L'IDIBGI i CIBEROBN descriuen la importància del ferro en el mal funcionament cel·lular en l’obesitat

La investigació remarca el valor de tenir un nivell òptim de ferro en el teixit gras

Una recerca de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) descriu la importància del ferro pel bon funcionament cel·lular en el teixit gras, especialment en persones amb obesitat. La investigació conclou que els nivells de ferro en un tipus de cèl·lules tenen una repercussió en la salut, fet que s’agreuja en els casos de pacients amb obesitat i síndrome metabòlic.

La obesitat afecta al 16% de la població catalana. La síndrome metabòlica és una condició que afecta a persones amb obesitat quan manifesten tots els trastorns metabòlics associats a l’obesitat. Es tracta de pacients amb resistència a la insulina, la pressió arterial alta, un estat inflamatori crònic i una disfunció del teixit adipós o gras. Tot plegat, comporta una major predisposició a patir problemes cardiovasculars.

Una de les línies del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBEROBN se centra en identificar els factors que influeixen en el mal funcionament d’una cèl·lula present en el teixit gras, l’adipòcit, per a poder trobar vies per corregir o prevenir aquestes alteracions. Es tracta d’una recerca liderada conjuntament pel Dr. José Maria Moreno Navarrete, investigador consolidat del grup, i pel Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup i alhora cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona.

Els investigadors han trobat que un dels factors que poden alterar l’adipòcit és el nivell de ferro. Així, han ajuntat el coneixement generat en 12 publicacions fetes pel grup en l’última dècada en una revisió a la revista “Obesity Reviews”, centrada en el paper del ferro en el teixit adipós.

L’equip conclou que la presència justa de ferro és imprescindible, per exemple, pel procés de generació d’energia de la cèl·lula, o també per garantir el bon funcionament dels enzims - unes proteïnes clau que desencadenen tota mena de processos biològics. Per contra, descriuen que tant la manca de ferro com el seu excés tenen un impacte negatiu en tots aquests processos, imprescindibles pel bon funcionament de la cèl·lula.

Un mecanisme de defensa que altera el nivell de ferro

En aquest sentit, el mateix grup ha investigat quins són els mecanismes moduladors que té la cèl·lula per assegurar-se que els nivells interns de ferro són els òptims. En un article liderat pel Dr. Moreno i el Dr. Fernández-Real publicat a “Biomedicine & Pharmacotherapy” descriuen com la inflamació pot alterar els nivells de ferro dins la cèl·lula. “Davant una situació d’inflamació, l’organisme activa una sèrie de proteïnes que capturen el màxim de ferro possible de l’entorn de la cèl·lula. És un mecanisme de defensa que, si bé ajuda a combatre infeccions, descompensa els nivells interns del ferro a la cèl·lula”, explica el Dr. Moreno.

Justament, la situació s’agreuja en pacients amb síndrome metabòlica, que presenten més inflamació arran d’aquesta síndrome. “Abans s’havia vist que, en aquests pacients, els nivells de ferro eren molt elevats, tant dins l’adipòcit com en tot el teixit gras, però no sabíem per què. Intuíem que la causa podia ser aquesta situació d’inflamació permanent. Ara, hem pogut demostrar que la inflamació és la causa d’aquest augment de ferro, contribuint a l’estat disfuncional de l’adipòcit”, manifesta el Dr. Moreno. Aquestes implicacions són rellevants per a la comprensió de les relacions entre la inflamació i la disfunció del teixit adipós en pacients amb síndrome metabòlic. L’article original té com a primera autora Núria Oliveras-Cañellas, investigadora predoctoral del mateix grup.