L’escriptora Marta Pasqual (Girona, 1983) ha presentat aquest dimecres la novel·la coral ‘La casa dels caps de setmana’ (Empúries), sobre l’univers tenebrós que s’apodera de la normalitat d’una família de tres generacions. Es tracta de la segona novel·la de la professora de literatura francesa i, en aquesta ocasió, s’interessa per la dualitat que tenen les vides amb moments de felicitat i de dolor i d’aquells secrets que les famílies amaguen.
El volum, Premi Just M. Casero 2022, s’ambienta en una casa de caps de setmana. Aquesta casa és un espai idíl·lic al mateix moment que un lloc d’ombres, amb uns fets silenciosos i callats que esdevenen una presència sòrdida indefugible que ho tenyeix tot.
Segons han explicat en roda de premsa, la novel·la no se centra en els fets traumàtics familiars si no que posa l’accent en la vida “feliç” que tenen unes criatures “que es diverteixen en una casa de cap de setmana”.
“El lector notarà que els fets hi són sempre presents d’una manera o altra perquè s’infiltren en la normalitat de la llar. No te’ls pots treure de sobre encara que a la superfície hi hagi pau”, han destacat.
L’autora ha explicat que es tracta d’una novel·la coral perquè la història l’expliquen tres dones de tres generacions diferents: una àvia, una filla i una neta. Els tres personatges es relacionen de forma “diferent” amb l’ombra d’aquests fets traumàtics. A més a més, Marta Pasqual també dona veu al personatge responsable d’aquests fets que turmenten les vides.
L’àvia és una persona supeditada al seu marit “que fa els menjars i s’ocupa de les flors” i representa un món de supersticions i creences. La filla d’aquesta dona mai ha deixat de ser una nena, però va decidir casar-se ràpid per fugir dels fets dramàtics. Ella no està supeditada al seu marit però té molta por a ser jutjada i pateix un bloqueig emocional. Pel que fa a la neta, és la primera que no vol mirar cap a una altra banda i capgirarà tota la situació familiar.
L’autora ha explicat que amb la novel·la ha volgut defugir de qualsevol "sensacionalisme" i que els fets descrits no són el tema principal. “Son una ombra que poc a poc ho engoleix tot”, ha concretat. “El llibre respira vitalitat”, ha manifestat.
Pasqual ha plantejat un treball “sobri” que ha evitat ser explícit en sentiments com la ràbia. “La ficció permet mostrar el distanciament per tractar un tema que forma part del dia a dia de la societat i que sovint tenim molt a prop nostre”, ha defensat.
