Girona ha tornat a viure la nit de la literatura per excel·lència amb la gala d'entrega dels Premis Literaris. La Fundació Prudenci Bertrana ja va revelar els guanyadors dels quatre guardons amb més trajectòria a finals de juny.
L'escriptor i periodista Jordi Solé s'ha convertit en el nou nom propi del Bertrana, que ja arriba a la 56a edició, amb la novel·la 'L'any que vaig estimar Ava Gardner'; Jordi Solà ha guanyat el 46è Miquel de Palol de poesia amb 'L'ombra de les hores'; l'assaig 'El Jardí d'Epicur' de Josep Muñoz s'ha alçat amb el 44è Carles Rahola, i 'Cicatrius', de Sònia Guillén, ha rebut el 38è Ramon Muntaner de literatura juvenil.
El sabadellenc Jordi Solé no ha amagat que la novel·la, en part, va sorgir arran de la seva fascinació pel setè art. "Soc molt malalt de cinema", assegura.
Ja coneixia la història que envoltava el rodatge de 'Pandora i l'holandès errant', però una visita d'estiu a Tossa de Mar amb uns amics va activar-li la vena literària. "Em va sorprendre de quina manera, setanta anys després, Ava Gardner encara continua essent-hi present; i a partir d'aquí, vaig pensar que al darrere hi havia una història", admet.
Com també li passa al seu protagonista, Jordi Solé admet que, a Gardner, ell l'estima "de tota la vida". Però que va ser llegint la biografia de l'actriu (una de les primeres coses que va fer per documentar-se) quan el sentiment se li va reforçar. I de fet, com un joc literari, l'escriptor manlleva una de les paraules amb què constantment Gardner es dirigeix als seus lectors -els hi diu 'Encant'- per servir-se'n i plasmar-la a la novel·la.
A 'L'any que vaig estimar Ava Gardner', l'escriptor i periodista també s'allunya de la imatge que més es té de l'actriu. "Segurament tothom la recorda per quan va estar-se a Madrid; però sis o set anys abans, quan va aterrar a Catalunya per al rodatge, era una persona completament diferent, relativament naïf", explica.
Aleshores, tot i ja haver-se casat dues vegades, Gardner tenia tan sols 28 anys, "era la primera vegada que feia moltes coses i tenia elements de dolçor que van captivar-me força", explica Solé.
Per a ell, escriure la novel·la també ha estat un repte. Perquè del relat històric o de suspens, ara ha afrontat un altre registre: una història d'amor. "He sortit de la meva zona de confort; i de fet, és el meu primer llibre on ningú mor", explica amb ironia.
"Una cosa que em sorprèn, i no diré que m'incomodi, és aquesta mena de necessitat d'etiquetar un escriptor: a mi m'agrada pensar que jo soc un explicador d'històries", reflexiona Jordi Solé. "Però sí que és veritat que per a mi aquesta novel·la ha estat tot un repte perquè afrontava una història d'amor; tot i que veient el resultat, no ho dec haver fet tan malament", conclou l'escriptor, avançant que seria "absurd" dir que al darrere no en vindran d'altres.
'L'any que vaig estimar Ava Gardner' s'ha imposat a 73 originals més que s'han presentat aquest 2023 al Prudenci Bertrana. El guardó està dotat amb 30.000 euros.
Ombres fugaces
"És un títol subtil, el tema del llibre és el pas del temps, que és fugaç i fràgil, i com a tal es projecta com una ombra. D'aquí el pes del títol atès que aquesta fugacitat, que marca el pas dels nostres dies, també marca el ritme de lectura del llibre", ha explicat el poeta Jordi Solà Coll. Ell s'ha endut el 46è Premi Miquel de Palol de poesia amb el llibre 'L'ombra de les hores'.
El guardó té una dotació de 6.000 euros i el jurat ha valorat que la proposta de Solà Coll interpel·la el lector a la reflexió existencial i alhora íntima sobre l'alteritat i la relació entre l'home i la natura. Perquè, excepte si s'és un espectre, l'ésser humà no pot fugir de la seva pròpia ombra, ha afirmat el poeta jugant amb les paraules.
Tot i que, com Brossa, sosté que intentar explicar un llibre de poesia és esbotzar-lo, Jordi Solà Coll sí ha revelat que en aquest poemari ha posat un esforç especial en la mètrica, perquè fins ara bàsicament s'havia dedicat al vers lliure. Així, desplega decasíl·labs i hexasíl·labs per posar "l'accent" en allò important.
La primera part del poemari aborda el concepte de l'alteritat: "El jo en relació al tu, el tu en relació al jo, aquest joc d'emmirallament constant". La tercera part de 'L'ombra de les hores' es basa en la frugalitat del temps. I la segona, respectant la decisió de Solà Coll de deixar-la per al final de l'explicació, és "una mena d'exordi històric", sense connexió ni amb la primera ni amb la tercera, que aborda la Shoah, l'extermini del poble jueu durant la Segona Guerra Mundial.
"Crec que la poesia té un component social, i el que tenen en comú les tres parts és la naturalesa. Com un Dante sense Virgili que va fent el recorregut i la naturalesa, com a rerefons, és el contrapunt amb el que reflexiono sobre l'alteritat, el pas del temps i l'extermini de l'ésser humà per part de l'ésser humà", ha remarcat l'autor.
Viatjar per jardins filosòfics
Una invitació a explorar al món a través dels jardins, fent un viatge que comença amb Epicur de Samos. Aquesta és la proposta que ha fet Josep Muñoz Redon i que s'ha endut el 44è Premi Carles Rahola d'assaig. Sota el títol 'El jardí d'Epicur', l'autor ha explicat que és un assaig una mica 'sui generis' perquè ajunta filosofia amb diàleg, també hi apareixen personatges tot i que no és una novel·la, hi ha raonament, filosofia, història, una part de periodisme i, també, de dietari i és, en definitiva, "un llibre de viatges" que barreja la part formal més literària amb la més assagística.
Primer, hi ha un context, que són una sèrie de llibres que Muñoz Redon va començar a fer sota la idea dels 'metaviatges". Després de Walter Benjamin i Rousseau, l'autor desembarca ara en Epicur i la recreació del seu jardí: "La idea de rerefons és celebrar el goig de viure frec a frec amb la naturalesa, i un component molt important és el conreu i l'exaltació de l'amistat que fa el missatge d'Epicur molt present".
La primera part de llibre està dedicada a aquesta part més clàssica i formal, sobre Epicur i la seva obra. I és el punt de partida per anar explorant, a la segona part, altres "jardins filosòfics" plantejats per autors com Montaigne, Rousseau, el pintor Claude Monet o el pensador coreà Byung-Chul Han. Autors que, en definitiva, han reflexionat sobre quin seria el seu "jardí ideal". La tercera part de l'obra és, segons Muñoz Redon, la més "fenomenològica" perquè inclou la recreació de vivències que impliquen jardins i fan entrar els cinc sentits en joc.
L'assaig conté diàlegs amb el seu grup de quatre amics que s'autoanomenen 'La colla dels cinc', tot i que en faltaria un per emular els protagonistes de la literatura d'Enid Blyton: "Els meus amics estan encantats perquè els hi he donat la glòria literària i s'han convertit en personatges de ficció". El premi està dotat amb 6.000 euros.
Dura i realista
La terrassenca Sònia Guillén ha guanyat el 38è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil amb 'Cicatrius', una visió de l'adolescència dura i realista a través de les històries de la Maria i la Nerea, dues joves que hauran d'afrontar diversos conflictes que desembocaran en el moment més fosc de la seva vida. La novel·la aborda temes com les relacions problemàtiques amb els pares, l'assetjament escolar, el sexe i les possibles violències i inseguretats que viuen les joves, el consum de drogues o la salut mental.
Per a Guillén, escriure 'Cicatrius' ha estat també una manera de posar-se davant del mirall, i traslladar en paraules allò que sentia quan els seus fills -en té tres- entraven a l'adolescència. "Jo tinc la sort d'haver establert relacions de confiança amb ells, i que m'hagin explicat coses i situacions que els pares i educadors no podem obviar; a partir d'aquí, i de les converses que hi tenia, vaig escriure una mica el que em sortia de l'ànima, amb la por lògica que l'adolescència és una etapa on els joves volen volar, i tu tems que algú o ells mateixos es facin mal", explica.
L'escriptora explica que els seus fills també "han viscut el llibre", i que els ha agradat, però també admet que 'Cicatrius' els va "remoure". "Hi havia moments en què la meva filla em deia que el posava en pausa i agafava aire per continuar llegint: creuen que és un relat dur, però que no és ficció, sinó bastant realista", diu Sònia Guillén.
Tot i que la seva intenció no és moral -l'objectiu és "posar de manifest una realitat", precisa- l'escriptora sí que creu que la seva és una novel·la que no tan sols han de llegir els fills, sinó que també s'ha de compartir amb els pares. "Perquè pot ajudar a debatre molts temes que, massa vegades, no es parlen obertament a casa", conclou Guillén, que va entrar en contacte amb la literatura catalana ja d'adulta -ella és nascuda en un barri obrer on gairebé tothom parlava castellà- i assegura que es va "enamorar" de la llengua. El Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil està dotat amb 6.000 euros.
Traduir Proust durant 13 anys
La Fundació va entregar l'any passat el primer premi Aurora Bertrana a la millor traducció d'una obra literària ja publicada. El guanyador de la 2a edició del guardó ha estat Josep Maria Pinto, per la traducció d'El Temps Retrobat I i II' de Marcel Proust. El jurat ha escollit les obres finalistes entre un llistat de més de 700 títols d'obres traduïdes al català. El premi està dotat amb 6.000 euros aportats conjuntament per la Fundació Prudenci Bertrana i la Fundació Valvi.
Josep Maria Pinto ha explicat que, de fet, els títols guanyadors són els dos darrers volums d'un total de catorze. Així, Proust ha format part del seu dia a dia durant els darrers tretze anys, que es diu aviat: "M'ha acompanyat moltíssim, de cop i volta la meva cita anual dels mesos amb Proust s'havia acabat".
A tall d'anècdota, el traductor ha recordat que quan l'editorial li va demanar que fes una proposta per traduir una obra va presentar com a candidata 'A la recerca del temps perdut'. Com que és una obra tan vasta, van resoldre fer una primera publicació de la primera part del primer volum, sense que hi hagués la intenció de continuar després. La bona acollida, però, va fer que finalment s'hagin publicat els set volums complets, dividits en catorze llibres.
Amb la feina ara culminada, i reconeguda a través del premi Aurora Bertrana, Pinto llança la mirada enrere i recorda els reptes que li ha suposat traduir l'obra del francès i reflexiona sobre la implicació dels traductors a l'hora d'interpretar una obra. En aquest sentit, ha remarcat que "més enllà de pensar si ser més literal o menys, o més creatiu o menys", l'obsessiona saber quin efecte fa aquest autor en la seva llengua per replicar-lo en català. És per això, ha apuntat, que no ha volgut en cap cas, "simplificar Proust": "Alguns han tallat frases de divuit línies en quatre però jo crec que Proust vol l'esforç de desllorigar la frase".
El temps, destructor
Una altra de les incògnites de la nit ha estat descobrir qui ha guanyat el 29è premi Cerverí de lletra de cançó. El guardó honorífic, organitzat conjuntament per la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio, distingeix la millor lletra de cançó editada el darrer any en català amb la col·laboració de la revista Enderrock. Després d'una primera tria per part del jurat, guanya per aclamació popular la que hagi obtingut més vots. I s'ha endut el premi 'Les coses que no m'agraden de tu' de Socunbohemio, l'alter ego del barceloní Artur Viñas.
El tema s'inclou dins el seu disc de debut, 'Conte de les quatre estacions', marcat pel pop d'autor amb instint melòdic i vocació poètica. La cançó, concreta Viñas, sintetitza aquest "viatge estacional" a través d'una història d'amor que es va trencant, i passa d'allò idíl·lic a la mentida. Una història "que el temps s'encarrega de destruir per dins fins que no en quedi res", explica Socunbohemio, que tot i tenir "un punt cínic", admet també que la lletra "és maca".
De fet, Artur Viñas subratlla que la lletra té una importància cabdal al seu treball. I que cantar en català ho porta a dins, perquè és la llengua amb què ha après "a entendre el món" i que li servei per explicar el seu "món interior". Però Viñas també lamenta que, precisament, cantar en català acabi essent "una decisió quasi política", perquè viure d'això "és gairebé impossible per a molts". "Per això, crec que caldria replantejar una mica la proposta cultural a Catalunya, perquè trobo bastant fort que la majoria d'artistes que escrivim en català no ens hi puguem dedicar", conclou.
Curar l'ànima amb els contes
El Premi Lletra premia el projecte que millor respon a un repte plantejat per la UOC, en aliança amb els Premis Literaris de Girona. Enguany, la pregunta ha estat: "Com podem, des de les biblioteques, impulsar el gust per la lectura i l'interès per la literatura reforçant alhora els vincles entre la comunitat local i les TIC?".
La guanyadora del 23è guardó, que rep 4.000 euros i una residència virtual de sis mesos a la UOC, ha estat Marta Michans, amb el projecte 'Curacontes', que, tal com el seu nom indica, busca curar l'ànima amb els contes.
El projecte implica biblioteques, centres hospitalaris i el sistema educatiu i cultural. Michans ha explicat que el plantejament de 'Curacontes' neix amb la Naiara, una nena que va tenir un tumor cerebral que va resultar mortal.
A partir d'aquí, i de reflexionar sobre la soledat i la carència relacional dels infants malalts i les seves famílies, planteja crear vincles amb la comunitat i adolescents a través de les TIC. Com? A través d'un programa per explicar contes a les biblioteques i als hospitals.
La idea, a més, és aprofitar la residència virtual per dissenyar un àudioconte, amb música i personatges, que els infants puguin escoltar quan els hi fan una ressonància magnètica: "Que es puguin posar uns auriculars i ajudar a que els minuts, que se'ls fan molt llargs, puguin ser molt més agradables per als nens hospitalitzats". El jurat ha destacat "l'ambició d'una proposta centrada en les persones i amb vocació de transformació social, la solidesa d'un equip de treball i la innovació d'una idea pionera".
Defensa de la llengua
La defensa del català ha estat molt present durant l'acte d'entrega dels premis, que s'ha fet a l'Auditori de Girona. Entre d'altres autoritats, al lliurament dels guardons hi ha assistit la presidenta del Parlament, Anna Erra. La presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana, Mariàngela Vilallonga, que ha tingut un record per al seu antecessor i ha desitjat que es recuperi aviat -porta tres mesos hospitalitzat- ha recordat, precisament, que el 19 de setembre del 1809, ara fa més de dos segles, la ciutat va resistir l'embat de l'exèrcit napoleònic, una victòria que es plasma al quadre 'El Gran Dia de Girona'.
"Així ho va evocar Carles Rahola al seu article 'Contra l'invasor'; i avui, continuem resistint", ha dit Vilallonga, ara en referència a la llengua. "Avui també pot ser, i de fer ho està essent, el gran dia per al català, la nostra llengua i símbol de la nostra identitat", ha insistit durant el seu discurs.
Mariàngela Vilallonga ha recordat que els principis que van fer néixer la Fundació Prudenci Bertrana són "la defensa de la llengua i la nació, perquè la supervivència de la llengua és una necessitat essencial per a la defensa de la identitat nacional".
Després de recordar Carme Junyent, parafrasejant la seva frase que "allò que mata el català és la indiferència, i el que cal perquè sobrevisqui és fer-lo servir", la presidenta de la Fundació ha posat en relleu que avui, per primera vegada, s'ha pogut parlar en català al Congrés dels Diputats, i que l'oficialitat de la llengua també ha arribat fins a les institucions europees.
"El camí serà ple de tortes i esbarzers, però la resistència és una de les característiques del nostre poble", ha dit Vilallonga, donant pas a unes paraules de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que és també president del patronat de la Fundació Prudenci Bertrana.
Puigdemont ha aprofitat per celebrar que el Congrés dels Diputats es parlés en català oficialment per primera vegada i ha reivindicat la importància de fer servir la llengua. També ha lloat "la gran feina" que fan els Bertrana per "mantenir viva la llengua".
