El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 18 anys de presó a l'home que va executar a trets un empresari a Lloret de Mar (Selva) el 13 de setembre del 2012. La sentència desestima el recurs de la defensa que volia anul·lar un testimoni i argumentava que no hi havia proves suficients.
L'alt tribunal referma així la sentència de l'Audiència de Girona que, seguint el veredicte del jurat popular, va condemnar Zhirayr Abrahamyan per assassinat i tinença il·lícita d'armes.
egons la sentència, l'acusat i la víctima van quedar en un descampat proper a l'antic col·legi Can Barnés per resoldre un conflicte que tenien. Un cop allà, a traïció, el processat va engegar cinc trets contra la víctima, que no va tenir cap possibilitat de defensar-se.
La secció tercera de l'Audiència de Girona va jutjar el processat el febrer del 2022 perquè després de perpetrar el crim va fugir de Lloret de Mar i el van localitzar i detenir a València l'abril del 2017. El jurat popular el va declarar culpable d'un delicte d'assassinat i un delicte de tinença il·lícita d'armes i el magistrat-president del tribunal, Juan Mora, li va imposar 18 anys de presó.
La defensa del processat va presentar recurs al TSJC, que el va desestimar al·legant que existien una "suma d'elements provats" que conduïen a una "unívoca i inequívoca conclusió lògica final": que Abrahamyan va ser l'autor dels fets.
L'advocat del processat va tornar a recórrer la resolució, aquest cop al Tribunal Suprem. La sentència descarta un per un els arguments de la defensa, que volia anul·lar la declaració d'un testimoni que no va comparèixer al judici i de qui es va llegir la seva declaració. A més, també argumentava que la prova indiciària no era suficient per sustentar una condemna.
El Suprem ho rebutja. En relació al testimoni, la sentència exposa que, fins i tot prescindint d'aquesta testifical, el jurat popular va comptar amb dos testimonis més que van donar la mateixa informació, explicant que acusat i víctima havien tingut un conflicte previ i que aquell vespre havien quedat per trobar-se.
La sentència també recull fins a cinc indicis, entre testimonis, telefonia i càmeres de videovigilància, que apuntalen la condemna, afegint-hi que el jurat I el jurat no va considerar "creïbles" les versions exculpatòries del processat que va donar explicacions diferents al llarg del procediment com que havia sopat amb una amant i no volia que la seva dona ho sabés o que havia marxat de Lloret perquè tenia por de la màfia russa.
"Problemes previs"
El Suprem recull que a aquests indicis s'hi sumen "els problemes previs" entre els dos homes perquè el processat li va clavar un cop de puny a la víctima dos mesos abans, el 17 de juliol del 2012: "Aquests indicis reforcen els assenyalats primerament, que són els que va prendre en consideració el tribunal del jurat, que són altament convectius i constitueixen un exercici de racionalitat al que no es pot tatxar d'inconstitucionalitat".
El tribunal popular, i la sentència de l'Audiència, van concloure que entre les 19.30 i les 20.00 hores del 13 de setembre del 2012, l'acusat i la víctima van quedar en un descampat proper a l'antic col·legi Can Barnés de Lloret de Mar. El processat hi va anar armat amb una pistola i, tan bon punt es va trobar amb la víctima, li va engegar un primer tret a través de la porta del copilot del cotxe de l'empresari.
Després, va donar la volta al vehicle i, mentre la víctima intentava fugir, va disparar dos cops més. Quan l'empresari ja estava a terra, el va rematar descarregant-li dos trets més al cap. Segons la sentència, la víctima no es va poder defensar de cap manera "per no portar cap arma; per com de ràpid, inesperat i per sorpresa va ser l'atac i perquè ja es trobava ferit a terra pels trets rebuts quan li va engegar els últims".
L'Audiència li va imposar 17 anys de presó per l'assassinat i 1 any de presó per la tinença il·lícita d'armes. El Suprem imposa a la defensa les costes processals del recurs.
