El Col·legi d’Administradors de Finques de Girona (CAFGI) manifesta el seu desacord davant la modificació en la Llei d’ocupacions aprovada aquest passat dimecres pel Parlament de Catalunya i segons la qual les comunitats de propietaris queden excloses de la potestat d’actuar en cas d’ocupacions il·legals d’immobles.
Ho explica el secretari del CAFGI i advocat, Josep Comas al assegurar que "excloure les comunitats de propietaris d'aquesta llei, és perdre una oportunitat perquè moltes comunitats recuperin la tranquil·litat i una bona convivència. Hem de partir del fet que que l'administrador/a de finques és la primera persona professionalment parlant que acull i gestiona el problema que representen les ocupacions il·legals, i que intenta mitjançar per restablir la convivència, actuant davant de situacions que generen conflictes veïnals, desordres públics, connexions il·legals als subministraments amb perill d'incendi (com ja ha passat), o fins i tot, en ocupacions on l'immoble s'usa per fets delictius”.
És en aquesta línia que el CAFGI veu un error privar les comunitats de propietaris d’intervenir a l’hora de posar fre a l’ocupació il·legal, deixant que aquesta gestió quedi únicament en mans dels ajuntaments ja que es tracta d’una “greu problemàtica de convivència que genera malestar i preocupació al veïnat”, asseguren. “Les comunitats de propietaris no estan interessades a saber qui ocupa un habitatge, i si ho fa amb un contracte de lloguer o no, o si l'està ocupant il·legalment. El que els preocupa són les molèsties i els actes contraris a la convivència normal en l'edifici, posant moltes vegades a la resta de veïns i veïnes en perill, ja que moltes vegades, els habitatges ocupats no disposen de subministraments o bé les connexions són il·legals i precàries. És en aquests casos que la comunitat està totalment desprotegida, sense instruments per poder preservar la convivència veïnal. L’actual llei, finalment és una oportunitat perduda”, sentencia Comas.
El CAFGI defensa així el dret a l’habitatge i reivindica que la seva funció social no pot ser a costa del patiment de la resta de veïnat que moltes vegades es veu agreujat per comportaments incívics d’ocupants il·legals, així com també lamenta la manera com ha quedat redactada la llei, que deixa com a única via per a les comunitats pressionar els ajuntaments perquè siguin aquests els que puguin actuar davant la problemàtica, amb el risc que això suposa.
La nova llei
El Parlament va aprovar dimecres canvis legislatius perquè els ajuntaments puguin destinar pisos ocupats que generen una "alteració de la convivència" a "habitatge social". Després d'una negociació amb PSC, ERC i Ciutadans, Junts ha aconseguit que tiri endavant la seva proposta per modificar la llei de dret a l'habitatge i el Codi Civil per tal que els ajuntaments puguin requerir als grans tenidors que en el termini de trenta dies desallotgin pisos ocupats on es duguin a terme activitats contràries a la "convivència normal de la comunitat", "de l'ordre públic" o que posin "en perill la seguretat o la integritat de l'immoble". Junts ha negociat modificacions al text, d'una banda, amb PSC i ERC i, de l'altre, amb Cs i socialistes.
Així, els canvis legislatius sobre les ocupacions que generen problemes de "convivència" s'han validat amb els vots del PSC, ERC, Junts, Ciutadans i Vox, el vot contrari de la CUP i els comuns, i l'abstenció del PP.
En concret, el text pactat amb els republicans i socialistes delimita la mesura a "grans tenidors" i no a "persones jurídiques grans tenidors", com demanava Junts inicialment. A més, s'ha introduït al preàmbul una referència als criteris que es poden utilitzar per decidir què constitueix una "alteració de la convivència". Bàsicament, es remet a la jurisprudència en general que "ha delimitat amb rigor" aquest concepte. D'aquesta manera, es considera que es pot evitar "extralimitacions o arbitrarietats" a l'hora d'impulsar un desnonament.
D'altra banda, Junts, PSC i Ciutadans han acordat un apartat que permet a la junta de propietaris i el "veïnatge de l'espai residencial contigu" instar els ajuntaments perquè exigeixin als grans tenidors el desnonament d'un pis ocupat "amb alteració de la convivència". El text que proposava Junts només dotava d'aquest poder d'iniciativa als ajuntaments, i ara fins i tot s'obre la porta a l'actuació d'altres administracions. També s'estableix que els grans tenidors hauran d'assumir els costos de tot aquest procediment.
Finalment, ERC també ha donat suport a aquest punt del text. Si bé s'oposaven a la tramitació ràpida d'aquests canvis legislatius, els republicans han acabat negociant amb Junts per "evitar arbitrarietats" i "limitar els costos".
La proposta aprovada aquest dimecres preveu que els Ajuntaments puguin adquirir "temporalment l'ús de l'habitatge durant un termini màxim de set anys" i que l'hagin de "destinar a polítiques públiques de lloguer social".
