La gironina Mar Bosch guanya el Premi Crexells 2023 amb la distòpia ‘L’edat dels vius’

El jurat del premi literari valora “l’originalitat”, “ironia” i el punt “divertit” de l’obra de l’escriptora

L’escriptora Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) ha guanyat aquest dijous el LII Premi Crexells 2023 per la novel·la ‘L’edat dels vius’ (Univers). Es tracta d’una distòpia amb dos apocalipsis que mostra unes societats ideals on els joves no es fan grans i on els més vells s’apoderen d’una illa.

El jurat ha premiat el treball per la seva “originalitat”, “ironia” i “vivesa” així com el punt “divertit” que ofereix. Amb referències i clicades d’ullet a Pere Calders i Manuel de Pedrolo, el jurat ha aplaudit la dialèctica i el punt de vista actual que es planteja entre els individus i la col·lectivitat. També han destacat la “perícia narrativa”, el punt de vista “canviant” i el joc de paradoxes “viu”. La dotació del premi és de 6.000 euros.

La novel·la de Mar Bosch Oliveras presenta una societat idíl·lica on la gent deixa de créixer quan fa 20 anys. Després d’un apocalipsi una noia anomenada Elisa sobreviurà i descobrirà l’illa de Sant Pere, el refugi d’una llarga generació de persones grans.

L’obra de ciència ficció s’ambienta al 2406, en una societat que ha superat la mortalitat. Segons el jurat, a la primera part del treball hi predomina el “silenci” i a la segona un autèntic “vodevil”. També els ha interessat que hi hagi el protagonisme d’una rata i l’existència de supervivents després d’una catàstrofe.

En roda de premsa, l’autora ha aplaudit que, formar part dels guanyadors d’un dels premis literaris de literatura catalana amb més història, “valida una trajectòria” i és “tot un honor”.  

Bosch Oliveras ha celebrat que va fer el llibre que “volia fer” i que s’ha pogut centrar en el llenguatge més enllà de la temàtica de la ciència ficció. L’escriptora ha explicat que a l’obra es produeixen dos apocalipsis “amb la desaparició d’homes i dones de 20 anys en una sola tarda”. “Ningú es pregunta on són els vells”, ha destacat.

La desaparició dels joves succeeix a la primera part de la novel·la. Després, una de les supervivents descobrirà una illa, plena de dissidents: persones velles que van fugir i van crear una altra societat utòpica. “Són dues utopies en una. És divertida i ajudarà a reflexionar sobre diversitat de temes. Potser amb més ironia a la segona part i més sàtira a la primera”, ha concretat. “És la meva utopia disfressada”, ha fet broma.

Entre els detalls destacats de l’obra hi ha el protagonisme d’una rata. L’autora ha explicat que en la societat de la primera part, Ciutat Jardí, s’ha fet les paus ecològicament amb el planeta. “Això fa que els humans convisquin amb els animals”, ha advertit. La protagonista anirà a veure els animals de les clavegueres, com les rates, perquè li donin pistes d’on s’amaguen els qui fa temps que no veuen. “És l’excusa per fer un monòleg interior”, ha comentat.