El parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà (Alt Empordà) detecta i protegeix els ous del corriol camanegre per evitar que la gent els esclafi. Ho fa fent tancats al voltant dels nius d'aquest ocell, que diposita els ous a la sorra i que es troba en perill d'extinció a conseqüència de la massificació de les platges.
L'activitat dels treballadors del parc per preservar l'espècie es concentra entre maig i juliol, que és el període en què pon els ous. A l'Alt Empordà, gràcies als tancats i també a la recuperació de dunes, la seva presència s'ha triplicat durant l'última dècada. "L'espècie està molt amenaçada a tot Europa i l'empordanesa és una de les poques poblacions que estan augmentant", afirma l'ornitòleg Joan Burgas.
Dins del parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà s'ha detectat la presència d'aquest ocell a tota la zona litoral de platja que hi ha entre l'Escala i Empuriabrava (Alt Empordà). Des que s'hi fan tasques de protecció, "la població ha augmentat notablement". En concret, segons detalla el biòleg i ornitòleg del parc, Joan Burgas, "s'ha passat d'unes 25 parelles fa deu anys, a les 70 actuals". Les dades surten d'un cens anual que es fa entre els ornitòlegs i els educadors ambientals del parc, que recorren a peu les platges i compten els exemplars del corriol a més d'anotar els nius que detecten.
Nius a la sorra
El corriol camanegre no nidifica en zones alçades com ho fan altres espècies, sinó que enterra els ous parcialment a la sorra. El mascle tria primer una zona de dunes on forma diverses concavitats que els ambientòlegs anomenen "cassoletes" i, després, la femella n'escull una d'aquestes a l'hora de pondre.
Els ous del corriol són d'una coloració molt semblant a la sorra, que tal com expliquen des del parc, "permet que passin desapercebuts pels depredadors, però corren el risc de ser esclafats per la gent que va a la platja". Normalment, a cada niu hi ha tres ous. Per protegir-los del trepig i garantir la supervivència de l'espècie, el parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà tanca les zones on detecta que hi ha cassoletes (amb ous o sense).
Sense gossos i respectar els senyals
A més, per augmentar l'efectivitat, el parc disposa de diversos educadors ambientals que recorren la platja a peu informant sobre la importància de respectar els senyals i no accedir a l'interior dels abalisaments per afavorir la nidació del corriol camanegre. Aquest equip també fa una tasca d'educació ambiental, divulgant el coneixement de l'espècie. L'educadora ambiental Maria Janoher està convençuda que "quan coneixes una espècie i la valores, tens més sensibilitat per protegir-la".
Janoher detalla que el corriol camanegre és "una espècie molt delicada" i que cal "ajudar-la perquè prosperi". Per això, alerta que cal "evitar portar els gossos deslligats a la platja perquè no accedeixin a punts de nidació i aixafin els ous" i que tampoc es pot accedir a la zona de dunes perquè "es modifica el terreny i s'envaeix l'hàbitat de les espècies". Unes restriccions senyalitzades, però que els treballadors del parc insisteixen a recordar també presencialment als qui accedeixen a les platges.
En aquest àmbit, l'educadora explica que "la majoria de gent respecta les indicacions", però també puntualitza que "hi ha excepcions" i que aquestes "són el problema, perquè una acció incorrecta pot provocar una gran pèrdua". En aquesta línia, des del parc alerten que "queda molta feina d'educació ambiental per fer".
Aliats del corriol
El director del parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà, Sergi Romero, detalla que a banda dels tancats per als nius i les tasques de vigilància i divulgació, hi ha dos fets recents que han ajudat el corriol camanegre a recuperar-se.
Per una banda, les actuacions importants de recuperació del front dunar que es van fer a partir de 2016 i l'abalisament de la zona (a la que està prohibit accedir) han permès al corriol disposar d'una zona tranquil·la i lliure de trepig on pondre els ous.
A més, el director del parc dels Aiguamolls afirma també que "protegir les dunes, significa protegir la pujada del nivell del mar i espècies com el corriol camanegre" i que, tot això, "està emmarcat en la resiliència per fer front al canvi climàtic".
Per l'altra, destaca que l'absència de gent a les platges durant la pandèmia ha afavorit la població del corriol camanegre. "Com que el 2020 la gent no podia anar a la platja, el corriol va dispersar-se i va posar-se a zones que creiem que no eren bones per nidificar", detalla Romero. Observant aquesta realitat, des d'aleshores des del parc s'han dissenyat "tancaments molt més exhaustius" i també s'ha incrementat el servei de vigilància a les platges.
