La investigadora i antropòloga argentina Leonor Slavsky va fer, la setmana passada, una estada a l’Arxiu Municipal per estudiar la figura de la palafrugellenca Maria Bassa Palau. Maria, neta d’Irene Bassa Rocas, va néixer a Palafrugell l’any 1928 i amb només 8 anys va emigrar a Argentina fugint de la Guerra Civil espanyola, on va esdevenir una figura cabdal en la lluita pels més desprotegits.
Slavsky, que va treballar molts anys com investigadora de l’Institut Nacional d’Antropologia d’Argentina, va visitar el nostre municipi per conèixer millor la família de la Maria a través de la documentació dipositada a l’Arxiu Municipal i d’entrevistes amb familiars. Amb els resultats de la seva investigació, l’argentina vol escriure un llibre sobre la figura de Maria Bassa Palau, el seu treball d’ajuda als col·lectius més vulnerables i en concret amb els pobles indígenes d’Argentina.
És en aquest treball per la defensa dels pobles indígenes, on la investigadora creu que conflueixen les arrels catalanes de Maria, com a continuadora d’un llegat familiar marcat per la defensa de la cultura, la llengua i les tradicions.
Tot i això, Maria Bassa Palau no va fer mai esment de les seves arrels catalanes i va ser durant la consulta dels seus dietaris, tots escrits en català, que Slavsky es va adonar dels seus orígens. A partir d’aquí va néixer l’interès per conèixer millor la seva procedència, fet que ha propiciat el viatge fins a Palafrugell.
Maria Bassa Palau
Maria Bassa Roca va néixer el 21 d’abril de 1926 a Palafrugell. Era filla de Florenci Bassa i Rocas i Celia Palau Oliver i va passar la seva infància a Llofriu, fins que l’any 1936 en esclatar la Guerra Civil espanyola va emigrar a Argentina juntament amb la seva mare i els seus germans.
Maria es va graduar com a professora d’història i geografia, i també com a professora de teologia. Amb el seu ordenament religiós va entrar a formar part de la Congregación de Religiosas del Sagrado Corazón, a la que va pertànyer fins a la seva mort.
Als anys 70 va viure en barris populars de Buenos Aires ajudant a les comunitats més febles, fins que amb l’arribada de la dictadura va haver de marxar de la capital i traslladar-se a la província de Salta, al nord d’Argentina.
Durant 15 anys va viure a la localitat de Los Blancos, treballant directament amb la comunitat Toba (aquesta ètnia del nord és un dels grups aborígens més nombrós a l'Argentina). En aquesta època (1984), va ser una de les fundadores de l’Equipo Nacional de Pastoral Aborígen (ENDEPA), una xarxa de laics, monges, sacerdots i pastors que treballa en favor de les comunitats indígenes.
A principis dels anys 90 va tornar a Buenos Aires, on va continuar vinculada a la comunitat Toba de Derqui i es va instal·lar al barri de Fàtima, on ja havia viscut abans de la dictadura. Allà va coordinar un centre d'acció de barri on s’ofereix formació per a infants i joves del barri i dels voltants. El centre compte amb dotze tallers que comprenen diverses activitats, fleca, un hort i una important biblioteca de referència per al barri.
L’any 2013 va rebre el reconeixement del govern de Buenos Aires com a personalitat destacada en l’àrea dels drets humans. Maria Bassa Palau va morir a Argentina el 13 de novembre de 2016, a l’edat de 88 anys.
