El plenari de Girona ha aprovat una moció per “trencar els lligams amb la monarquia” espanyola i erigir-se com a “ciutat republicana”. El text, presentat per l’Ateneu 24 de juny i el Casal Independentista El Forn, ha comptat amb el suport dels disset regidors de l’equip de govern (Guanyem Girona, Junts i ERC), les vuit abstencions del PSC i els vots en contra de PP i VOX.
Per part del tinent d’alcalde i portaveu d’ERC a l’ajuntament, Quim Ayats, ha defensat que la repressió de l’Estat “segueix vigent” en referència als infiltrats de la Policia Nacional en moviments independentistes. La vicealcaldessa i portaveu de Junts, Gemma Geis, ha reiterat la necessitat de caminar per “un país lliure democràticament” en un sistema “on parlar de votar no comporti l’exili ni la presó”, en referència als presos independentistes que van liderar l’1-O.
Per la seva banda, els vuit regidors del PSC s’han abstingut. El regidor Maxi Fuentes ha assegurat que el consistori “no té competències” per fer alguns dels punts que demana la moció i ha assegurat que “el perill” de la democràcia és “la presència de Vox” i l’increment de votants de l’extrema dreta.
El PSC s’absté
L’abstenció del PSC ha fet que l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, critiqués la manca de suport dels socialistes a la moció. “Esperava que avui fóssim 25 regidors de 27 i no 17”, ha declarat l’alcalde. En aquest sentit, Salellas ha lamentat que el PSC “reunciïn que la ciutat tingui un clar complement republicà”.
Per la seva banda, el regidor del PP i el de Vox han votat en contra de la proposta antimonàrquica. El portaveu de Vox ha assegurat que el text presentat era una “ximpleria”. Per la seva banda, el portaveu popular, Jaume Veray, ha qualificat la moció com una “falàcia i un despropòsit”. El regidor ha assegurat que els proposants eren “antisistema” que es “beneficiaven del sistema democràtic espanyol”.
Protesta de la Policia Municipal
Minuts abans de l’inici del plenari diversos agents de la Policia Municipal de Girona s’han concentrat davant de l’Ajuntament de Girona i han accedit a la sala de plens per demanar desencallar la situació que viu el cos de seguretat. El portaveu sindical Sergi Fernández, ha recordat que havien tancat un preacord amb l’anterior equip de govern que preveia aplicar els increments salarials previstos en la Valoració dels Llocs de Treball (VLT) i el complement variable (uns 180 euros mensuals).
Fernández ha assegurat que donaran “100 dies de marge” al nou govern local però ha remarcat que “la seguretat pública està en joc”. El portaveu sindical ha insistit en què la manca d’agents al cos obliga a condicionar proves esportives com ara la Cursa de la Dona perquè no hi ha prou efectius per garantir la seguretat durant el recorregut. A més, Fernández ha recordat que la ciutat té un alt volum d’activitats a la via pública i un ampli dispositiu de seguretat en els partits del Girona FC i el Bàsquet Girona. Això implica un desplegament més gran del cos local i tensiona l’activitat del cos.
De moment, encara no han aconseguit tancar cap reunió amb el nou equip de govern però el portaveu sindical ha anunciat que hi ha “bona sintonia” en algunes converses informals que han tingut amb els responsables polítics.
Protestes als pisos de l’Aurora
El plenari d’avui també ha viscut la reivindicació dels veïns dels pisos de l’Aurora, al barri del Pont Major. En aquest cas, els veïns han retret que el consistori ha començat a girar rebuts a les famílies per unes obres subsidiàries que executa el consistori per evitar la degradació de l’estructura. Una de les veïnes de l’edifici, Maria Estrella Amador, ha recordat que en el seu moment van pactar pagar les obres amb quotes que poguessin assumir amb els recursos que tenen.
Tot i així, Amador ha afirmat que moltes famílies han rebut una carta de l’Ajuntament de Girona en què els reclamen “entre 10.000 i 28.000 euros” que han de pagar en un any. “Jo cobro 1.080 euros mensuals i me’n fan pagar 1.000 al mes, com volen que ho faci?”, retreia Amador. Per això els veïns se senten enganyats i demanen que l’ajuntament apliqui quotes més socials i assumibles, ja que si ho allarguen en més d’un anys els apliquen interessos.
Per altra banda, els veïns critiquen que tots els diners que els fan pagar és “sense que hagin mogut ni una pedra”. De fet, les obres de consolidació de l’estructura dels edificis no han començat. Per això els veïns no entenen com els fan pagar unes obres que no s’han fet.
