Protesta de Càritas Diocesana de Vic a Ripoll per denunciar la falta d'habitatge social i més recursos públics. Sota el lema 'Diguem prou, ningú sense llar, ningú desconnectat', els participants han desplegat uns cartrons amb missatges de conscienciació.
L'entitat vol visualitzar l'exclusió residencial que pateixen desenes de persones, no només les que viuen al carrer, sinó també les que ho fan en habitatges precaris. De fet, el 80% de les persones que l'associació atén a la capital ripollesa no viu en un habitatge digne. Casilda Gómez, membre de Càritas a Ripoll, ha explicat que en aquests moments hi ha llista d'espera per entrar a una llar d'emergència. Demanen a la Generalitat aprofitar fons europeus per crear habitatge social.
"A Ripoll no hi ha habitatge social i els pisos que hi ha son molt cars". Aquesta és la frase que s'ha repetit en diferents ocasions durant l'acte de protesta que Càritas Diocesana de Vic ha organitzat a la capital del Ripollès.
Segons dades de l'entitat, durant el 2021 en la tasca d'acompanyament i acollida van atendre un total de 915 persones, el que representa més de 380 llars. En total es van fer 2.523 atencions. Poc més de 800 usuaris van rebre aliments, roba o parament de la llar i es van donar 114 ajuts econòmics a 46 persones per necessitats bàsiques, majoritàriament en l'àmbit de la salut. En el cas concret de les situacions d'exclusió residencial, Càritas va actuar en 39 llars de Ripoll que vivien en situació d'exclusió residencial -90 persones-.
Un sol pis d'acollida d'emergència de Càritas
L'únic pis d'acollida temporal que actualment gestionen va allotjar dues famílies monoparentals amb dos infants en el darrer any. "Tenim dues mares més amb fills en llista d'espera que també ho necessiten", explica Casilda Gómez, membre de Càritas a Ripoll. Remarca que no es tracta només de donar un sostre sinó que es fa un "acompanyament integral" per tal que les famílies puguin trobar feina i sortir de la pobresa en la que viuen.
Un altre problemàtica que han constatat és "poder mantenir l'habitatge" on viuen. "La majoria de casos, encara que els puguin pagar, quan s'acaba el contracte la immobiliària no els el renova", lamenta Gómez. Per això, una de les tasques que fan és també ensenyar-los a "millorar la convivència" amb els veïns de l'escala i les relacions amb propietaris i immobiliàries per tal que se sentin més acceptades i adaptades.
A Ripoll hi ha 25 habitatges de protecció social que gestiona l'Ajuntament. Des de Càritas creuen que, més que reclamar més suports locals i al Consorci de Benestar Social del Ripollès, en realitat el que cal és exigir a la Generalitat una voluntat real per resoldre el problema. Gómez demana que el Govern aprofiti els fons europeus per construir més habitatge social. Només així, diu, es podrien resoldre i atendre amb urgència totes les necessitats actuals.
Entre les persones que malviuen en habitatges hi ha la Badia, una veïna de Ripoll. Explica que voldria fer un canvi però que no hi ha oferta. Remarca que coneix famílies amb mainada que poden pagar un lloguer però que tampoc troben habitatge. En alguns casos extrems, l'única solució passa per ocupar habitatges buits. "Serveis socials sempre diu que no hi ha pisos", afirma.
Més de 5.000 usuaris atesos a la Diòcesi de Vic
Aquesta diòcesi aplega diferents comarques -Ripollès, Osona, Bages, Anoia i Moianès-. Aquest divendres han volgut posar el focus en aquesta greu problemàtica en el marc de la campanya que Càritas ha posat en marxa a nivell estatal.
Durant el 2021, Càritas Diocesana de Vic va atendre més de 5.100 usuaris. D'aquests, un 45% vivien en precarietat habitacional. La seva responsable, Núria Callís, detalla que no només son casos de sensellerisme, que viuen al carrer, sinó que també hi ha persones que viuen amb un grup i comparteixen una sola habitació, que estan en un habitatge ocupat o en situació de relloguer. "Hi ha molts infants que viuen en aquestes condicions", denuncia.
El programa d'accés a l'habitatge d'aquesta entitat també compta amb una bossa amb 15 pisos d'acollida temporal, 17 pisos de masoveria urbana i una dotzena de voluntari. En total van atendre 85 persones.
