La defensora de la ciutadania de Girona considera ''il·legal'' la cita prèvia obligatòria

Alsina critica que la gent recicla "poc i malament" i vol que les multes de trànsit s'acompanyin amb fotos

La defensora de la ciutadania de Girona, Marta Alsina, demana a l'Ajuntament que elimini la cita prèvia obligatòria a l'hora de fer tràmits perquè creu que és "il·legal" i que "discrimina" els qui no estan habituats a fer servir mitjans telemàtics.

A més, critica que "no és acceptable" que hi hagi gent que vulgui fer al·legacions a una multa i que se li doni hora quan el termini ja ha expirat. Alsina, que ha passat balanç de la feina feta d'ençà que va assumir el càrrec fa un any i mig, també creu que cal millorar la recollida d'escombraries per evitar acumulacions de deixalles, però no s'està de criticar que la gent recicla "poc i malament". I considera que la Policia Municipal hauria d'acompanyar amb fotografies les multes de trànsit.

D'ençà que a la tardor del 2021 va passar a ser la nova defensora de la ciutadania de Girona, l'advocada Marta Alsina ha fet 840 actuacions. D'aquestes, 346 han estat visites i entrevistes i les 494 restants, intervencions (de les quals 419 s'han traduït en expedients). Per passar-ne comptes, i exposar les demandes i recomanacions en què han derivat, la defensora ha presentat avui la seva memòria en un ple extraordinari.

D'entrada, i com a problemàtica que és homogènia a la majoria de les queixes, Marta Alsina ha criticat la manera com l'Ajuntament ha accelerat l'administració electrònica (sobretot, arran de la pandèmia). Perquè, al seu entendre, s'ha implantat "sense fer els canvis profunds que això requereix". "D'una banda no es pot obligar la ciutadania a relacionar-se amb el consistori per mitjans telemàtics, però en canvi se l'està discriminant per no fer-ho", ha subratllat la defensora.

I aquí, Alsina ha qüestionat obertament l'obligació que té la gent de demanar cita prèvia "cada vegada que vol fer un tràmit". Creu que això "no és legal" i assegura que, sobretot, perjudica els col·lectius vulnerables i la gent gran (que no tenen accés a les noves tecnologies). A més, per exemple, explica que s'han donat casos d'afectats que han rebut hora per presentar al·legacions a una sanció un cop ja n'havia expirat el termini , o que tampoc s'entén que la gent hagi d'esperar-se "al carrer amb el fred que fa" (en referència a les cadires que s'han posat a l'entrada de l'Ajuntament).

Replantejar el teletreball

Per a la defensora, haver de demanar cita prèvia sí o sí "multiplica els tràmits administratius". I a més, a tot això s'hi suma que el teletreball tampoc hi ajuda. "Cal replantejar-lo, perquè no s'acaba d'entendre; en ocasions es podrien solucionar temes de manera presencial, amb eficàcia, però la manera d'organitzar el teletreball no ho facilita", assegura Marta Alsina. "Qualsevol persona té dret a ser atesa per l'Ajuntament i a obtenir informació quan la demana, i no dependre de si la persona que li pot donar està a les dependències municipals o a casa treballant", hi afegeix.

La defensora de la ciutadania de Girona proposa "tornar a humanitzar" l'administració. I per això, demana a l'Ajuntament que elimini les cites prèvies obligatòries, que demanar hora passi a ser voluntari, i que s'aposti per treure "traves burocràtiques", reduir la bretxa digital i accelerar els terminis per resoldre al·legacions -amb l'afegit, precisa, que "moltes respostes ni tan sols es motiven".

En aquest punt, Alsina també reclama eliminar paperassa -encara que sigui digital- perquè "les dificultats de tramitació" amb què es troben els gironins es tradueix en endarreriments "inexplicables". "Les lleis, els reglaments i les ordenances s'han d'interpretar per buscar solucions; no per posar pals a les rodes i fer que la ciutadania se senti esclafada per l'administració, distanciada i enfadada", subratlla la defensora.

Residus, oci nocturn i trànsit

Més enllà d'això, la memòria també posa el focus en altres àmbits en què la defensora creu que hi ha camí de millora. Entre aquests, la gestió dels residus, la convivència amb l'oci nocturn o les multes de trànsit. Sobre el primer, Marta Alsina admet que les escombraries són, precisament, "un dels problemes més recurrents" amb què s'ha trobat. Explica que hi ha moltes zones de la ciutat on "s'acumulen deixalles de tota mena als contenidors" -com el carrer Pare Coll o el barri de Can Gibert- i que això, en alguna ocasió, ha derivat incendis.

A més, també creu que part del nou contracte ha portat cap a "una mala decisió mal explicada". Perquè patis comuns de Can Gibert o zones situades entre els edificis del barri de Sant Narcís, com que es consideren espais privats, es van deixar de netejar. Per a la defensora, però, al capdavall aquests espais també són "d'ús públic" i, per això, creu que l'Ajuntament ha de debatre més a fons amb els veïns quina situació s'adopta (si es privatitzen i la neteja corre a càrrec de les comunitats, o bé es mantenen oberts a la ciutadania i s'assumeix des del consistori).

Es recicla "poc i malament"

Amb les escombraries, però -i sobretot- la defensora no s'està de picar la cresta als gironins, perquè reciclen "poc i malament". Marta Alsina subratlla que a la ciutat "hi ha un problema molt greu de consciència, responsabilitat i compromís" amb les deixalles, i lamenta que, si això no canvia, "serà molt difícil" resoldre'l.

"Com a ciutadans ho estem fent molt malament, perquè no reciclem o bé ho fem poc, i sembla que ens és igual perquè la cosa no va amb nosaltres", critica la defensora. "Tots, absolutament tots, hem de fer-nos responsables de la selecció de residus, de la contenció en la generació d'escombraries i de la seva gestió correcta", hi afegeix.

Durant la seva intervenció al ple, la defensora de Girona també ha assegurat que una altra de les "assignatures pendents" que té la ciutat és la de poder conciliar el dret dels veïns a descansar amb l'oci nocturn. Explica que, arran de la pandèmia, "les terrasses han permès concentracions excessives de gent en llocs inapropiats" -cosa que espera que resolgui la nova ordenança- i que també cal treballar perquè els locals i les nits de festa no derivin en molèsties veïnals.

En aquest sentit, Marta Alsina proposa reactivar 'El Pacte per a la Convivència Nocturna', que l'Ajuntament va signar ara fa deu anys, com una eina per abordar la problemàtica. "S'ha de poder parlar amb totes les parts implicades per trobar solucions i evitar les situacions de conflicte que s'estan generant i que no ajuden a resoldre-ho", afirma la defensora de la ciutadania de Girona.

Amb una fotografia

Pel que fa a les multes de trànsit, Marta Alsina creu que a vegades hi ha un "excés de zel" a l'hora d'interposar-ne. I posa com a exemple allò que ha passat amb les de l'accés al Barri Vell. Arran de la pandèmia, gent que s'havia donat de baixa del padró, però continuava vivint o treballant a la zona, va veure com se la començava a multar de manera reiterada (perquè la baixa del padró, de facto, suposava també la de l'autorització per circular-hi).

I això, explica la defensora, també es donava amb aquells a qui els havia caducat el permís i s'havien oblidat de renovar-lo. Alsina considera "injust i desproporcionat" que aquestes multes -cadascuna, de 200 euros- siguin del mateix import que les sancions que s'apliquen a aquells qui no compleixen cap requisit d'accés al Barri Vell. Per això, la defensora va demanar modificar el reglament, cosa que se li va estimar, però lamenta que fins ara l'Ajuntament "no hagi fet res" en aquest sentit.

En paral·lel, la defensora de la ciutadania de Girona també qüestiona que, a vegades, la simple denúncia d'un particular serveixi perquè la Policia Municipal interposi una multa. Per això, proposa que els agents acompanyin les sancions amb una fotografia que evidenciï la infracció. Cosa que, assegura, "facilitaria moltíssim" la tramitació i evitaria molts recursos.

Més enllà d'això, però, Marta Alsina també admet que, amb les multes de trànsit, la ciutadania no sempre té la raó. Perquè no es pot aparcar allà on es vol. Sobretot, en referència als dies en què hi ha partits de futbol i bàsquet, i les zones properes a l'estadi de Montilivi o el pavelló de Fontajau s'emplenen de cotxes estacionats (alguns, de qualsevol manera).

L'habitatge, un problema estructural

La memòria de la defensora també dedica un apartat específic a les problemàtiques derivades de la manca d'habitatge (lloguers socials, desnonaments i emergències habitacional). Marta Alsina admet que el problema és "estructural" i que, aquí, la situació sobrepassa els ajuntaments, perquè allò que cal és impulsar canvis legislatius que permetin, per exemple, pressionar bancs i fons voltor perquè facin lloguers socials o bé lluitar contra les ocupacions conflictives.

En el cas de Girona, però, la defensora sí que demana aprofitar la municipalització de l'aigua per acabar amb situacions de picaresca que s'han detectat amb comptadors socials. "Mentre es posen impediments per l'accés a l'aigua a famílies que han ocupat un pis, perquè encara no tenen un contracte de lloguer social o perquè poden anar a fonts públiques, hi ha hagut episodis d'abús en què ocupes que no estaven en situació de vulnerabilitat s'aprofitaven de la concessió de comptadors socials", recull Alsina a la seva memòria.

"Desprestigi i manca de respecte"

Dels 419 expedients que ha tramitat la defensora de la ciutadania d'ençà que va assumir el càrrec, la majoria fan referència a les àrees de Territori (270) i d'Alcaldia (80). Aquí dins s'hi troben, per exemple, les queixes per temes referits a la Policia Municipal (30), a Mobilitat i Via Pública (138) o a Urbanisme i Activitats (69).

Segons recull la memòria, de tots aquests expedients, 137 s'han resolt amb la col·laboració de l'àrea corresponent, 83 no s'han admès i 62 s'han desestimat. La resta, o bé estan encara en tràmit o bé s'han traduït en recomanacions. En total, des de finals del 2021 i al llarg de tot l'any passat, la defensora de la ciutadania de Girona ha fet 58 recomanacions, de les quals 29 s'han acceptat, quinze més s'han rebutjat i les catorze restants estan pendents de resoldre's.

Durant la seva intervenció, Alsina ha agraït que l'Ajuntament hagi accelerat el termini per resoldre les seves recomanacions (que ara es troba entre els 30 i els 60 dies). La defensora de la ciutadania, però, sí que ha lamentat que l'Ajuntament encara no hagi dut a terme aquelles que ella havia presentat d'ofici -és a dir, sense cap denúncia d'algun ciutadà- i que s'han acabat acceptant.

Entre aquestes hi ha, per exemple, la modificació del reglament de les multes d'accés al Barri Vell, la revisió de les instàncies municipals per eliminar-hi diferències de gènere o la que preveia ordenar el servei de taxis a la parada de l'hospital Josep Trueta. "Són recomanacions que s'han acceptat, però amb les quals l'Ajuntament no ha dut a terme les mesures necessàries per fer-les efectives; per als ciutadans suposa un clar desprestigi que afecta les nostres institucions, i per a aquesta defensora, una manca de respecte a la seva feina", ha conclòs Marta Alsina.