"El que ha passat a Ripoll no és un cas únic, no és tan especial, perquè l'extrema dreta ha pujat a tot arreu". Carme Brugarola, membre d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme Osona-Ripollès, fa molts anys que treballa i investiga sobre la interculturalitat al món.
El fenomen de l'extrema dreta no és nou, alerta, però "ja s'ha fet tard" perquè ha entrat a les institucions. "I ho ha fet amb una pàtina que són democràtics, quan en realitat n'estan fora", lamenta. I ara què? Es pregunten diferents veus ripolleses. Wafa Marsi, ex mediadora, demana sortir al carrer per demostrar que Ripoll no són només 1.400 votants mentre que d'altres proposen reactivar el diàleg social i fer "molta pedagogia" per trencar el discurs "de la por".
Brugarola, que és autora de llibres com 'Mirall sense marc. La interculturalitat al món', defensa que la informació és la principal arma per combatre "l'odi i les mentides" de l'extrema dreta i fa una crida a recuperar espais de diàleg i convivència.
Des del seu punt de vista, cal anar a buscar la informació veraç per "rebatre" les "fake news" que diuen de forma repetida i que van calant en la població. Brugarola evita conscientment dir el nom de la força més votada a Ripoll perquè reivindica que l'entitat amb la qual treballa "està en contra de totes les extremes dretes, parlin català, castellà o amazic".
En aquest sentit, culpa en part als mitjans de comunicació, per "haver-li donat peixet" i haver-li fet d'altaveu en els seus discursos d'odi, sobrepassant "línies vermelles" en comptes d'actuar "amb responsabilitat".
Per aquesta assessora de llengua i cohesió social, aquests moviments actuen amb "molta intel·ligència". Segons diu, "saben com activar aquestes emocions que ens exciten, saben com col·locar el seu odi", en un context sovint de crisi. "És fàcil caure en la seva trampa i fer-nos creure que (els temes de què parlen, com ara immigració i seguretat) són el producte dels nostres mals", remarca. Això a la pràctica el que fa, diu, és que societat i mitjans acaben tractant uns temes i "uns discursos que no interessen per la bona convivència".
Mobilitzar-se per trencar el silenci
Entre la societat ripollesa hi ha veus que reclamen trencar el silenci que creuen que hi ha hagut entorn dels discursos d'extrema dreta a la ciutat. "No ens vam voler creure que algú pogués arribar a tenir tan ressò, ella es va agafar a unes fal·làcies i la societat i les administracions no li vam donar prou importància per desmentir els discursos xenòfobs i racistes que eren molt radicals", afirma Wafa Marsi, ex mediadora i també antiga membre de la plataforma veïnal Som Ripoll nascuda arran del 17A.
Afirma que molta gent preveia que el partit d'Orriols trauria més representació, però no a aquest nivell. I apunta a aquells votants, en especial els joves, que fins ara s'havien mostrat neutres sobre temes com la immigració i que, amb els missatges a les xarxes socials, "li han donat un vot de confiança" en veure que ningú contradeia el que deia i ho han donat per bo.
En el seu cas, admet que sovint li ha "fet mandra" entrar a rebatre els seus missatges per xarxes, perquè ja preveia que sortirien tots els seus seguidors amb "atacs constants i amb molta agressivitat " i que això l'ha frenat.
Ara, però, creu que hi hauria d'haver una resposta contundent al carrer. "Si l'han votat 1.400 persones i a Ripoll som uns 11.000, potser si sortim al carrer farem més soroll que l'extrema dreta, sigui del color polític que sigui, aprofitant que ara mateix Ripoll serà el focus; si sortim, potser ens escoltaran i tindrà abast estatal i internacional". I apel·la les administracions a rebatre les mentides dels seus missatges amb dades reals.
Els infants musulmans "tenen por que els facin fora de Ripoll"
Per a Tere, que treballa d'educadora amb infants i dones musulmanes a la ciutat, explica que el que més li ha impactat des de les eleccions és "la por" dels nens a "que els facin fora" i es pregunta com aquests missatges han arribat a les escoles, a través dels seus companys. "Diuen que ens faran fora, però jo he nascut aquí!", li deien infants d'entre 8 i 12 anys. Amb les mares, també hi ha aquesta preocupació perquè se saben un col·lectiu assenyalat per aquest grup polític.
Des del seu punt de vista, "cal fer molta pedagogia" entre tots els agents i qüestiona que Aliança Catalana pugui complir el que han promès, entre altre coses, perquè "no són competència local". També admet que ha hagut de rebatre discursos "que han calat" fins i tot en cercles d'amistats. "Jo defenso el que és just", subratlla. I apunta també com a un plus el fet que ho hagi "vestit" amb missatges independentistes. "Tothom haurà de treballar en fer pedagogia", remarca, per contrarestar "el discurs del 17A" que porta dient des de llavors.
De la seva banda, el president de la comunitat musulmana Annour, Ali Yassine, expressa també la seva preocupació. "És molt dolent que un partit d'extrema dreta arribi, però encara pitjor per governar". Alerta que estan patint els seus atacs des de fa 5 anys i demana a les administracions que actuïn: "Està tirant gasolina damunt del foc, això no pot ser, ha de canviar aquests discursos radicals, la justícia ha d'actuar i la Generalitat també perquè se l'ha de frenar", remarca. I subratlla que els membres de la seva comunitat, com la resta de ciutadans, estan aquí per "cotitzar, treballar, millorar i ajudar a l'economia del país i al poble".
