a la Comissió Europea.

Per sortejar la crisi, molts catalans intenten iniciar una carrera professional a través de les beques de la Unió Europea. Alguns, com en Xavi Just, que avui treballa a Deloitte, ho aconsegueixen. Però el camí no és fàcil. Ser "l'etern becari" s'està convertint en una nova professió per a centenars de joves que, tot i tenir un gran perfil acadèmic, parlar idiomes i tenir ganes de treballar, no tenen l'oportunitat que mereixerien per culpa de la crisi. Encadenen beca rere beca, pràctiques rere pràctiques, alguna substitució, places d'interins, sovint a l'estranger, moltes vegades canviant de país d'una oportunitat a l'altra.

A Brussel·les, les institucions europees ofereixen programes de beques remunerades pel jovent que vol iniciar la seva carrera professional. Només per les pràctiques de la Comissió Europea que comencen aquest octubre, s'hi han presentat 18.706 candidats, dels quals 2.489 són de l'estat espanyol. Molts es quedaran sense plaça. A la convocatòria del març, dels 1.250 candidats de l'Estat, només 49 van obtenir una estada de pràctiques a la Comissió.

Els que l'aconsegueixin aquesta tardor s'hi estaran cinc mesos que els serviran per conèixer més a fons les institucions europees i optar, potser, a una feina. Tenint en compte l'elevat atur juvenil, o que moltes empreses només ofereixen pràctiques sense pagar ni un euro de sou ni dietes, amb horaris excessius i òbviament sense cap possibilitat de feina posterior, els becaris a les institucions europees són una "excepció", com admet l'Albert Sesé, de La Garriga. El febrer va acabar la seva estada a la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió.

El trist panorama laboral dels joves

Actualment, alguns joves molt ben preparats tenen feina. Però són una minoria. Dels 4.576.000 joves fins a 25 anys en edat de treballar, només 833.000 ho fan, i 945.000 estan a l'atur. Sis de cada 10, o gairebé 2,8 milions, són econòmicament inactius: perquè estudien o no cotitzen. A més, les últimes estadístiques de l'Eurostat indiquen que un 10% dels joves llicenciats a l'Estat espanyol tenen risc de ser pobres. És el percentatge més alt de tota la Unió Europea, on la mitjana és del 7,3%.

De fet, fins i tot entre els "afortunats" becaris de la UE s'han denunciat les poques opcions de futur que té el jovent a Europa. Un grup va protagonitzar aquest juliol la primera vaga de becaris, i també s'han creat organitzacions com 'Unite in Adversity' que intenten avisar dels riscos de crear una generació perduda al continent. Els tres catalans entrevistats per l'ACN es consideren uns afortunats, tenint en compte les circumstàncies.

Unes condicions "justes"

"Estem justament pagats, ni massa ni massa poc, ens dóna per viure aquí a Brussel·les", explica l'Albert en una entrevista a l'ACN. El sistema, diu, "fa tants anys que funciona" que els becaris solen tenir l'oportunitat d'aprendre i sentir-se útils, i a més, cobrant. El programa de la Comissió Europea va començar l'any 1960, amb només tres becaris. Des de llavors, hi han passat més de 40.000 persones, entre elles comissaris actuals com el d'Agricultura, Dacian Ciolos, la de Justícia, Viviane Reding, l'exprimer ministre italià i excomissari Mario Monti o fins i tot el príncep Felip o el rei Mohamed VI del Marroc.

"Fer aquestes pràctiques és un trampolí important, tot i que no definitiu", admet l'Albert, que abans de ser a la Comissió també va ser becari en una ONG a Bèlgica i una altra al Brasil. "Els dubtes no s'esvaeixen, hi segueixen sent, però un cop has passat aquest filtre, com que algú amb cert renom ja t'ha contractat, sembla que ho tens una mica més fàcil. Però no hi ha res decidit", assegura aquest jove, que a més del català i el castellà, domina l'anglès i el portuguès i sap francès.

A ell, a l'acabar les pràctiques a la Comissió Europea li van oferir una plaça d'interí en el seu mateix departament. Des d'aleshores, ha anat encadenant contractes mensuals, sense saber a mitjans de mes si el següent encara tindrà un sou i podrà seguir vivint a la capital europea. "Em van renovant mes a mes, cosa que afegeix una inestabilitat evident, però bé, tot suma", admet.

De beca en beca

La Marta Pont, també de 25 anys, i de La Pobla de Segur, va fer l'estada a la Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea. Quan va acabar, li van donar una beca per treballar a la Delegació de la Generalitat davant de la UE. "Les pràctiques estan bé, però arriba un moment en què un es planteja en quina direcció ha d'anar", defensa. "A partir d'una certa edat, una persona ja comença a voler certa estabilitat", afegeix.

Compaginar beques i estades de pràctiques és "enriquidor" però dificulta l'especialització, especialment pels qui no aconsegueixen estades de més d'uns mesos o un any. "Les persones que tenen un perfil molt específic, és fàcil que amb un parell d'experiències laborals o pràctiques acabin trobant el seu lloc. Si tens un perfil més generalista, pots encaixar a molts llocs", explica la Marta, que admet que això no és necessàriament positiu.

Fins i tot en un ambient com el de Brussel·les, on les institucions europees i tot el món que hi gira al voltant generen "moltes ofertes" de feina, la competència és molt dura. "Quan envies qualsevol currículum a qualsevol consultora, hi ha 300 persones com tu que també s'hi presenten, que també parlen tres o quatre idiomes, que tenen dos màsters...", assenyala la Marta.

Tenir feina: el gran luxe

La competència a la capital europea és avui, en plena crisi, i quan l'atur juvenil supera el 56%, pitjor que fa tres anys, quan va arribar en Xavi Just, de 28 anys i de Reus. Llicenciat en Economia i Dret, i Màster en Dret Internacional Econòmic, va fer les pràctiques a la Comissió Europea, les va encadenar amb una estada a la Federació de Cambres de Comerç de la UE i poc després va aconseguir una feina a la gran multinacional Deloitte. Ha aconseguit treballar pel "sector privat" i fora del cercle estricte de les institucions comunitàries, tot un repte en els temps que corren.

La feina la va trobar gràcies a "una borsa de treball que es va organitzar pels que feien les pràctiques a la CE". Recorda l'experiència en positiu. "Va ser molt útil", admet. Si compara la seva feina amb la d'altres companys que són a Catalunya, s'adona del valor afegit d'haver sortit a l'estranger. "La seva situació laboral és complicada degut a la pressió actual de l'economia. Els salaris potser no són tan bons, les condicions són molt més dures, i la competència és molt més ferotge, hi ha molta més gent que està a fora esperant per ocupar el teu lloc", destaca.

La Marta i l'Albert, però, que a diferència d'en Xavi encara s'han de forjar una carrera estable, també noten la competència a Brussel·les. "És un molt bon lloc per venir, hi hagi crisi o no", diu en Xavi, que recorda que en els seus primers mesos a la capital europea van començar a arribar molts grecs i d'altres ciutadans del sud d'Europa arran del rescat. "També era complicat llavors, potser ara ho és una mica més, però senzill no ho ha estat mai", afirma.

El somni de tornar a casa

Avui la majoria dels que són fora no pensen en tornar. "Quines opcions m'ofereix ara Catalunya? No ho sé, no ho he mirat, aquí estic molt content i no em plantejo marxar ara", admet en Xavi. L'Albert hi està d'acord. "Podem tornar o no. Jo sí que tinc la il·lusió de poder-ho fer, i que tota aquesta experiència pugui revertir algun dia en poder treballar al meu país, però de moment no m'ho plantejo per les poques possibilitats que tenim allà", assegura.

La Marta ho veu d'una altra manera. "M'estic plantejant tornar a Catalunya i intentar capitalitzar una mica el que he après aquí", confessa. Li agradaria poder ajudar empreses o organitzacions que volen ampliar la seva col·laboració amb la Unió Europea en aquests moments de crisi i austeritat, quan Brussel·les és un dels pocs llocs on encara hi ha finançament per a nous projectes. "Potser sóc una mica optimista". Només el temps ho dirà.