Mor a Girona l'artista d'art conceptual Àngel Jové als 83 anys

Es considera un pioner i dels més inclassificables i singulars de l'escena catalana

L'artista Àngel Jové, considerat com un dels més singulars i inclassificables de l'escena catalana, ha mort a Girona als 83 anys com a conseqüència d'un ictus que va patir diumenge. Nascut a Lleida el 1940, va ser un dels pioners de l'art conceptual català i va participar en nombroses exposicions en diverses galeries, com la Gaspar o la Vinçon.

D'entre les darreres hi ha "Über alles", que es va poder veure al Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera el 2021, on reflexionava sobre la pèrdua de llibertat. A més, la Fundació Miró de Barcelona i el Museu Morera de Lleida li van dedicar retrospectives als anys 80. Com a actor, va participar en alguna de les primeres pel·lícules de Bigas Luna com ara 'Bilbao' (1978) o 'Caniche' (1979).

Les seves obres es caracteritzaven per ser fosques i nostàlgiques i es centraven en l'ús de materials quotidians i pobres. Hermètic i allunyat dels focus per decisió pròpia, Jové va ser coautor de la que es considera la primera obra de videoart realitzada a Espanya, 'Primera mort' (1969-1970), juntament amb Antoni Llena, Sílvia Gubern i Jordi Galí.

La seva formació va començar en el camp de l'arquitectura i al 1964 va ser un dels fundadors del Grup Cogul, col·lectiu que va reivindicar l'informalisme després de l'esclat del pop art. Amic de l'editor Jordi Herralde, va fer moltes de les primeres cobertes dels llibres de l'editorial Anagrama i va fer la direcció artística de programes de televisió.

Al 1991 va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona d'arts plàstiques. Un any més tard es va encarregar de crear els vitralls contemporanis de la Universitat de Lleida i al 2004 va fer els de la capella de Jesús de la Seu Vella. Mentre, al 2016 va protagonitzar una polèmica amb el seu cartell per a la Festa Major de Lleida, on hi havia una imatge desenfocada de la ciutat que va aixecar polseguera entre els sectors més conservadors.