La intensa pedregada a la Bisbal d'Empordà, on mor una nena de 20 mesos i amb desperfectes que encara s'arrosseguen, i la renúncia de l'alcaldessa Marta Madrenas d'encapçalar la llista de JxCat a Girona marquen el 2022 a les comarques gironines.
També en destaquen com el Govern ha començat a buidar els quasi 2 milions de tones de residus que s'acumulen al subsol de Vacamorta, el Cap de Creus viu un incendi inèdit al febrer que crema més de 400 hectàrees empès per la tramuntana i l'alegria es desferma a Girona per l'ascens a l'elit de bàsquet i futbol masculí.
Finalment la badia de Roses ja suma sis projectes per instal·lar-hi un parc eòlic, un home mata presumptament dona i filla a Lloret i se suïcida i el TSJC enterra definitivament el perllongament de la C-32 a la Selva.
15 de gener L'Ajuntament de Salt (Gironès) i els escombriaires del municipi signen un acord de matinada que posa fi a una vaga de tres setmanes. L'aturada dels treballadors comença el dia de Nadal. Des del 25 de desembre el municipi viu en serveis bàsics de recollida i les deixalles s'apilonen al voltant dels contenidors. Durant la vaga, els treballadors acampen a la seu de l'empresa per reclamar millores laborals i denunciar la contractació de treballadors eventuals. Després de mediacions fallides i postures enrocades i distanciades, amb un anunci de sancions entremig, finalment una reunió maratoniana entre govern i comitè d'empresa segella un acord que posa fi al conflicte.
1 de febrer El Govern es posiciona per primera vegada sobre l'eòlica marina. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, diu que Catalunya necessita un parc eòlic marí el 2030 per assolir els objectius de transició energètica. En aquest moment, l'únic projecte que hi ha sobre la taula és el Parc Tramuntana, que preveu instal·lar 35 molins amb una potència de 500 MW al golf de Roses. Des d'aleshores, a la llista s'hi han sumat cinc projectes més. La majoria preveuen potències similars excepte el 'Catwind' (1.200 MW) i el que promou l'enginyeria basca Saitec (amb només cinc molins de 50 MW). Al desembre, l'Estat manté el golf de Roses com a zona prioritària per a l'eòlica marina. Ho recull un document ambiental que és l'avantsala de l'aprovació del Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM).
22 de febrer Incendi forestal en ple hivern al Parc Natural del Cap de Creus. El foc comença poc abans de la mitjanit i empès per la tramuntana s'estén ràpidament per un perímetre d'unes 200 hectàrees, al terme de Roses. Desenes de dotacions terrestres i mitjans aeris dels Bombers hi treballen durant tota la jornada i aconsegueixen controlar-lo al vespre. Les flames obliguen a confinar catorze persones en un hotel i a evacuar-ne tres més en un altre establiment, però no causen ferits. Els Agents Rurals creuen que l'origen és una crema mal apagada. L'incendi acaba calcinant un total de 433 hectàrees.
4 d'abril Girona acomiada el bisbe Francesc Pardo, mort als 75 anys. Els fidels li diuen l'últim adeu en una capella ardent i al migdia l'arquebisbe de Tarragona presideix la missa exequial. Francesc Pardo havia ingressat el 3 de març a l'UCI de l'hospital Trueta de Girona a causa d'una insuficiència respiratòria provocada per una broncoaspiració. Des d'aleshores, l'estat de salut és crític i finalment no pot superar les complicacions i mor el 31 de març. La diòcesi continua sense bisbe que el succeeixi. Francesc Pardo va ser ordenat bisbe de Girona el 2008. Ha estat el primer bisbe que s'ha enterrat a la catedral de Girona des del 1963, quan va morir el bisbe Josep Cartañà.
19 d'abril Un home mata presumptament la dona de 53 anys i la filla de 18 i se suïcida a Lloret de Mar (Selva). La investigació apunta que el sospitós ataca les víctimes amb un ganivet i una destral mentre dormien i que després es penja a l'exterior de la casa de segona residència de la família a la urbanització Els Pinars. L'home és un magnat d'origen rus i, enmig de la invasió d'Ucraïna, salten les alarmes per si la màfia pogués tenir relació amb el crim. El cap dels Mossos d'Esquadra a Girona surt al pas de les especulacions i sosté que no hi ha indicis de la participació d'altres sospitosos en els fets. La crueltat d'un altre crim consterna les comarques gironines. Els Mossos detenen el 21 de setembre un home per torturar i matar la parella de 21 anys a Campdevànol (Ripollès). El sospitós està en presó preventiva.
23 de maig L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, anuncia que no tornarà a encapçalar la llista de JxCat per a les municipals del 2023. Sosté que pren la decisió per "coherència", perquè allò "òptim és no anar més enllà de dos mandats". Després dels comicis, tancarà una etapa de dotze anys a l'Ajuntament; dels quals, gairebé set com a alcaldessa. Allò que comença com un relleu plàcid, però, acaba tornant-se convuls. L'arquitecta Assumpció Puig, que s'imposa quasi sense rivals a les primàries, acaba renunciant a ser cap de llista i carrega contra la coordinadora local de JxCat. En una assemblea d'urgència, el partit tanca files i es conjura a "reforçar el projecte" de Junts a la ciutat amb nou lideratge. L'exconsellera d'Universitats, Gemma Geis, fa el pas i, avalada per la coordinador, agafa el relleu com a alcaldable.
19 de juny L'eufòria es desferma a Girona pel doblet d'ascensos històric, el mateix deia, del futbol i el bàsquet masculí a l'elit de la competició. El Girona F.C. torna a primera divisió tres anys després i el Bàsquet Girona desembarca a l'ACB on no competia des de fa catorze anys. El centre de la ciutat es tenyeix de vermell i s'omple de càntics. L'endemà a la tarda, Girona es bolca en la celebració i els jugadors, els tècnics i els directius dels clubs reben un veritable bany de masses durant la rua que comença a l'estadi de Montilivi i acaba amb la recepció institucional a l'ajuntament, amb una plaça del Vi plena a vessar per escoltar els parlaments dels protagonistes. La Cambra de Comerç xifra en 40 MEUR l'impacte econòmic de l'arribada a l'Olimp de les competicions.
30 d'agost Una calamarsada mai vista amb pedres de fins a 10 centímetres cau sobre la Bisbal d'Empordà i diversos municipis de l'entorn. Una nena de 20 mesos mor i una setantena de persones més resulten ferides. El Govern activa les ajudes d'emergència per fer front als nombrosos desperfectes. Entre ells, centenars de vehicles amb els vidres trencats i teulades malmeses. Moltes d'elles, d'amiant. Una setmana després el Govern anuncia una línia de subvencions extraordinàries per retirar les cobertes de fibrociment afectades. La pedregada també deixa altres afectacions en equipaments com l'escola Joan de Margarit, que obliguen a reubicar diversos grups d'infantil i de cicles formatius. Els alumnes comencen el curs una setmana més tard.
30 de setembre Una explosió al pati interior de la Casa Cultura de Girona durant un experiment de la Nit de la Ciència deixa divuit ferits. Entre ells, una nena de 5 anys en estat greu, tres de menys greus i catorze de lleus. L'incident té lloc mentre el físic i divulgador Dani Jiménez, amb el suport d'un ajudant, manipula un bidó de nitrogen líquid on s'hi aboca aigua calenta perquè expulsi pilotes de goma cap al cel. Però la reacció química no és l'esperada i s'acaba provocant l'explosió. Pocs dies després, tots els ferits reben l'alta. El 7 d'octubre una família presenta la primera denúncia pels fets i un grup d'afectats es coordina per emprendre accions legals.
11 de novembre Una sentència del TSJC enterra definitivament el perllongament de la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar (Selva). L'alt tribunal dona la raó a les entitats ecologistes, que van interposar un contenciós contra el projecte. La sentència conclou que la Generalitat no va tenir en compte la Llei del Canvi Climàtic quan va tirar endavant l'estudi d'impacte ambiental. Les obres havien començat el 2019, i poc després el TSJC les va aturar de manera cautelar. És el segon revés judicial que rep la prolongació de l'autopista. El primer va ser el 2015. La Generalitat anuncia que no recorrerà la sentència.
14 de novembre L'Ajuntament de Girona posa fre als pisos turístics. El ple aprova un topall del 15% per als diferents barris, que a la pràctica suposa que no se'n puguin obrir de nous tant al Barri Vell com al Mercadal. Al centre històric des de fa un any ja s'hi aplica una moratòria, que ara automàticament s'allargarà fins a finals del 2023. En aquesta part de la ciutat, de fet, s'hi concentren més del 60% dels pisos turístics que hi ha a Girona. La votació al ple, però, no està exempta de polèmica. Els dos principals grups de l'oposició, Guanyem Girona i el PSC, opten per fer un vot diferenciat i permetre que la mesura s'aprovi per la mínima. Acusen l'equip de govern d'haver anat a darrera hora amb la proposta i obligar-los a avalar-la sota "l'amenaça" que la moratòria de llicències decaigui.
29 de novembre L'Audiència de Girona dicta la primera sentència de Catalunya que imposa una pena més baixa a un acusat de violació per l'aplicació de la llei del 'només sí és sí'. El processat s'enfrontava a 12 anys de presó i la secció quarta el condemna a 2 anys i mig per violar una noia a Blanes (Selva) el 24 de gener del 2018. Enmig de la polèmica generada per la rebaixa de les penes mínimes que suposar la Llei de garantia integral de la llibertat sexual, la secció quarta argumenta que s'ha de decantar "necessàriament" per la legislació actual perquè és "clarament beneficiosa per al reu". El tribunal aprecia atenuants de reparació del dany i dilacions indegudes i remarca que això suposa rebaixar la pena en grau situant la forquilla de penes possible entre els 2 anys i els 4 anys menys 1 dia (abans de la reforma era d'entre 3 anys i 6 anys menys un dia).
19 de desembre Els camions tornen a l'abocador de Vacamorta; però aquest cop no per abocar-hi deixalles, sinó per endur-se-les. Vuit anys després de clausurar-lo, i de nombroses sentències judicials, la Generalitat comença a buidar el paratge de residus. Al subsol de Vacamorta s'hi acumulen més de 3,5 milions de tones d'escombraries. D'entrada, les excavadores retiren la capa de terra amb què es van segellar els residus i en els propers mesos n'extrauran les primeres 20.000 tones. Serviran també per veure quin destí es dona a les deixalles i quantes se'n podran reciclar. El buidatge de Vacamorta s'allargarà com a mínim fins al 2041 i costarà gairebé 200 milions d'euros (MEUR). El Govern manté que exigirà responsabilitats per un litigi que s'ha allargat dècades. La plataforma opositora i l'Ajuntament de Cruïlles ja avancen que estaran amatents perquè es compleixin els compromisos, el paratge quedi net de deixalles i es restauri.
