CaixaForum de Girona descobreix ''l'edat d'or'' del cartell modern en una exposició

La mostra narra els orígens d'aquest art publicitari en la transició dels segles XIX i XX

El CaixaForum de Girona inaugura l'exposició 'Cartells de la vida moderna Els orígens de l'art publicitari'. Una mostra que es podrà veure fins al 23 de febrer i que descobreix els orígens del cartell artístic modern com a obra d'art i reclam publicitari en e marc de la societat de transformació a cavall entre els segles XIX i XX.

L’exposició es nodreix, en gran part, del valuós fons de cartells històrics del Museu Nacional i de préstecs d'altres col·leccions i museus. El recorregut inclou 109 peces d'artistes nacionals i internacionals com Heri de Toulouse-Lautrec, Alphonse-Marie Mucha, Jules Chéret, Ramon Casas, Alexandre de Riquer, Joaquim Sorolla, Théophile A. Steinlen, John Hassall, Adolf Hohenstein, Santiago Rusiñol o Antoni Utrillo.

La mostra, comissariada per Ricard Bru, es quedarà a Girona fins al 26 de febrer de 2023, i després viatjarà a Tarragona. La mostra s'ha pogut visitar anteriorment a CaixaForum Sevilla i a CaixaForum Lleida i confereix una oportunitat única de contemplar un conjunt de cartells històrics de gran qualitat que són el testimoni dels canvis socials, estètics, industrials i de costums del període d’entre els segles XIX i XX, en definitiva, de l'inici de la modernitat contemporània.

I és que el cartell publicitari va inundar els carrers de les grans ciutats d'Europa i dels Estats Units per anunciar productes de tot tipus. Des de l'alimentació fins a nous invents però també locals d'oci i espectacle, com un símbol de la vida moderna i urbana, i de l'inici de la cultura de masses.

Un total de 75 obres del conjunt de l'exposició provenen del fons de cartells del MNAC, en concret, del Gabinet de Dibuixos i Gravats, el qual disposa de diversos centenars de cartells històrics, procedents sobretot de les adquisicions de les antigues col·leccions de Lluís Plandiura (1903) i d'Alexandre de Riquer (1921). Per raons de conservació i d'espai, al Museu Nacional només s'hi exposa una part molt reduïda d'aquest fons.

A banda del fons del MNAC, l'exposició es completa amb obres de la Col·lecció Marc Martí, la Col·lecció Anglada-Camarasa de la Fundació 'la Caixa', el Museu de Belles Arts de Bilbao, el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, el Museu del Cinema - Col·lecció Tomàs Mallol de Girona, el Museu de les Arts Escèniques - Institut del Teatre i el Museu Frederic Marès.

Amb motiu de l'exposició, a més, s'han restaurat 56 dels cartells inclosos en la mostra, tant del Museu Nacional com d'altres col·leccions, alguns dels quals són totalment inèdits per al públic.

A diferència d'altres exposicions anteriors sobre cartellisme que s'han enfocat amb un punt de vista històric o cronològic, 'Cartells de la vida moderna' pretén oferir una panoràmica transversal de "l'època daurada" del cartellisme. El recorregut se centra en la representació de la vida moderna en la societat del 1900 a través dels seus cartells. En certa manera, els cartells històrics ens informen dels canvis de costums i estètics de la societat del canvi de segle.

En els set àmbits de la mostra es combina la presentació de la tècnica de la litografia amb altres aspectes, per exemple, el paper de la dona com a musa i com a objecte d'atracció publicitària, la influència de l'estampa japonesa en el cartell modern, l'art al carrer o temes que van impactar en la vida quotidiana d'aquesta època, com el progrés de la ciència i de la tècnica, la importància de Dossier de premsa la premsa periòdica, els llibres, el culte a la moda, la salut i la malaltia, les festes, l'esport, els viatges o la vida nocturna.

A més, també inclou dibuixos originals, fotografies, llibres, objectes de l'època, com un cinematògraf, un llum elèctric i una bicicleta, i algunes de les primeres pel·lícules dels Lumière, que ajuden a contextualitzar l'etapa i aporten ritme a la mostra.