Un estudi elaborat per Esade qualifica la darrera reforma del mercat elèctric de la Unió Europea de "no-reforma" i lamenta que no s'alineï "amb les necessitats d'un sistema amb alta penetració de renovables".
El document publicat aquest divendres subratlla que l'acord dels 27 "no introdueix modificacions substancials ni nous instruments sobre els ja existents" -com els contractes per diferència o als acords de compra d'energia- i critica els pocs avenços que aconsegueix en la integració d'un mercat comunitari.
No obstant això, el document també reconeix que el pacte es va haver de tancar de forma "urgent" i confia que la reforma es consideri "una primera reflexió" que acabi culminant en un mercat elèctric "verdaderament harmonitzat".
"El resultat queda lluny dels objectius i, en la seva forma actual, la reforma es queda curta en diversos aspectes", assevera el document. En primer lloc, tot i reconèixer la importància dels instruments de mercat a llarg termini per a les renovables, Esade opina que la reforma "no aconsegueix desenvolupar mercats europeus eficients per a la seva integració".
Sobre aquesta qüestió, critica que el debat se centrés en les preferències i les reticències dels estats membres respecte al grau d'intervenció en els mercats i en els avantatges i les debilitats dels instruments que s'han volgut potenciar. Esade menciona aquí el cas de França, que amb un mix energètic altament nuclear -a diferència d'Alemanya, que ha tancat totes les seves centrals- ha liderat una aliança que ha acabat incloent les nuclears en els contractes per diferència.
"Les posicions pel que fa al disseny del mercat elèctric estan més a prop dels interessos nacionals que no pas sobre el rumb de la política energètica i industrial europea", resumeix.
Precisament en relació amb aquesta qüestió, l'estudi denuncia la "falta d'estandardització" en els mercats. "La reforma permet als estats membres dissenyar enfocaments divergents, fent possible la distorsió del mercat únic europeu", es queixa.
De fet, el centre denuncia que els contractes per diferència -que és l'element central de la reforma- continuen plantejant-se més aviat com "instruments de suport per part dels governs" que no pas "com a eina de contractació a llarg termini accessible per a tots els agents".
I per tancar el capítol de crítiques, Esade afirma que el procés de reforma del mercat elèctric ha reflectit l'economia política de la UE, deixant en un "segon pla" la consecució dels objectius climàtics i l'avenç cap a "un sistema resilient i adaptat a la realitat d'una estructura de generació lliure d'emissions".
Punts a favor i recomanacions
Malgrat els comentaris recollits en el document, l'estudi veu positiu que l'acord dels 27 establís un mecanisme d'emergència comú en cas que es detectin increments desmesurats en el preu de l'energia. D'aquesta manera, "les potencials ajudes als consumidors -sota la supervisió de la UE- serien a tant alçat, de manera que no distorsionarien el senyal de preu i, per tant, d'estalvi", remarca.
No obstant això, Esade arriba a la conclusió que la darrera reforma no ha aconseguit arribar a una solució "supranacional" a la Unió "que li permeti aprofitar el seu màxim potencial en les economies d'escala que podrien derivar-se d'una acció més coordinada".
En aquest sentit, l'anàlisi suggereix l'aplicació de mesures que impulsin el desenvolupament d'indústries intensives en energia a la Unió en àrees amb avantatges comparatives de recursos naturals per a la generació renovable.
Per altra banda, també obre la porta a externalitzar aquelles parts de la cadena de valor altament intensives energèticament però que aporten un valor afegit baix. Per Esade, si aquest moviment es fa de forma estratègica, es reduiria la dependència energètica europea i es podrien traslladar processos industrials específics a regions on les eficiències operatives podrien maximitzar-se, preservant els trams de més valor afegit dins les fronteres europees.
