El Refugi d'Animals del Ripollès, inaugurat el 2010 en una finca de 1.900 m2 en plena natura, ha vist alterat el seu dia a dia amb l'augment de gossos abandonats de races potencialment perilloses.
"Amb el canvi legislatiu, les obligacions dels propietaris de gossos s'han endurit i això ha provocat un augment dels abandonaments, sobretot d'aquestes races", explica el vicepresident del Consell Comarcal del Ripollès, Enric Pérez.
"És una casuística nova, que no s'havia donat abans; ens condiciona i ens preocupa", admet Pérez, que afegeix que fins ara n'havien arribat pocs. Aquest any, en canvi, n'han entrat una vintena, gairebé un 50% més que l'any passat. Si en les pròximes setmanes la xifra continua creixent, "hi haurà dificultats per poder respondre perquè les instal·lacions estan bastant al límit", remarca.
A diferència de la resta de races, aquests exemplars no comparteixen una mateixa gàbia amb altres gossos, un fet que redueix la capacitat real del refugi. La cap d'àrea de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal, Elisabet Muntadas, detalla que la mesura es fa pensant en el benestar dels animals: "Són gossos més sensibles, no són perillosos i si algun ho és per la vida anterior que ha tingut abans; els tenim en gàbies separades perquè estiguin més tranquils".
Un altre aspecte diferenciat és que per poder passejar-los cal disposar d'una autorització de l'Ajuntament on el gos està censat, una llicència administrativa. Això fa que, al refugi, només els poden passejar els treballadors perquè la majoria de voluntaris no tenen aquest permís.
Davant aquesta nova realitat, el Consell Comarcal ha augmentat un 10% el pressupost del refugi i s'arribarà als 168.000 euros. També s'ha apujat l'aportació de la taxa que paguen els ajuntaments, que representa un 30% del total del cost. Així, els consistoris passaran a pagar 1,95 euros per habitant. Entre les millores, hi ha previst també un reforç de la gàbies per poder atendre millor aquests animals.
Falta conscienciar més
Tant el consell com les responsables de la protectora subratllen la necessitat de conscienciar la societat a l'hora de tenir un gos. "Quan algú ve al refugi el primer que fem és preguntar quina vida fan per poder-los assessorar i veure quin gos dels que tenim aquí estaria més bé a casa seva", explica Muntadas.
Els interessats, a més, han de passar uns dies amb l'animal, que el treguin a passejar i veure així si hi ha "bona sintonia". El més important, diu, és que entenguin que "serà un més a la família" i que no se'n podran cansar al cap d'un temps. Amb aquest sistema, més el seguiment que fan, han tingut molt poques devolucions.
Actualment, tenen una quarantena de gossos i la capacitat màxima és de 52, comptant que els animals podrien compartir gàbia.
