El zelador, que va confessar tots els crims, s'enfronta a una pena de fins a 202 anys de presó. El jurat també haurà de decidir si patia una alteració psíquica que l'eximeixi perquè no sabia el que es feia.
L'objecte del veredicte conté un centenar de preguntes que desgranen, un per un, els crims que Joan Vila va confessar que va cometre entre els anys 2009 i 2010 al geriàtric 'la Caritat' d'Olot. Els nou ciutadans membres del jurat popular han quedat aïllats des d'aquest dilluns al migdia i fins que arribin a un veredicte final, que determinarà si declaren Joan Vila culpable o no dels onze assassinats.
Durant l'entrega de l'objecte del veredicte, el magistrat president Ildefons Carol ha donat les instruccions als membres del jurat. El veredicte es divideix en dotze parts; una per cadascun dels crims i una última en la qual el jurat haurà de mostrar-se favorable o no a concedir-li un indult o a concedir-li rebaixes de pena o beneficis penitenciaris.
L'acusat, Joan Vila, s'enfronta a onze assassinats amb traïdoria i, en tres dels casos, a més l'acusen d'actuar amb acarnissament perquè va provocar un "patiment innecessari" a les víctimes fent-les engolir productes càustics. El jurat popular haurà de declarar si, com creuen fiscalia i acusacions particulars, ha quedat provat que el zelador va matar els onze ancians aprofitant que li tenien plena confiança i que eren persones grans indefenses.
Un dels elements clau que haurà de resoldre el jurat popular és si Joan Vila patia una "alteració psíquica" que l'eximeix de la responsabilitat criminal perquè, quan va assassinar els onze ancians, no sabia que el que feia estava malament. La defensa assegura que el zelador estava convençut que feia un acte "bondadós" quan matava els interns del geriàtric perquè veia que eren persones dependents que "patien molt".
El jurat també haurà de concloure si la confessió del zelador va ser essencial per a la investigació. El magistrat president ha explicat als membres del tribunal popular que la confessió de Joan Vila és una prova més que, juntament amb la resta d'indicis, hauran de tenir en compte a l'hora d'emetre veredicte. En cas de tenir dubtes sobre algun dels fets que li imputen, el magistrat ha recordat que la llei inclou una garantia per als acusats anomenada 'in dubio pro reo', que estableix que si hi ha dubtes la balança s'ha de decantar sempre a favor de l'acusat.
Els assassinats es van destapar el 19 d'octubre del 2010 quan els Mossos d'Esquadra van detenir Joan Vila com a sospitós de matar una interna fent-li ingerir lleixiu. D'entrada, res feia augurar el que vindria després: tota una sèrie d'assassinats confessats, exhumacions de cadàvers al cementiri i la descoberta d'uns mètodes per matar esfereïdors que el zelador portava més de dos anys posant en pràctica.
Dues setmanes de judici, més de 120 declaracions
El cas ha arribat a judici dos anys i mig després que es descobrissin els crims. Al llarg de dues setmanes han passat per l'Audiència de Girona més de 120 persones, entre companys de feina del zelador, familiars de les víctimes, agents d'investigació, forenses, psicòlegs i psiquiatres.
El judici va començar dilluns 27 de maig. Al matí van fer la tria del jurat i a la tarda hi va haver un dels moments més esperats del judici: la declaració de l'acusat. Joan Vila va admetre els onze crims però va assegurar que la seva intenció era "acabar amb l'agonia" dels ancians. "No era conscient de provocar més patiment, volia ajudar-les a morir", va explicar.
El zelador va assegurar que "estimava molt" els ancians i que no tenia cap intenció de fer-los mal. Tot i això, no va saber explicar per què va canviar de forma de matar i va passar del còctel de barbitúrics o la injecció d'insulina a fer-los ingerir lleixiu o àcid desincrustant, provocant una mort lenta i dolorosa. "Quan les veia mortes pensava, mira que bé estan ara", va concloure.
Desacord de psicòlegs i psiquiatres
Un dels moments més crispats del judici va ser la declaració dels perits psicòlegs i psiquiatres que havien d'ajudar a determinar l'estat mental de Joan Vila. Una desena de professionals amb diagnòstics molt diferents sobre l'afectació mental que tenia l'acusat en el moment dels fets.
El coordinador de la Unitat d'Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària de Catalunya i cap de la unitat de Brians, Álvaro Muro, no va donar cap credibilitat a la versió de Joan Vila, que assegura que va matar els ancians per evitar-los patiment i agonia. "No és un àngel de la mort", va afirmar.
Segons el seu punt de vista, el zelador és una persona "obsessiva" i poc empàtica però que no té cap trastorn mental. L'anàlisi de Muro conclou que Joan Vila es va començar a obsessionar amb la mort i amb la tanatopràxia i que va convertir 'la Caritat' en un "laboratori de la mort" on investigava i duia a la pràctica tècniques de matar. El psiquiatre creu que Vila matava perquè el feia sentir "bé".
Els psicòlegs també van recolzar la tesi de la satisfacció a l'hora d'assassinar. El psicòleg Josep Ramon Juárez va assegurar que Joan Vila "sentia que controlava la vida i la mort, se sentia com un Déu". Per això, els psicòlegs creuen que amb el pas del temps i veient que no el descobrien mai, l'assassí es va anar "envalentint" i cada vegada matava ancians amb més freqüència.
A l'altra cara de la moneda, s'hi han trobat els dos pèrits de la defensa. Miguel Angel Soria i Lluís Borràs asseguren que Vila tenia una percepció distorsionada de la realitat que el va portar a "ajudar a morir" onze ancians per evitar que continuessin patint. Els dos perits creuen que el zelador estava afectat perquè tenia un trastorn de la seva identitat sexual -se sentia dona atrapada en cos d'home-, era solitari i no se sentia estimat ni comprès. Això, sumat a que quan ell tenia 13 mesos la seva germana va néixer morta i a que una tia seva va morir de càncer després de temps d'agonia, van portar Vila a matar, segons els perits de la defensa.
Necròpsies poc concloents
Una de les proves essencials que serviran als membres del jurat per fonamentar el veredicte seran les autòpsies i necròpsies que els forenses van fer als cadàvers. Els metges forenses van analitzar tretze cossos, els onze que Joan Vila va admetre que havia matat i dos més que havien mort de forma sospitosa durant els torns del zelador al geriàtric. Finalment, les autòpsies no van trobar cap indici que la mort d'aquests altres dos interns fos homicida.
El que van trobar sospitós els forenses és que en set ancians van detectar ferides compatibles amb la ingesta de productes càustics, tot i que Vila només va confessar haver donat lleixiu o àcid desincrustant a les tres últimes víctimes. Un dels forenses va arribar a dir que la seva hipòtesi era que el zelador "mai" va canviar de mètode i va administrar càustics a més interns.
L'estat avançat de descomposició de la majoria dels cossos va fer que les autòpsies fossin poc concloents. Segons les autòpsies, la causa de la mort és "indeterminada" en tres ancians i en altres no se sap si la dosi de barbitúrics era letal o no. El que sí que les autòpsies han deixat claríssim és que en les tres últimes ancianes es tracta de morts homicides.
Fins a 202 anys de presó
El fiscal, Enrique Barata, demana per a Joan Vila una pena global de 194 anys de presó pels 11 delictes d'assassinat. Rafael Berga i Jaume Dalmau que, entre els dos, representen les famílies de vuit víctimes, demanen que el condemnin a 202 anys de presó. La tercera acusació particular, exercida pel lletrat Jordi Coma i que representa la família d'una de les víctimes, demana 20 anys.
La defensa, encapçalada per l'advocat Carles Monguilod, demana un eximent complet per alteració psíquica, perquè considera que en el moment dels fets, Joan Vila no era conscient d'estar fent res mal fet. Per això sol·licita que el condemnin a un màxim de 20 anys de llibertat vigilada.
