Més d’un centenar de persones han participat durant el matí d'ahir la desena edició de la jornada “L’acolliment lingüístic; l’ús més enllà de l’aula. X Jornada de presentació de materials i experiències”, organitzada per la Secretaria de Política Lingüística, els Serveis Territorials de Cultura de Girona i el Grup d’Immigració de la Comissió per la Llengua de les Comarques Gironines.
Enguany la jornada, que ha tingut lloc a l’Auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat a Girona, tenia per objectiu reflexionar sobre estratègies i recursos per facilitar que, ja des dels primers passos de l’aprenentatge de la llengua a les aules, aquest aprenentatge tingui continuïtat en l’ús al carrer.
Aquestes jornades, que tenen lloc aproximadament cada dos anys, són una activitat formativa i d'intercanvi entre professionals i voluntaris que treballen amb persones immigrades molt consolidada a les comarques gironines. Promouen la reflexió i la posada en comú de bones pràctiques relacionades amb temàtiques específiques de l’acolliment lingüístic.
En l’obertura de la jornada, la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, ha destacat que “la llengua catalana és una prioritat pel Govern de la Generalitat” i per això “s’està impulsant el Pacte Nacional per la Llengua i des de la Delegació del Govern a Girona tenim entre els 20 objectius prioritaris el d’augmentar l’ús social del català”.
Cañigueral també ha fet èmfasi en el fet que “hem d’empoderar a la ciutadania perquè parli català. Hem de fomentar, des de tots els àmbits, l’ús i el coneixement de la llengua. Hem de sercapaços de fer entendre la llengua com un punt de trobada i una eina de cohesió social; per això és important que sumem esforços i que tothom se senti activista per la llengua”.
Per la seva banda el secretari de Política Lingüística, F. Xavier Vila ha remarcat que “hem de desenvolupar unes estratègies d’acolliment molt més potents que tinguin presents dues coses: que alguns sectors importants d’aquestes immigracions pateixen processos de segregació social que els fa molt difícil entrar en contacte amb la llengua i que el català continua sent una llengua minoritzada, que hi ha una desigualtat. Per tant, a l’hora de treballar amb l’acolliment, hem de tenir presents les condicions socials i que hem de superar aquesta subordinació del català. És molt important que cadascú de nosaltres deixi de canviar de llengua en funció del color o l’aspecte de l’altre”.
Finalment, el director dels Serveis Territorials de Cultura, Josep Calataiud, ha ressaltat que “Aquesta jornada es demostra imprescindible en un context com l’actual en què la consciència de l’ús social del català és ben viva en la nostra societat. El paper que juguen els agents i entitats que dia a dia actuen sobre la nova ciutadania per capacitar-los del domini suficient de la llengua catalana és essencial.” Calataiud també ha afegit que aquests agents i entitats “han de conxorxar-se amb el paper de les institucions i ha de funcionar de manera coordinada sempre; aquesta és la funció principal del que avui hem vingut a fer.”
La jornada ha comptat amb la conferència“Arribar a Catalunya sense parlar català: factors clau per a l'adopció de la llengua”, a càrrec de Marina Massaguer, sociolingüista del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. I també amb sis exemples de metodologies facilitadores de l’ús del català més enllà de l’aula i experiències que promouen que l’aprenentatge i l’ús del català sigui percebut per les persones nouvingudes com una eina útil.
Entre els assistents a la jornada hi ha hagut representants de la Secretaria de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística; l’Equip LIC del Departament d’Educació; centres de formació d’adults; entitats d’acollida; entitats de foment del català; sindicats; associacions d’immigrants; consells comarcals; ajuntaments i voluntaris lingüístics.
