El president del TSJC, Jesús M. Barrientos, veu "probable però no cert" que el govern espanyol aprovi aquest any la creació del nou jutjat mixt de Figueres (Alt Empordà), un òrgan reclamat per part de jutges, funcionaris, advocats i procuradors per alleujar la sobrecàrrega de feina.
De fet, aquest jutjat és un del tres de les comarques gironines que la sala de govern del TSJC situa com a prioritaris, juntament amb un jutjat de primera instància i un social més al partit judicial de Girona.
Barrientos i el president en funcions de l'Audiència de Girona, Adolfo García Morales, també han situat entre les mancances a la demarcació els "problemes" detectats als jutjats de Blanes, on es pot trigar fins a mig any a tramitar les executòries.
La comissió permanent de la sala de govern del TSJC ha fet la reunió setmanal al Palau de Justícia de Girona aquest dimarts. Al llarg del dia, hi ha hagut reunions amb magistrats, jutges, lletrats de l'administració de justícia i representants dels col·legis professionals per prendre el pols a la situació de l'administració de justícia a les comarques gironines. Segons ha detallat Barrientos, també hi havia programada una trobada amb representants de la junta de personal però finalment no s'ha fet perquè estan en vaga.
El president del TSJC ha subratllat que als partits judicials de la demarcació hi ha "dos focus de problemàtica" que se situen a Figueres i a Blanes (Selva). Als jutjats de l'Alt Empordà, i tal com han constatat les reivindicacions constants de magistrats, jutges, funcionaris, advocats i procuradors, el problema principal és el que provoca la sobrecàrrega de feina als jutjats de primera instància i instrucció. Per això, i recollint les demandes, el TSJC ja va explicitar en un acord de la sala de govern del març que calia un nou jutjat, que serà el novè. Una petició amb la que van de la mà, també, del Departament de Justícia, segons ha exposat Barrientos.
"És previsible que el pla de creació de nous òrgans del 2023 l'inclogui. És probable però no cert", ha afirmat Jesús M. Barrientos. L'última paraula la té el govern espanyol, que és qui té les competències. S banda de la necessitat d'un jutjat més, la sala de govern també situa com a prioritat reforçar la plantilla de funcionaris. En aquest sentit, Barrientos recorda que el partit judicial té la categoria de magistrat i, com a tal, hi hauria d'haver un funcionari més a cada oficina judicial. Una ràtio que actualment no es compleix.
A la carta als reis que fa la sala de govern del TSJC hi ha 35 jutjats nous a Catalunya, dels quals fixen com a prioritaris aquells que són més urgents. Del llistat de setze, n'hi ha tres a la demarcació: el de Figueres (al setè lloc de la llista), un de primera instància a Girona (al número 2) i un jutjat social més, també al partit de Girona (en cinquena posició).
Barrientos ha subratllat que en aquestes jurisdiccions la sobrecàrrega de feina és "evident", tot i que han dotat els jutjats de reforços "transversals" a través de jutges d'adscripció territorial. N'hi ha un que dona suport als jutjats socials, un segon que ho fa als de primera instància i un tercer que ho fa als jutjats penals de Girona. A més, des de gener hi ha un reforç puntual al penal 6 per la malaltia d'una jutgessa substituta que no va poder dictar sentències pendents.
Temps "excessius" a Blanes
Un problema ben diferent és el que hi ha als Jutjats de Blanes. El president del TSJC ha concretat que, arran de la implantació de la nova oficina judicial, han detectat "retards i disfuncions". I no només pel nou model de funcionament, sinó per "problemes en la cobertura de places de funcionaris" que fa que hi hagi molts interins i, sovint, amb "una formació deficient": "Personal no professional, amb poca formació i la nova oficina s'han convertit en el caldo de cultiu per al mal funcionament dels jutjats". Han detectat que al partit judicial es pot trigar fins a sis mesos a tramitar una executòria: "Són temps excessius".
El president en funcions de l'Audiència de Girona, Adolfo García Morales, ha concretat que, tot i que les ràtios són "favorables" en el funcionament de les dues seccions penals i les dues civils, falta un magistrat a la secció segona (d'àmbit civil).
Tot i que es va proposar una comissió de serveis per a la plaça, no es va aprovar. Això fa que acumuli més feina i que els temps no siguin els "òptims". Actualment, a la secció tercera (penal) hi ha cinc magistrats, a la quarta (penal) i a la primera (civil) quatre i a la secció segona (civil) tres. Barrientos s'ha sumat a la reclamació però ja ha admès que té "molt poca fe" s'acabi dotant perquè "comparativament amb altres audiències" les xifres d'assumptes en tràmit és baixa.
