Girona ja no té cap cabina de telèfon als carrers de la ciutat. L'última que hi quedava, al final de la Rambla, s'ha retirat aquest matí. Estava en desús -de fet, el telèfon no funcionava- i oferia una imatge bastant degradada, perquè estava plena de guixots i amb nombrosos cartells enganxats a banda i banda.
Uns operaris l'han desfalcada del terra i amb l'ajuda d'un camió grua se l'han emportada a desballestar. El mòbil i les noves tecnologies han fet que les cabines ja no siguin necessàries; de fet, en els darrers anys a la ciutat el seu nombre ha anat clarament a la baixa.
Anys enrere, aquests suports formaven part de la imatge habitual que es veia a molts pobles i ciutats. Però amb l'aparició del mòbil i les noves tecnologies, han anat desapareixent de la via pública.
Sense anar més lluny, a Girona ara fa nou anys encara quedaven 31 cabines repartides arreu de la ciutat. Entre el 2015 i el 2022 se'n van retirar sis. I la resta s'han anat traient a partir d'aleshores, fins que tan sols quedava la que hi havia al final de la rambla de la Llibertat (a la zona que es coneix com el punt de trobada).
Avui, aquesta última cabina també ha desaparegut. A mig matí, uns operaris amb l'ajuda d'un camió grua n'han tallat les connexions i l'han desfalcada del terra. Després, l'han carregada a la caixa del camió i se l'han emportada a desballestar a una empresa especialitzada de Tarragona.
La cabina estava en desús i es trobava bastant degradada. Tenia cartells penjats a banda i banda i tota la caixa on hi havia el telèfon -i on s'introduïen les monedes- estava plena de guixots. No servia per trucar, però la seva retirada sí que ha deixat una anècdota; perquè quan l'han arrencada de terra, ha sortit una serp de l'interior que ràpidament s'ha esmunyit pel forat que havia quedat al paviment.
Mentre els operaris treballaven, molta gent passava de llarg sense fer-hi cas. D'altres ni tan sols sabien que en aquest punt de la ciutat hi hagués una cabina de telèfon. Però també hi havia qui s'acostava, encuriosit, i que aprofitava per recordar aquells temps en què, per trucar, calia dur monedes a la butxaca.
De ben a prop
En Toni Sirvent té 77 anys i durant molt temps, abans de jubilar-se, va treballar en una botiga de gelats i torrons de la Rambla. Ell tenia la cabina ben a prop, i recorda que la feia servir per trucar a la família. "Per exemple, si a la sortida del col·legi els nens havien arribat bé a casa", explica.
Diu que, de tant en tant, algun "gamberro" es dedicava a trencar el telèfon i que aleshores la cabina estava tres o quatre dies sense funcionar, fins que la reparaven. Aleshores, havia d'anar a casa d'algun veí o bé en alguna botiga per demanar que li deixessin fer servir el seu telèfon fix per poder trucar.
"És normal que l'hagin tret, amb els mòbils avui dia ningú les fa servir", diu Sirvent. Aquesta visió també la comparteix en Josep, un altre veí de Girona. "Trobo que han fet bé, perquè feia lleig i abandonat", explica.
"Tanquen un capítol"
La Maria Rosa Navarro, que també viu a la ciutat, considera que avui "es tanca un capítol" i creu que seria bo que alguna cabina de telèfon es mantingués, encara que fos com "un record" i una mena de monument al passat. "El jovent això no ho ha viscut, però nosaltres sí", explica, recordant que als pobles abans calia anar a la centraleta de telèfons per poder trucar "i podies arribar a esperar-te hores quan havies de fer una conferència, com li deien llavors".
D'anècdotes, qui en recorda també és la Maria Teresa Vidal. "A vegades la cabina se´t quedava les monedes i no podies trucar, altres cops se't tallava la conversa a la meitat... I tant, que les feia servir!", explica. Com la Maria Rosa Navarro, ella també creu que tot i que les cabines que encara queden en alguns llocs estan "una mica atrotinadetes", seria bo mantenir-ne alguna al carrer "com a símbol".
