L'Ajuntament de Girona confia que la nova regulació sobre pisos turístics els permeti ser "més restrictius" en àmbits com el Barri Vell i, per tant, poder arribar a revocar llicències.
D'entrada, però, la tinenta d'alcaldia de Transformació Urbana, Cristina Andreu, diu que caldrà veure de quina manera la normativa "impacta" en la regulació que va aprovar fa poc el consistori, i saber si els topalls de la llei es poden aplicar per sectors.
Andreu sí que aplaudeix que la Generalitat hagi limitat a cinc anys les llicències i que ara tinguin "caducitat". El Port de la Selva, en canvi, diu que la regulació posarà en risc el futur del municipi i que no es pot aplicar “la mateixa medicina per a tots”.
Per a la tinenta d'alcaldia de Girona, la nova llei, això sí, s'ha d'acompanyar d'altres polítiques per fomentar l'habitatge "assequible i protegit". Però d'entrada, Cristina Andreu veu que la normativa no tan sols va "en sintonia" a allò que ja va aprovar el consistori en referència als pisos turístics -fixant un topall màxim del 4% a la ciutat i del 15% per barris- sinó que també els dona "un paraigües" per "millorar" la gestió dels HUT.
En aquest punt, sobretot, Andreu fa incís en què la normativa acaba amb les llicències "infinites" (perquè a partir d'ara, s'hauran de renovar cada cinc anys). "Poder tenir flexibilitat a l'hora d'atorgar o de retirar llicències ens dona un marge d'actuació molt positiu als municipis", ha subratllat la tinenta d'alcaldia. Dient també que la llei també "preserva els drets" dels titulars (perquè, entre d'altres, té en compte que aquells propietaris de HUT que hagin fet inversions l'hagin pogut amortitzar).
Ara, l'Ajuntament de Girona estudiarà de quina manera la nova normativa s'aplicarà a la ciutat. És a dir, com s'encaixarà amb la regulació que el nou equip de govern va aprovar fa unes setmanes. "Hem de veure quin és l'ajust que nosaltres forçosament haurem de fer", ha dit Cristina Andreu, entenent però que no hi haurà "massa canvis" i que aniran en la línia "de prioritzar l'ús residencial de l'habitatge enfront dels altres".
Per sectors o per ciutat
La tinenta d'alcaldia, però, sí que ha avançat que a l'hora de traslladar la normativa de la Generalitat a la ciutat, caldrà veure si el topall de cada 10 habitatges d'ús turístic per cada 100 habitants es pot aplicar o no per sectors; és a dir, per barris. "Aquest és el nivell de concreció que hem de veure", ha precisat Cristina Andreu, dient que tampoc "queda clar" si la normativa ho permet.
"Sembla ser que hi ha un marge de maniobra que podem tenir els municipis, sempre i quan no superem aquest topall màxim", ha dit la tinenta d'alcaldia de Transformació Urbana, dient que parlaran amb la Generalitat per veure "quins supòsits permet la norma".
Això sí, Andreu ja ha avançat que si la normativa de la Generalitat permet "encara ser més restrictius en alguns àmbits", el que faran serà aprofitar aquest instrument; i per tant, poder revocar llicències. "La nostra intenció, com sempre hem dit, és que la regulació ens permeti evitar concentracions que vagin en detriment de la vida als barris", ha afirmat, en referència als pisos turístics.
Actualment, segons les últimes dades de l'Ajuntament, a Girona hi ha 830 HUT, apartaments i llars compartides. Si s'extrapola aquesta xifra a tot el parc d'habitatge de la ciutat (49.173), el percentatge en què se situa actualment és de l'1,68%. La zona on es concentren més allotjaments turístics és l'àmbit que abraça el Barri Vell i part del Mercadal. Aquí, en concret, n'hi ha 486.
El Port de la Selva, en contra
A l'altra cara de la moneda, hi ha El Port de la Selva. L'alcalde, Josep Maria Cervera, critica en primer lloc que la decisió s'hagi pres "sense comptar" amb ells i que, a més, s'intenti "aplica la mateixa medicina per a totes les malalties i pels que no tenen malaltia". "El país no és homogeni", afirma. En aquest sentit, diu que la casuística del seu municipi és "molt particular" i que no només no té res a veure amb Barcelona o Girona sinó tampoc amb municipis del seu entorn i a escassos quilòmetres de distància, com Cadaqués o Llançà.
Cervera alerta que la nova regulació pot suposar la fi del model econòmic del municipi, que gairebé no té sector primari ni industrial i que viu plenament del turisme. Segons les dades que té l'Ajuntament, el poble té 621 pisos turístics. "Segons això, en condicions òptimes en podríem tenir 50 i 100 com a màxim. Que em diguin qui decideix quins 521 se'ls ha de dir que se'ls ha acabat?", insisteix.
En relació a això, diu que en cap cas es tracta de grans tenidors sinó de diverses famílies que durant anys han invertit els seus estalvis i que l'atractiu que té el municipi és exclusivament turístic. "Si ens el carreguem, que m'expliquin quin futur té poble", afegeix.
L'alcalde insisteix que hauria de ser cada municipi qui regulés la situació en cas de tenir problemes -com molts ja estan fent- i recorda que, en cap cas, hi ha 500 famílies que demandin habitatge. "Nosaltres tenim localitzats els problemes i hi estem treballant", insisteix.
També alerta que la mesura pot provocar l'efecte contrari i fer aflorar un mercat negre de lloguer turístic, com que el que existia abans de la regulació dels pisos turístics.
Per intentar aturar-ho, diu que faran "pressió política". "Hem d'evitar que es ratifiqui el decret en aquestes condicions al Parlament", conclou.
