Un estudi de la Universitat de Girona (UdG) adverteix que l’habitatge protegit a Girona és “insuficient” i està “mal distribuït”. Així ho conclou l’informe Habitatge protegit i social a la demarcació de Girona, elaborat per les investigadores Dolors Canals i Elena del Rey, en el marc de la Càtedra d’Habitatge Pere Bahí.
El document analitza l’evolució demogràfica i constata que, malgrat que la població ha crescut més d’un 10% entre 2015 i 2024, el parc de pisos protegits no ha seguit el mateix ritme. A més, la seva distribució és desigual. El Gironès concentra el 31%, mentre que la Selva només en té un 16%. L’estudi ressalta que la manca d’aquest tipus d’habitatge és “un problema estructural que la normativa no ha aconseguit revertir”.
L’estudi elaborat per les investigadores Dolors Canals i Elena del Rey analitza l’evolució demogràfica i residencial de la demarcació gironina.
Una de les principals conclusions és que la població ha crescut de manera sostinguda: més d’un 10% entre 2015 i 2024, per sobre de la mitjana catalana. En canvi, el nombre d’habitatges protegits no ha seguit el mateix ritme. A Girona representen només l’1,82% del parc total, una xifra inferior a la mitjana catalana (2,49%).
L’informe també assenyala que la distribució territorial és desigual. El Gironès concentra el 31% dels pisos socials, tot i agrupar el 26% de la població. La Garrotxa destaca per tenir la proporció relativa més alta; però la Selva presenta “un dèficit notable”: un 16%, malgrat concentrar el 23% dels gironins.
Pel que fa a la promoció d’habitatge protegit, l’estudi recorda que la fi dels ajuts estatals a la promoció per a la venda (2013) va provocar un descens dràstic de la construcció. Tot i un lleuger repunt a partir de 2020 —gràcies a cooperatives, promotors socials i als fons europeus Next Generation—, les xifres continuen sent molt baixes.
El 2024, el Baix Empordà va ser la comarca amb més habitatges protegits finalitzats (40), mentre que els habitatges iniciats van créixer especialment a la Selva (86) i al Gironès (98).
Menys habitatges buits
El registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial mostra un augment destacat de la demanda al Gironès, fins i tot en termes relatius. En canvi, a l’Alt Empordà i al Pla de l’Estany la demanda ha disminuït malgrat el creixement poblacional. Les investigadores indiquen que aquest fenomen podria respondre a canvis en el perfil socioeconòmic dels nous residents o a la manca d’oferta disponible.
El registre d’habitatges buits —que només inclou immobles procedents d’execucions hipotecàries o propietat d’entitats financeres— s’ha reduït més d’un 20% des de 2021, fet que confirma que aquesta eina no reflecteix la totalitat del parc desocupat.
“Un problema estructural”
El document conclou que la manca d’habitatge social i protegit és un problema estructural que la normativa vigent no ha aconseguit revertir. Les autores de l’informe proposen diverses mesures per millorar l’eficàcia de les polítiques d’habitatge. Per exemple, simplificar i coordinar els instruments de planejament urbanístic amb mecanismes de supervisió de l’execució, o reforçar les dotacions pressupostàries destinades als pisos protegits, entre altres.
La Càtedra d’Habitatge Pere Bahí és un espai de recerca, formació i transferència de coneixement dedicat a l’estudi de les polítiques d’habitatge, el dret immobiliari i l’urbanisme, amb l’objectiu de contribuir a la millora de l’accés a un habitatge digne i adequat.
