Repensar el model de les cures a les zones rurals. Aquest és l’esperit d’una iniciativa gironina que busca empoderar les treballadores, fer que coneguin els seus drets i dignificar un sector que encara està precaritzat. Per això, reclamen més compromís institucional davant les noves necessitats. Al capdavant hi ha la cooperativa ripollesa Hèstia Benestar i l’Ateneu Terres Gironines, que fa més de dos anys que treballen conjuntament per formar les treballadores i trencar el seu aïllament, no només perquè viuen en zones rurals, sinó també per crear xarxa. Una part important de les participants són persones migrades, algunes en vies de regularització dels papers. El Ripollès és la comarca més envellida de la demarcació de Girona.
La formació és una de les accions clau d’aquest projecte transversal, que vol estendre’s com una taca d’oli a altres territoris. “Les cures a les ruralitats tenen unes característiques diferents a les urbanes, on ja està més treballat”, explica el coordinador del cercle de cures i persones migrants de l’Ateneu Terres Gironines, Xavi Iglesias.
Posa com a exemple el Ripollès, on la població de més de 65 anys representa el 24%, cinc punts més que la mitjana catalana, i amb una tendència a l’alça. Això fa que el sector de les cures sigui cada cop més necessari. Les treballadores, sovint, viuen en masos aïllats, amb menys facilitat per sortir o formar-se. Aquestes dificultats també afecten els familiars de la gent gran, que tenen més complicacions per accedir als serveis públics.
Fer xarxa i trencar l’aïllament
S’ofereixen dos cursos de 35 i 80 hores, cada cop amb més participants, repartits per diferents punts de la demarcació. Segons Iglesias, aquestes trobades permeten fer xarxa i compartir inquietuds i necessitats, cosa que abans no podien fer perquè no es coneixien. També han permès detectar situacions de vulnerabilitat i abusos que fins ara es patien en silenci.
“En feines de 7/24 —quan viuen al domicili de la persona a cuidar— ens hem trobat treballadores a qui no se’ls permetia el descans que els pertoca o que se’ls demanava que aprofitessin per fer altres tasques”, explica Txell Descarrega, cofundadora i presidenta d’Hèstia Benestar. Moltes acceptaven per por a ser acomiadades o per desconeixement. “La formació els dona seguretat i les empoderem”, subratlla.
La majoria de treballadores són dones migrants, algunes sense papers, tot i que també hi participen homes i cuidadores familiars. “També a homes, un sector en què cada cop hi ha més demanda”, apunta Descarrega.
Una nova manera de fer en el sector de les cures
L’objectiu és millorar el model de les cures i construir alternatives laborals dignes. “Estem obrint alternatives al treball de les cures, volem que sigui una realitat i no es quedi en un programa pilot”, remarca Iglesias.
Des d’Hèstia Benestar, la primera cooperativa de cures del Ripollès, reclamen més suport de les administracions. “Un horari digne amb un sou digne costa molt de mantenir”, afirma Descarrega, que defensa un sistema “més personalitzat” segons cada cas i amb costos compartits entre administració i famílies. “El nostre servei té un preu i ha de ser digne, i per això hi estem treballant”, afegeix.
Amb l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), la cooperativa ha engegat un projecte comunitari per planificar millor l’envelliment de la població. Des de l’abril, s’han fet enquestes per recollir necessitats i opinions, i l’1 d’octubre es va celebrar la jornada Qui ens cuidarà quan siguem grans, amb experts en el sector.
A Sant Joan hi ha cada cop més persones longeves. “Tenim força persones de 90 a 100 anys, i això vol dir que el seu cuidador principal també és gran i necessita suport”, apunta Descarrega. Des que van començar fa set anys, han passat de tres a vuit treballadores.
Voler envellir a casa
La decisió d’envellir a casa també pesa molt. Ho explica Carme Solà, veïna de Sant Joan de 82 anys i usuària de la cooperativa: “Si no vinguessin a casa, moltes coses ja no les podria fer. Si puc estar a casa, millor que a una residència”. Tot i això, reconeix que “quan hi hagi d’anar, hi haurà d’anar”.
Una altra usuària, Virgínia Pujol, de 84 anys, també rep suport d’Hèstia Benestar. “Jo aquí no conec gaire gent”, diu. Per això va contractar la cooperativa. Txell Descarrega és qui l’ajuda en el dia a dia: “Em fan companyia i m’acompanyen a fer activitats com passejar o anar a la farmàcia. És un servei molt maco”, conclou, destacant la importància d’aquest recurs per trencar la soledat a casa.
