La Federació d'Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya (FERSHC) ha convidat una colla de la Catalunya Nord i una altra d'Itàlia en la trobada anual que aquest any s'ha celebrat a Vidreres (Selva) durant aquest cap de setmana.
Es tracta de la primera vegada que la federació convida col·lectius internacionals i avancen que volen "trobar l'encaix" perquè aquesta aliança perduri. També volen convidar-hi colles d'Andorra, on també es preparen menjars tradicionals similars als ranxos catalans de forma benèfica.
Ara, la federació treballa per incorporar tres colles més de la comarca del Pallars, que hauran de demostrar que són centenàries, couen el menjar de les olles d'aram amb llenya i tenen finalitats benèfiques.
Fa cinc anys que la Federació d'Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya es constituïa de forma oficial a Capmany. En aquella fundació es recollia en els estatuts que es treballaria per declarar les escudelles, els ranxos i les sopes històriques Patrimoni Immaterial de la Humanitat reconegut per la UNESCO.
El president de la federació, Jordi Presas, ha dit que des de Vidreres "s'ha posat la primera pedra" per aconseguir aquest objectiu que comparteixen totes les colles que avisa que és "serà llarg i cal veure quin recorregut pot tenir".
En aquest sentit, en la trobada anual que fan les colles de la federació s'ha fet un debat sobre els requisits que cal complir per rebre aquest reconeixement. S'hi han convidat casos d'èxit com ara els castells o les sardanes i també experts amb un perfil més tècnic per orientar el conjunt d'entitats.
Presas assegura que arribar fins a aquest punt és molt difícil si només es compta amb colles catalanes. Per això, des de fa temps treballen perquè altres països donin suport a la iniciativa i puguin estructurar una candidatura conjunta. En aquesta línia, aquest any, en la desena trobada que fan les colles s'hi ha convidat entitats de la Catalunya del Nord i d'Itàlia.
Teixir aliances internacionals
Es tracta d'iniciatives molt similars a les catalanes. "A Catalunya, som dotze colles històriques i hem trobat aquest parell de fora de Catalunya amb les que compartim virtuts", afirma Presas. Aquestes virtuts, ha dit, és que són colles "més que centenàries, que cuinen amb llenya amb perola d'aram, tenen un origen solidari i totes se serveixen per Carnestoltes".
Malgrat que no poden formar part de la federació perquè és exclusivament per a colles catalanes, sí que volen trobar "l'encaix" per mantenir el vincle creat. A més, la FERSHC vol treballar conjuntament amb la Catalunya del Nord i Itàlia una candidatura que els agrupi per a la UNESCO, a la qual també es podria sumar Andorra que no ha pogut assistir a la cita de Vidreres.
El president de la federació també ha anunciat que han rebut informacions d'una iniciativa similar a Romania i estan investigant si podrien compartir els elements històrics i benèfics. A partir d'aquí, si compleixen tots els requisits, treballaran per convidar-los a la cita anual de la FERSHC i teixiran noves aliances amb l'objectiu d'arribar a la UNESCO. "Com més països inclosos en la candidatura hi hagi, més possibilitats d'èxit tindrem", ha remarcat Presas.
L'origen d'aquesta tradició, tal com ha explicat Presas "és desconegut". "És molt remot; hi ha gent que opina que era un àpat que oferia al poble la persona rica i n'hi ha d'altres que creuen que ve d'una fam que hi va haver a l'època de la pesta de Catalunya", detalla. El que està clar és que aquestes menges es preparen des de fa més d'un segle pels volts de Carnestoltes i que comparteixen similituds entre diverses poblacions.
Noves incorporacions catalanes
En paral·lel, la federació també vol créixer en nombre de colles catalanes que formen part de l'entitat. De moment, estan treballant perquè tres associacions del Pallars se sumin a les colles que hi ha actualment a la federació.
Ara, les entitats treballen per acreditar que són moviments històrics amb un mínim de cent anys d'antiguitat i que han treballat cada any a excepció del període de la Guerra Civil i o en anys d'alguna pandèmia. També hauran de certificar que el menjar es prepara amb foc de llenya i que la finalitat del menjar és benèfica.
Si finalment presenten tota la documentació necessària, les tres colles passaran a ser membres de la federació i s'inclouran en la roda de trobades anuals que fan. Aquest any és la primera vegada que Vidreres repeteix com a amfitriona i la desena ocasió que coincideixen per preparar totes elles aquestes sopes històriques.
