La companyia gironina Teisa participa en un projecte innovador que pretén dissenyar, construir i fer proves en un servei real de transport de passatgers el primer autocar interurbà propulsat per hidrogen verd fabricat a Catalunya.
En aquesta iniciativa, que té com a nom Future BusH i es preveu que finalitzi el primer semestre del 2025, també hi treballen l’empresa amb seu a Montmeló especialitzada en mobilitat elèctrica QEV Technologies i el fabricant de carrosseries Beulas, d’Arbúcies.
El pressupost del projecte és de 2,65 milions d’euros (MEUR). Els Fons Next Generation EU en cobreixen entre un 40 i un 50%, formant part del programa d’ajuda a la cadena de valor de l’hidrogen renovable.
Aquesta quantitat és la despesa calculada per dissenyar, fabricar i operar el vehicle durant 6 mesos i adequar les instal·lacions al seu funcionament i manteniment. S’aprofitarà la primera estació generadora d’hidrogen verd d’us públic de l’Estat, que es va inaugurar el 2022 al polígon de la Zona Franca i que està impulsada per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
Aquesta col·laboració entre tres companyies catalanes pretén impulsar un autocar interurbà propulsat per hidrogen que tingui possibilitats reals de funcionar amb una autonomia d’entre 500 i 700 km, el que superaria el rang d’operació dels vehicles interurbans elèctrics actuals.
Tindrà entre 55 i 59 places. QEV Techonologies, amb 20 anys d’experiència en el sector industrial, juntament amb Beulas, nascuda el 1934 i amb clients a tot el món, s’encarreguen del disseny i la fabricació. Teisa el provarà des d’Olot en diferents recorreguts de línies de transport públic per testejar el seu funcionament en una situació real i mesurar el consum d’hidrogen per planificar-ne els proveïments. A l’Estat existeixen autocars urbans propulsats per hidrogen però encara no n’hi ha cap d’interurbà en actiu.
Àlex Gilabert, director de Teisa, declara que “aquest és un pas més en l’objectiu de convertir el transport col·lectiu interurbà en autobús en una mobilitat que generi zero emissions, potenciant no només les empreses tecnològiques i productives catalanes, sinó també aquelles que ens dediquem a oferir un servei a les persones”.
Parla d’un projecte “innovador” i alhora “arriscat” i afegeix que “actualment no existeix un producte comercial d’autocar d’hidrogen interurbà i per fer-ho realitat comptem amb l’ajuda dels fons europeus, que financen entre el 40 i el 50% d’aquesta iniciativa”.
Tres escenaris diferents
Amb temps encara fins al 2025, actualment s’han mesurat diversos paràmetres per telemetria dels vehicles en les rutes en les quals haurà d’operar l’autocar. Aquestes s’han inclòs en un model de simulació al mateix temps que s’han introduït d’altres dades relatives a la carrosseria (pes i aerodinàmica, entre d’altres), al xassís(dimensió de la pila de combustible d’hidrogen i de les bateries) i a les condicions de l’operació (temperatura i aire condicionat).
Tots aquests resultats s’han d’analitzar per poder definir el millor disseny possible per al vehicle que s’ha de construir. D’això se n’encarregaran QEV Technologies i Beulas, mentre que Teisa, un cop enllestit l’autocar, el provarà.
S’han dissenyat tres escenaris diferents a partir de quatre recorreguts, que s’aniran combinant per determinar l’autonomia del vehicle. El punt de partida sempre estarà situat a Olot amb un primer servei fins a Barcelona, a l’estació generadora d’hidrogen verd de la Zona Franca per carregar-lo. Llavors, s’optarà per diversos recorreguts, depenent de quin sigui l’escenari d’autonomia a testejar. El primer, amb un total de 600 km, uneix Barcelona i Olot fins a tres vegades passant per Banyoles en dues ocasions i en una altra per Amer.
El segon escenari, de 530 km, es farà a les mateixes localitats d’origen i de destí que en l’anterior cas, però dos dels recorreguts passaran per Bracons. En el tercer, després del primer tram entre Olot i Barcelona, passant de nou per Banyoles i amb la pertinent recàrrega, l’autobús tornarà cap a Olot i d’allà farà dos serveis més curts, per anar cap a Girona i desfer després el camí.
En aquest cas, el traçat serà de 415 km. D’aquesta manera, es realitzaran diverses combinacions de recorregut per controlar l’autonomia diària i comprovar si el vehicle es queda sense combustible abans de tornar, l’endemà, al punt de recàrrega.
Una font d’energia sense residus
Amb l’objectiu de descarbonitzar el planeta en les properes dècades, la majoria de països treballen amb combustibles cada vegada més sostenibles i eficients. Un d’ells és l’hidrogen verd, una font d’energia neta que només emet vapor d’aigua i no deixa cap residu a l’aire, a diferència del carbó i el petroli. Es genera a partir de l’electròlisi, un procés químic en el qual també hi intervé l’energia elèctrica. Si aquesta prové de fonts renovables, l’energia generada es produeix sense emetre diòxid de carboni a l’atmosfera.
Com a principals avantatges, l’hidrogen verd és una font d’energia sostenible al cent per cent (no emet gasos contaminants ni durant la combustió ni en el seu procés de producció), és fàcil d’emmagatzemar (es pot utilitzar en diversos moments) i és versàtil (pot transformar-se en electricitat o en combustibles sintètics amb finalitats comercials, industrials o de mobilitat). D’altra banda, actualment els costos de producció (tant d’energia com de consum d’aigua) són un repte encara per millorar.
