El poc pes que té dins el sistema l'energia procedent de renovables a Catalunya i els projectes per aixecar un parc eòlic marí al golf de Roses (Alt Empordà) han entrat en campanya a les eleccions al Parlament.
Per a les formacions majoritàries (PSC, ERC i Junts) l'eòlica marina és una bona oportunitat per avançar cap a la transició energètica, tot i que cada partit hi posa matisos. Els socialistes hi veuen un revulsiu econòmic per al territori i ERC assegura que la demarcació pot ser "puntera" en aquesta tecnologia verda. Junts demana, això sí, que les competències sobre aquests parcs es traspassin a la Generalitat. Per a la CUP, primer cal explotar espais ja malmesos i Vox aposta per l'energia nuclear per assolir la sobirania energètica.
A finals de març el govern espanyol aprovava un Reial Decret on s'establia el marc general que haurà de regir les subhastes per escollir les empreses que construeixin un parc eòlic marí al golf de Roses.
Ara com ara hi ha sis projectes sobre la taula, tots ells en diferents fases. Qui té els tràmits més avançats és el Parc Tramuntana, que promouen BlueFloat Energy i SENER, i que preveu aixecar 33 molins flotants amb 500 MW de potència a uns 24 km de la costa.
Una filial d'Iberdrola, l'enginyeria basca Saitec o una societat del grup Cobra també estan tramitant els seus respectius projectes. Les últimes peticions que arribaven al Ministeri de Transició Ecològica l'any passat eren els de Ferrovial i Capital Energy Offshore.
La cap de llista del PSC a la demarcació de Girona, Sílvia Paneque, considera que la implementació d'un parc eòlic marí suposarà una "oportunitat de desenvolupament econòmic" per a la zona. En aquest sentit, apunta que el món viurà una "reindustrialització verda" en els propers anys i que cal decidir "quin paper hi juga" el territori gironí. Per això, creu que el parc eòlic al golf de Roses dona oportunitats al territori i permet "tenir un teixit industrial verd", també format per "totes les empreses auxiliars que hi donen servei".
La candidata d'ERC al Parlament per Girona, Laia Cañigueral, veu l'eòlica marina com una oportunitat per "dinamitzar una indústria que serà puntera en les pròximes dècades". L'escletxa per aconseguir-ho, assegura, és que fins a dia d'avui no hi ha cap experiència prèvia en tot l'arc mediterrani sobre aquesta energia.
El candidat de Puigdemont x Catalunya Junts +, Salvador Vergés, reclama que la Generalitat tingui competències a l'hora de decidir on se situen aquests parcs. Vergés explica que decidir sobre el Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) ha de permetre veure "si realment tenim més opcions per fer eòlica marina al llarg de la costa catalana". A més, el cap de llista recorda que es posa molt el focus en el golf de Roses, quan aquí només es generaran "entre 1 i 2 gigawatts dels 62 que caldrà tenir abans del 2050".
Qui d'entrada ja s'oposa del tot al parc eòlic marí al golf de Roses és el candidat de la CUP, Dani Cornellà. Ell aposta per seguir "exemples d'altres països" que també tenen projectes d'eòlica marina "però sense afectacions a la biodiversitat ni a l'economia del territori". A més, Cornellà creu que aquests parcs han de ser "públics" i no "propietat de grans multinacionals". Per a la CUP, els projectes de renovables -siguin parcs eòlics o fotovoltaics- s'han de situar primer en espais ja entropitzats o "malmesos" (com ara polígons industrials o bé al llarg de corredors d'infraestructures, com el de l'AP-7).
Per altra banda, Vox demana impulsar una "política energètica a escala nacional" perquè l'Estat assoleixi la sobirania energètica. Per al candidat de la formació al 12-M per Girona, Alberto Tarradas, aquesta sobirania arribarà de la mà d'un "mix" de fonts d'energia, siguin renovables o d'altres com les nuclears.
Prioritzar criteris econòmics per sobre dels ambientals
El Reial Decret aprovat pel govern espanyol preveia que a les subhastes es prioritzaran els criteris econòmics per sobre dels ambientals (en una relació que es mou entre el 70% i el 30%, respectivament). Aquest, precisament, és un punt que desperta l'objecció de la majoria de les formacions que concorren al 12-M, tret del PSC i Vox.
ERC i Junts defensen un "equilibri" entre criteris econòmics i ambientals i la CUP recorda que hi ha directives europees que demanen la protecció de la biodiversitat. Els socialistes, per la seva banda, entenen aquesta decisió i recorden que s'han inclòs "millores" perquè les empreses redueixin l'impacte ambiental dels molins. Vox considera que en moltes ocasions els criteris ambientals "venen condicionats per la ideologia i no tenen base científica".
El futur del Plemcat
Mentre no s'aprova la primera subhasta elèctrica, el Govern ha decidit projectar una plataforma d'assaig que consisteix en instal·lar tres molins eòlics flotants. Es tracta del Plemcat, que suposarà un cost de 80 MEUR. Aquests molins recopilaran dades sobre l'impacte ambiental, la incidència en la biodiversitat i quina viabilitat tenen els aerogeneradors que s'hi testejaran.
Per a Cañigueral (ERC) el Plemcat es tracta d'un projecte cabdal per tenir "totes les dades possibles" i, a partir d'aquí, "condicionar la subhasta" que farà l'Estat. Paneque (PSC) veu la plataforma d'assaig com una "eina de col·laboració" entre els governs català i espanyol en aquesta font d'energia renovable. De fet, creu que Catalunya podria convertir-se en "la punta de llança" espanyola si el projecte funciona i s'implementa el parc d'acord amb els resultats dels aerogeneradors del Plemcat.
Vergés (Junts) es mostra més reticent en els resultats que s'obtinguin perquè considera que aquesta tecnologia "està molt estesa en altres països". Malgrat tot, creu que pot ser útil per comprovar "l'impacte visual" que tindran els molins des de la costa. Això, exposa el cap de llista de Junts, hauria d'ajudar els veïns de la zona a entendre quin serà l'impacte real quan el parc sigui una realitat.
Cornellà (CUP) veu aquesta prova pilot com "un engany" perquè creu que el Plemcat s'hauria d'acompanyar d'una moratòria del projecte d'eòlica marina al golf de Roses. Per això, considera que els resultats de la plataforma d'assaig condicionaran poc les tramitacions (perquè es fan en paral·lel al Plemcat).
El candidat de Vox, Alberto Tarradas, considera que la inversió que es destina al Plemcat s'hauria de redirigir a investigar l'energia nuclear. El cap de llista per Girona diu que aquest tipus d'energia és considerada com a verda per la Unió Europea, i creu que cal apostar-hi per aconseguir generar més electricitat al mateix temps que es generen llocs de treball qualificats. "Estem davant d'un govern que no aposta per aquest tipus d'energia i només s'ha quedat amb les plaques solars i els molins", afegeix el candidat de Vox a la demarcació de Girona.
