El nou govern de Girona format per Guanyem Girona, Junts i ERC ja té enllestit el cartipàs municipal i el compartirà amb la resta de grups municipals en les properes hores. Des del govern es destaca que la voluntat és desplegar un govern fort i amb la màxima dedicació possible per a la ciutat. El document es portarà a votació a plenari el dijous de la setmana que ve, dia 6 de juliol, a les cinc de la tarda.
El cartipàs destaca per una reducció dels sous de l’alcalde, dels membres del govern i dels assessors i assessores i per un augment de les regidores i regidors de govern amb dedicació exclusiva. L’executiu ressalta la importància de tenir l’equip de regidores i de regidors del govern dedicant la seva jornada laboral a treballar per la ciutat de Girona.
Per aquest motiu, el nou cartipàs també prioritza l’exclusivitat laboral al propi Ajuntament. El govern el conformaran 17 regidores i regidors del total de 27 que formen el Ple municipal, tres més que en l’anterior legislatura.
El sou de l’alcalde, Lluc Salellas i Vilar, es reduirà en 14.000 euros , passant dels 74.000 euros estipulats fins ara a 60.000 euros anuals. També es redueixen els sous dels regidors amb dedicació exclusiva, que passaran de 56.000 euros a 52.000 euros i els dels assessors de govern, de 50.000 euros a 45.000 euros.
La proposta del govern busca l’equilibri i la racionalitat entre la situació econòmica del consistori i de la ciutat i el compromís de disposar d’un govern fort i dedicat a treballar per Girona. Per això s’augmenten les dedicacions exclusives de l’equip de govern. El nou executiu tindrà set regidores i regidors que dedicaran el 100% de la seva jornada laboral a l’Ajuntament, tres més que en l’anterior mandat.
També hi haurà set assessors i assessores de govern, que desenvoluparan les següents tasques: un cap de gabinet d’alcaldia, un coordinador de comunicació i un coordinador de govern i d’organització municipal. D’altra banda, les diverses àrees també disposaran dels seus respectius coordinadors.
Així, hi haurà un assessor de suport a l’Àrea de Transició Ecològica i Transformació Urbana; un de suport a l’Àrea de Cultura, Educació i Esports; un a l’Àrea de Promoció Econòmica, i un a l’Àrea de Serveis a les Persones i Convivència. Els diversos coordinadors de les àrees treballaran conjuntament per garantir que les polítiques es desenvolupin de manera transversal entre les diverses regidories.
D’altra banda, el PSC comptarà amb tres assessors del grup municipal mentre que Guanyem Girona, Junts i ERC en tindran dos cadascun. Quatre dels assessors dels grups municipals passaran d’una categoria A2 (30.000 euros) a una A1 (35.000 euros). A PP i VOX se’ls assigna un assessor a mitja jornada.
Així mateix, des del govern s’indica que durant els propers mesos es podria fer una modificació del cartipàs per adaptar-lo a diverses casuístiques laborals encara per resoldre.
Regidories de barri
Així mateix, el govern també ha anunciat l’assignació de les regidories de barri, que seran les següents: Cristina Andreu (Sant Narcís), Amy Sabaly (Can Gibert del Pla), Sergi Font (Santa Eugènia de Ter), Queralt Vila (Sant Daniel i Pedret), Sergi Cot (Pla de Palau-Sant Pau i Avellaneda), Gemma Martínez (Montilivi), Sílvia Aliu (Barri Vell i Mercadal), Gemma Geis (Montjuïc), Xavier Aldeguer (Eixample), Núria Riquelme (Pont Major i Campdorà), Maria Àngels Planas (Palau-sacosta), Lluís Martí (Taialà i Domeny), Sílvia Bosch (Fontajau i Sant Ponç), Quim Ayats (Vista-Alegre Carme), Raquel Robert (Devesa i Torre Gironella) i Àdam Bertran (Pedreres i Girona est).
Complir el codi ètic
En el cas de Guanyem, el codi ètic de la formació recull que "com a norma general, les regidores i regidors renunciaran al sou que els correspongui com a càrrecs electes i mantindran la seva situació laboral prèvia". El codi ètic, doncs, no prohibeix ni les dedicacions parcials ni les exclusives; però sí que concreta que, en cas d'estar a govern, els regidors i regidores de Guanyem "rebran un sou equivalent com a màxim a tres vegades el salari mínim interprofessional" (un topall que, en cas de ser a l'oposició -com ha passat el darrer mandat- se situa en dues vegades i mitja).
Actualment, l'SMI està fixat en 15.120 euros bruts anuals (1.080 euros mensuals repartits en catorze pagues). A priori, analitzant les xifres del cartipàs, l'alcalde de Girona i els tres regidors de Guanyem amb dedicació exclusiva incomplirien el codi ètic de Guanyem.
Però la formació ja ha precisat que això no passarà, perquè tant Salellas com Font, Andreu i Aliu donaran totes aquelles quantitats que superin el topall que recull el codi ètic (i que es destinaran a causes polítiques o socials). Això també passarà en la resta de càrrecs electes, si es donés el cas. "Ningú de Guanyem cobrarà res per sobre el que dicti el codi ètic; el que vagi per sobre es donarà", precisen fonts de la formació municipalista.
El PSC critica "el desori"
El PSC de Girona, el principal grup a l'oposició, ha criticat el "desori i el desconcert monumental" amb el sou de Lluc Salellas. En una piulada a twitter, els socialistes critiquen que "s'ha posat el salari més alt d'alcalde dels últims dotze anys". Tot i que el topall estigués fixat en 74.000 euros, l'anterior alcaldessa, Marta Madrenas, no havia cobrat mai aquest màxim.
Quan va accedir al càrrec, inicialment Madrenas sí percebia més del que cobrarà Salellas; en concret, 68.500 euros. Però al cap d'un any i mig, a principis del 2018, i coincidint amb la seva entrada al Parlament, l'alcaldessa va renunciar a aquest sou perquè ja tenia el de diputada. Des d'aleshores cobrava un màxim de 39.169,23 euros anuals de l'Ajuntament de Girona per assistències i coordinació d'àrees dins el consistori.
El seu antecessor, Albert Ballesta, sí va intentar cobrar 75.000 euros, però es va topar amb el rebuig de tota l'oposició en bloc. Com que aleshores CiU governava en minoria -amb deu dels 25 regidors- l'augment de sou no va aprovar-se mai. I de fet, Ballesta va renunciar al càrrec quan no feia ni dos mesos que havia estat investit. Abans d'ell, Carles Puigdemont ja no cobrava sou d'alcalde. Perquè com que era diputat al Parlament, va renunciar-hi des d'un principi.
