El jurat popular declara el zelador d'Olot culpable d'onze assassinats

Al llarg d'un hora i deu minuts el jurat popular ha desgranat cadascun dels crims que Joan Vila va cometre a 'la Caritat' entre els anys 2009 i 2010. Quan faltaven pocs minuts per a les 5 de la tarda, la portaveu del jurat ha començat a donar lectura al veredicte de 99 preguntes. Després de dues setmanes de judici i d'escoltar més de 120 declaracions tant de testimonis com de perits, el jurat ha estat poc més de 12 hores deliberant entre dilluns a la tarda i dimarts al matí fins a obtenir el veredicte.

Els nou membres del jurat popular no s'han cregut que Joan Vila sigui un "àngel de la mort" que "ajudés a morir" els ancians interns al geriàtric d'Olot on treballava per estalviar-los patiment. Un per un, el tribunal ha declarat el zelador culpable dels onze assassinats.

El jurat considera que en tots els crims Vila va abusar de la confiança que li tenien els interns i es va aprofitar del fet que eren persones grans, la majoria grans dependents, que no tenien possibilitat de defensar-se. "Les víctimes no desconfiaven dels productes que Joan Vila els hi feia prendre i, per la seva manca de salut, no podien defensar-se perquè es trobaven completament desvalguts i depenien de cuidadors per a les seves funcions vitals més essencials", ha declarat provat el jurat popular que considera que s'ha d'aplicar un agreujant de traïdoria en cadascun dels crims.

Mètodes cruels

El tribunal popular també ha declarat provat que el zelador va actuar amb especial crueltat en els tres últims crims, perquè va obligar les víctimes a engolir lleixiu o àcid desincrustant. El jurat popular ha conclòs que, en aquests tres casos, li han d'aplicar agreujants d'acarnissament perquè va provocar un "patiment innecessari" a les víctimes. El jurat popular s'ha remès a les declaracions dels metges d'urgències i dels forenses que van assegurar que morir per ingesta de càustics provoca una mort "insuportable".

El veredicte no recull que Joan Vila patís cap tipus d'alteració psíquica que justifiqués que, en el moment de cometre els crims, no fos conscient d'estar assassinant els ancians. Ni un àngel de la mort, ni un assassí per compassió, el jurat popular ha conclòs que el zelador actuava a consciència i sabent que estava matant els ancians.

El jurat popular s'ha basat en la declaració de la majoria de psiquiatres i psicòlegs que van declarar al llarg del judici i que van explicar que Joan Vila matava perquè així se sentia "poderós, com Déu". Un dels psiquiatres va explicar que l'acusat tenia alguns impulsos "sàdics" i que va convertir el geriàtric en el seu "laboratori de la mort" particular, on experimentava amb la mort. El jurat no ha donat valor als perits de la defensa perquè considera que van analitzar Vila tard, dos anys i mig després dels fets.

Els nou membres del jurat s'han centrat en la confessió de Joan Vila com a prova per declarar-lo culpable dels onze assassinats, però també en altres proves com els resultats de les autòpsies i necròpsies o les anàlisis de teixit de les víctimes que van permetre detectar presència de medicaments no prescrits en els cadàvers d'alguns dels ancians.

En dues de les morts, les que tenen menys proves perquè les autòpsies no van ser concloents, el jurat considera que "seria il·lògic" que el processat menteixi. "Si la resta de morts confessades s'han pogut provar, seria il·lògic pensar que en aquestes dues menteixi perquè, a més, perjudica els seus interessos", ha manifestat el jurat.

El jurat popular sí que ha apreciat a Joan Vila un atenuant, que serveix per rebaixar-li la pena: el de confessió. El tribunal considera que en tots i cadascun dels casos la col·laboració del zelador va ser essencial per a la investigació.

En l'apartat dotzè, el jurat popular no s'ha mostrat favorable a que se li concedeixi cap indult ni a que li apliquin beneficis penitenciaris.

El màxim temps possible entre reixes

Després de llegir el veredicte, el magistrat president ha dissolt el jurat i ha fet un petit recés perquè fiscalia, acusacions particulars, defensa i responsables civils reformulessin la seva petició de pena. El fiscal, Enrique Barata, ha mantingut la petició global de 194 anys pels onze assassinats. També ha mantingut la petició de 530.000 euros d'indemnització per als familiars de les víctimes.

Les tres acusacions particulars que representen nou de les famílies, els lletrats Jaume Dalmau, Rafael Berga i Jordi Coma, s'han adherit a la petició de la fiscalia. Inicialment les acusacions elevaven la petició a 202 anys de presó perquè no li apreciaven els atenuants de confessió en bona part dels crims.

Les acusacions creuen que les famílies sentiran "que s'ha fet justícia" i podran posar punt final a més de dos anys i mig de patiment.

La defensa, exercida pel lletrat Carles Monguilod, creu que el magistrat pot interpretar les confessions com a atenuants molt qualificat i ha demanat al tribunal que imposi a Joan Vila la pena mínima prevista per la llei.

Monguilod, que ja ha obert la porta a recórrer la sentència, ha explicat que Joan Vila està "enfonsat" perquè sap que li cauran molts anys de presó i ell continua mantenint que va matar els ancians per "escurçar-los el patiment".

El fiscal ha demanat al magistrat que Joan Vila estigui el màxim de temps possible entre reixes -30 anys segons preveu la llei- i que els beneficis penitenciaris se li apliquin sobre la pena total de condemna, i no sobre la pena efectiva de presó.

El cas de l'assassí en sèrie d'Olot, un dels més prolífics de tota la crònica negra del país, ha quedat vist per a sentència.