La sequera i la pluja tardana d'aquest juny han perjudicat la producció de farina de Girona. En concret, els productors calculen que recolliran la meitat de blat del que tenien previst, que inicialment eren unes 1.200 tones.
L'investigador de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), Joan Serra, ha explicat que arreu ha plogut menys del que tocava, però que hi ha zones on és "preocupant". A més, les darreres precipitacions "arriben tard" i enlloc d'afavorir la collita l'empitjoren, ja que el gra germina i no serveix per fer pa.
Per contra, Farina de Girona ha crescut en nombre de clients arran de la guerra a Ucraïna que va fer incrementar el preu del blat a la llotja de Chicago i el dels pagesos gironins va quedar per sota.
La fleca artesanal es troba amenaçada per la competència amb el pa industrial, que es pot adquirir en grans superfícies o establiments de fàcil accés. En conseqüència, el nombre de flequers artesans a Catalunya ha disminuït dràsticament en els darrers anys. És un sector que només podrà sobreviure si diferencia els seus productes de la resta pel seu valor i la qualitat, més enllà de l’elaboració del pa.
Per això, fa 12 anys va néixer el projecte “És Farina de Girona”, impulsat pel Gremi de Flequers Artesans de les Comarques Gironines i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), amb l’objectiu de fer un pa de la millor qualitat, basat en pràctiques agronòmiques de producció integrada amb varietats de blat cultivades al territori gironí, pagant un preu just al productor. D’aquest projecte, a més, en va sorgir el “Pa de la Tramuntana”, elaborat amb blat cultivat exclusivament a l’entorn del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
La farina ha de tenir una paràmetres concrets per poder fer pa i això s’aconsegueix escollint diferents varietats de blat, la barreja de les quals dona la qualitat òptima de força, elasticitat i extensibilitat de la massa. Actualment, el projecte “És Farina de Girona” treballa amb quatre varietats de blat cultivades en una xarxa de 300 hectàrees de conreu, repartides per totes les comarques gironines de producció de cereal —el que equivaldria a la superfície del Central Park o 200 illes de l’Eixample— i en un radi de 100 km.
Cada parcel·la disposa d’un rètol amb les dades de producció de la persona productora. "Amb la nostra xarxa d’assaigs de varietats podem escollir les de blat tou que s’adapten millor a cada zona, així com a la climatologia, mirant també que s’adeqüin a la qualitat, que depèn del contingut i la qualitat de proteïna en el gra", explica Joan Serra, investigador de Cultius extensius sostenibles de l’IRTA.
Les varietats de blat que s’utilitzen a “És Farina de Girona” són Valbona i RGT Mikelino, plantades al 20 % de les hectàrees totals, i que aporten força al pa i faciliten el treball de la massa, per la qual cosa també es paguen més cares. La combinació de varietats es complementa amb la Basilio, de força mitjana, compensada amb la RGT Tocayo, que és de força més baixa. El “Pa de la Tramuntana” s’elabora amb dues varietats antigues de blat. Per una banda, la Florence Aurora, que aporta més força i que és la que s’adequa millor per fer pa, tot i que és la més cara.
Per compensar-ho, s’acompanya amb un 60 % de la varietat Nogal, que és de força mitja-alta, més productiva i ajuda a mantenir un preu mig. Segons l’expert en tast de pa, Salvador Garcia-Arbós, una de les característiques més singulars d’aquests productes és que "en nas desprenen unes aromes molt profundes que es transporten enmig d’un camp, com si oloressis espigues de blat".
"Ha plogut massa tard i en el pitjor moment"
La producció habitual de les parcel·les s’apropa a les 1.200 tones anuals de blat. Aquest any, però, es preveu que no s’arribi al 50 % de la collita prevista. "Les pluges de principis de juny han portat massa humitat en el moment en què el blat ja està format i sec. La humitat desperta la germinació del blat i fa que ja no sigui apte per a fer-ne farina", explica el tècnic de recerca de l’IRTA, Joan Fañé.
Aquesta pèrdua es calcula mitjançant l’índex de caiguda, calculat a les farineres. L’objectiu, però, és seguir tirant endavant amb el projecte, ja que és el més important a Catalunya d’aquesta naturalesa en què hi participen tots els actors de la cadena de producció. "Veníem d’un moment en què vam perdre molts flequers artesans, però després de posar en marxa aquest projecte hem aconseguit que cada vegada se’n sumin més a treballar amb les farines gironines", comenta amb esperança el gerent del Gremi, Àngel Segarra.
Actualment, el pa elaborat amb aquestes farines es produeix en 50 obradors del Gremi de Flequers de les Comarques Gironines i es poden adquirir a 250 punts de venda. "El futur del projecte el marcaran els propis consumidors i el seu interès per comprar aquest pa, per això hem de transmetre els seus valors", afegeix Segarra.
D’altra banda, també és important adaptar en tot moment les pràctiques agrícoles i orientar-les al context climàtic actual en la mesura del possible. La xarxa d’assajos de varietats de l’IRTA permet orientar sobre quines varietats permeten aconseguir les demandes actuals de les farineres.
A més, els experts també treballen per orientar els agricultors a les noves directrius ambientals, per la qual cosa "hem d’oferir-los estratègies i recomanacions sobre la fertilització raonada del nitrogen, l’ús de fitosanitaris i de la certificació de la producció integrada", apunta l’investigador Joan Serra. Aquesta certificació garanteix la rendibilitat de les explotacions i al mateix temps aprofitar, de forma racional, els recursos naturals per garantir una agricultura sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
"Aquestes pràctiques s’orienten, per exemple, a utilitzar menys pesticides i productes químics, amb l’objectiu final d’oferir productes segurs als consumidors", apunta l’investigador Joan Serra. Tot això, seguint les implicacions ambientals de les pràctiques agrícoles orientades a la Producció Agrària Sostenible (PAS), un sistema que s’implementarà a Catalunya i que tindrà una certificació pública i voluntària.
El projecte “És Farina de Girona” és el principal a Catalunya que promou els valors de la proximitat, la qualitat del producte, i la sostenibilitat, i en formen part: els agricultors de la Cooperativa Agrícola de Castelló d’Empúries, la Cooperativa de Productors de Conreus Extensius de Girona i la Cooperativa Agrícola de Banyoles; les farineresFarines Sunyer, Farinera Coromina i Moretó; les fleques del Gremi de Flequers Artesans de les Comarques de Girona i la recerca per part dels experts en Cultius extensius sostenibles de l’IRTA.
