El zelador d'Olot va convertir el geriàtric en el seu 'laboratori de la mort'

El coordinador de la Unitat d'Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària de Catalunya i cap de la unitat de Brians, Álvaro Muro, no dóna cap credibilitat a la versió de Joan Vila, que assegura que va matar els ancians per evitar-los patiment i agonia. "No és un àngel de la mort", ha afirmat el psiquiatre que va tenir el zelador sota la seva tutela durant els primers cinc mesos de presó provisional.

Durant aquest temps, Vila va estar ingressat a la unitat psiquiàtrica de Brians perquè assegurava que tenia pensaments suïcides. Passats els cinc mesos, li van donar l'alta i va ingressar a una presó ordinària. Segons el psiquiatre, van diagnosticar al zelador una depressió major moderada però que en cap cas afectava les seves capacitats mentals ni hauria pogut fer que percebés la realitat de manera distorsionada.

El psiquiatre creu que l'assassí en sèrie és una persona "obsessiva" i poc empàtica però que no té cap trastorn mental. L'anàlisi de Muro conclou que Joan Vila es va començar a obsessionar amb la mort i amb la tanatopràxia i que va convertir 'la Caritat' en un "laboratori de la mort" on investigava i duia a la pràctica tècniques de matar. "Comença a obsessionar-se i a investigar sobre la mort", ha explicat el psiquiatre que ha detallat que Vila matava perquè el feia sentir "millor".

Segons el psiquiatre, el zelador era una persona amb baixa autoestima que se sentia "important" quan matava perquè se sentia poderós. A més, ressalta que Vila era perfectament que el que feia era dolent i que provocava molt dolor a les seves víctimes. "Que vegi el patiment aliè i ho repeteixi obre la porta a que hi hagi un punt de gaudi, que li generi benestar matar",ha afirmat Álvaro Muro.

Conclusions dispars

Al llarg d'aquest dijous han declarat a l'Audiència de Girona fins a deu perits, entre psiquiatres i psicòlegs, per intentar esclarir si l'assassí en sèrie d'Olot pateix algun trastorn mental o no. Tots els pèrits coincideixen en concloure que el zelador no té cap malaltia mental -ni esquizofrènia, ni deliris, ni paranoies- que el portessin a actuar sense ser conscient dels seus actes.

Tot i això, els dos perits de la defensa -Miguel Angel Soria i Lluís Borràs- creuen que Vila tenia una percepció distorsionada de la realitat que el va portar a "ajudar a morir" onze ancians per evitar que continuessin patint. Els dos perits creuen que el zelador estava afectat perquè tenia un trastorn de la seva identitat sexual -se sentia dona atrapada en cos d'home-, era solitari i no se sentia estimat ni comprès. Això, sumat a que quan ell tenia 13 mesos la seva germana va néixer morta i a que una tia seva va morir de càncer després de temps d'agonia, van portar Vila a matar, segons els perits de la defensa.

Segons aquests perits, el zelador no era conscient d'estar provocant patiment a les seves víctimes. Una afirmació que ha contradit el psiquiatre de Brians que assegura que Joan Vila li va reconèixer que va veure que la primera víctima que va matar amb lleixiu "patia moltíssim". Segons el psiquiatre, si va repetir mètode de matar amb les altres dues ancianes va ser perquè veia que sortia impune i, a més, li satisfacció personal.

Els psicòlegs també recolzen la tesi de la satisfacció a l'hora d'assassinar. El psicòleg Josep Ramon Juárez ha assegurat que Joan Vila "sentia que controlava la vida i la mort, se sentia com un Déu". Per això, creuen que amb el pas del temps i veient que no el descobrien mai, l'assassí es va anar "envalentint" i cada vegada matava ancians amb més freqüència.

Els perits de l'Institut de Medicina Legal també conclouen que l'acusat d'onze assassinats no tenia cap trastorn mental tot i que indiquen que abusava puntualment de l'alcohol o les pastilles per "trobar força" per cometre els crims. I creuen que el zelador va crear l'argument de "l'ajuda a morir" com a coartada per justificar els seus assassinats.

Cap sospita

Aquest dijous també han declarat els psiquiatres i psicòlegs que van tractar el processat abans que es descobrissin els crims. Alguns d'ells, el visitaven en consulta entre els anys 2009 i 2010, el període durant el qual Joan Vila va desenvolupar la seva activitat criminal. Tots ells han assegurat que el zelador mai va dir que veia patir els interns de 'la Caritat' i, en alguna ocasió, havia manifestat que estava cansat d'aquesta feina. "Va dir que n'estava tip de culs arrugats", ha explicat la seva psicòloga.

També ha declarat el director general del geriàtric 'la Caritat', Joan Sala, que fins que Vila va entrar a treballar al centre va ser el psicòleg personal del zelador. Sala ha assegurat que "mai" va detectar cap comportament estrany en l'assassí, ni quan el tractava ni quan estava a les seves ordres al geriàtric. Segons el psicòleg, Joan Vila és una persona obsessiva i amb molta ansietat, però no tenia cap altre característica que indiqués que estava matant ancians.

Fins a 202 anys de presó

El fiscal, Enrique Barata, demana per a Joan Vila una pena global de 194 anys de presó pels 11 delictes d'assassinat. Rafel Berga i Jaume Dalmau que, entre els dos, representen les famílies de vuit víctimes, demanen que el condemnin a 202 anys de presó. La tercera acusació particular, exercida pel lletrat Jordi Coma i que representa la família d'una de les víctimes, demana 20 anys.

La defensa, encapçalada per l'advocat Carles Monguilod, demana un eximent complet per alteració psíquica, perquè en el moment dels fets no era conscient d'estar fent res mal fet, i sol·licita que el condemnin a màxim 20 anys de llibertat vigilada.