La Generalitat es planteja expropiar habitatges buits a Figueres i Lloret de Mar

Una vegada siguin seus, els oferirà en règim de lloguer social

El Govern iniciarà accions per expropiar fins a 189 habitatges buits propietat de grans tenidors de 14 municipis declarats de demanda forta i acreditada i amb demanda de meses d'emergència per destinar-los a lloguer social.

Així ho reflecteix l'acord de Govern aprovat aquest dimarts en el Consell Executiu. La Generalitat requerirà als propietaris d'aquests prop de 200 habitatges que acreditin que el seu pis no està desocupat i, si no ho poden fer, s'iniciarà un procés de negociació perquè els destinin a lloguer social i en última instància s'optarà per l'expropiació forçosa. El Govern espera poder disposar dels primers habitatges a partir del 2024.

Per ara, la Generalitat disposa ara d'uns 5 milions d'euros que servirien per expropiar, de moment, entre 50 i 70 habitatges per destinar-los a lloguer social, tot i que no des descarta acollir-se a una nova línia de crèdit per augmentar aquesta xifra.

La gran majoria dels habitatges pertanyen a grans propietaris com bancs i fons d'inversió i provenen d'execucions hipotecàries o dacions en pagament, tot i que la Generalitat ha declinat especificar la identitat dels tenidors.

Els 14 municipis on s'han detectat els 189 habitatges són Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú.

Són les localitats amb forta demanda acreditada d'habitatge social que van respondre a l'oferiment de la Generalitat a 45 municipis per adherir-se a un conveni per detectar i registrar els pisos buits. En aquest sentit, el Govern espera que aquesta iniciativa suposi un efecte multiplicador i la resta de localitats s'hi vagin afegint.

A tot Catalunya, hi consten 31.198 habitatges buits, incloent els de Barcelona, que té una mesa d'habitatge pròpia; i hi ha 1.800 casos a les meses d'emergència. Per detectar els pisos buits, es creuen dades com el padró i els consums i també es fa una inspecció física.

Passos abans d'arribar a l'expropiació forçosa

Els pisos que poden ser expropiats consten en el registre d'habitatges buits i que un cop s'hagi detectat que porten dos anys sense ser habitats, es farà un requeriment al propietari perquè en el termini d'un mes acrediti que no està desocupat. Si certifica que està ocupat o que per exemple està en el mercat de lloguer ordinari, l'expedient quedarà tancat.

En cas contrari, s'obrirà un període de tres mesos per tancar un acord entre les parts sobre el destí de l'habitatge. Una de les opcions és que el propietari i l'administració arribin a una entesa per destinar-lo a lloguer social per als col·lectius amb vulnerabilitat acreditada. En aquest cas, la durada dels contractes són els que estableix la LAU: de set anys si són de persones jurídiques i cinc si són de persones físiques.

Però si després dels tres mesos no es tanca un acord, el procés d'expropiació tirarà endavant i passaran a mans de la Generalitat després d'abonar una quantitat equivalent al valor cadastral a la Caixa General de Dipòsits a disposició del propietari.

Fernández i les mesures "tangibles"

En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Fernández ha reivindicat que la posada en marxa els propers dies del procés d'expropiació d'habitatges buit forma part d'un paquet de mesures "tangibles" i ho ha contraposat amb els anuncis del govern espanyol en matèria d'habitatges que "no ens porten gaires novetats":

El conseller ho ha dit en referència, per exemple, a l'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sobre els avals hipotecaris en el 20% de la compra de nous habitatges perpart de joves fins a 35 anys i els pisos de lloguer assequible a terrenys de Defensa o la mobilització de 50.000 habitatges de la Sareb. "Que la Sareb vol vendre pisos ho sabem, no només ho sabem sinó que fa mesos que treballen en una d'aquestes línies", ha assenyalat el conseller, que considera que anuncis com els de l'executiu espanyol generen "més incertesa".

Amb tot, el titular de Territori ha comentat que en una qüestió tan "rellevant" com la manca d'habitatge assequible "és que les mesures vagin acompanyades d'un desplegament immediat".