Aproven el pla de gestió de la pesca artesanal a Cap de Creus que fixa un cens de 27 barques professionals

També limita l'activitat a 60 hores setmanals i prorroga la limitació de pesca d'espècies amenaçades

Llum verda al pla de gestió de la pesca artesanal en aigües del Parc Natural del Cap de Creus, l'entorn i la badia de Roses. El Comitè de Cogestió de Pesca, que integren les confraries de la zona, l'Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), la Càtedra Oceans de la UdG, LIFE, IAEDEN i la Direcció General de Política Marítima i de Polítiques Ambientals, ha aprovat el document que entrarà en vigor un cop la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, signi la ordre.

El pla busca millorar la gestió pesquera a la zona i combatre el sobreesforç al qual des de fa anys està sotmesa la zona. Per això, la principal mesura que inclou és fixar un cens amb 27 embarcacions. Es tracta de les barques de pesca artesanal que ja feinegen a la zona i que han pogut acreditar activitat durant els últims quatre anys. Aquest és, segons el director general de Política Marítima, Sergi Tudela, el punt de partida però el document és "dinàmic" i s'hi podran fer modificacions.

La idea, però, és que es mantingui aquesta flota i que només s'hi puguin afegir noves embarcacions quan en surtin. A més, les que hi facin pesca professional comptaran amb un permís especial que atorgarà el comitè i que es podria revocar en cas de no complir les condicions.

Les embarcacions, a més, estan equipades amb un sistema de seguiment via satèl·lit GeoBlau, en fase de desplegament per part del Departament d'Acció Climàtica, que complirà amb un doble objectiu. Per una banda, fer un seguiment de les embarcacions i, per l'altra, creuar dades sobre els punts on es fan les captures. El pla també inclou altres mesures. Entre elles, la limitació horària que fixa un topall de 60 hores setmanals que es distribuiran –amb un límit de 16 diàries- en funció de les condicions del vent i el mar.

El document també incorpora les mesures que aquest estiu es van prendre d'urgència i que passaran a formar part de la gestió de la zona. Es tracta de la limitació de la pesca de 25 espècies amenaçades com la cabra, la llagosta Lluïsa, la galera, el cranc pelut, el bou o els musclos. També la limitació de talles i quotes de captura diàries de 14 més com el mero, el llobarro o el déntol, a més de la veda del pop roquer, que es va fer per tres mesos i que es mantindrà, almenys, un mes més. També es limitarà la mida de les xarxes, que es reduiran d'acord amb les aportacions fetes pels pescadors.

Un document de "consens"

De fet, es tracta d'un document de consens que s'ha fet de la mà del sector, conscient de la situació pesquera a la zona. "Calia fer un esforç de reducció de l'esforç perquè estem veient que els peixos han disminuït", explica el Patró Major de Llançà, Jordi Fulcarà.

En aquest sentit, Fulcarà diu que caldrà veure els resultats de les mesures quan es comencin a aplicar i modular-les. El que té clar, però, és que cal fixar zones protegides on ni professionals ni recreatius puguin pescar. Un model similar, diu, al que tenen les Illes Medes.

Això és, precisament, el que s'haurà d'abordar al nou PRUG, que esta en fase de participació ciutadana. Tudela ha explicat que el pla s'hi integrarà però que tindrà vigència per separat. En relació a això, ha dit que d'alguna manera la gestió la farà el Comitè a través del pla però que el PRUG farà la zonificació dels espais més sensibles.

El PRUG en fase de participació

El director del Parc Natural de Cap de Creus, Ponç Feliu, ha remarcat que es tracta d'una eina de gestió molt important i ha recordat que, tot i que el PRUG pot incorporar noves propostes, hi ha certes línies vermelles que, un cop s'aprovi, s'hauran de mantenir.

"Tothom pensarà que navegar ràpid en un parc natural és una activitat que no té lògica o fer pesca intensiva en una zona que és reserva integral tampoc en té", recorda. Per això, diu, l'objectiu del pla és fer compatibles totes les activitats i intentar trobar-hi l'equilibri.