La Comissió Assessora conclou que es van aportar 1,8 MEUR de més als plans de pensions a Figueres

Les aportacions fetes amb Marta Felip al govern contravenien les lleis de pressupostos de l'Estat

La Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat ha donat la raó a l'Ajuntament de Figueres i considera que va actuar correctament revisant d'ofici les aportacions als plans de pensions dels treballadors fetes entre 2014 i 2020.

En total, el consistori va fer aportacions per valor de 1,8 MEUR durant sis anys que no s'ajustaven a llei i que, per tant, es van pagar de més. Així ho certificava un informe del cap del servei de Recursos Humans, la secretària i la vicesecretària.

En concret, els alts funcionaris alertaven que les aportacions no s'haurien d'haver reprès el 2014 -després d'una aturada entre el 2012 i el 2013 per la crisi- perquè implicaven una increment de la massa salarial i retributiva que prohibia "expressament" la llei.

El cas que ha arribat a l'òrgan consultiu de la Generalitat es remunta a l'any 2006 quan es va incloure al conveni el pagament d'aquestes aportacions als plans de pensions. Els imports es van abonar regularment als treballadors públics avalats pels informes dels alts funcionaris d'aleshores durant els anys següents -a excepció del 2012 i el 2013- i fins al 2020.

El mes de desembre del 2021, però, el cap de Recursos Humans, la secretària i la vicesecretària van emetre un informe conjunt on concloïen que les aportacions fetes des del 2014 –amb l'alcaldessa, Marta Felip, al capdavant- en endavant contravenien les lleis de pressupostos de l'Estat, que limitaven la despesa pública i informaven favorablement sobre una revisió d'ofici de les actuacions.

Segons l'informe, no s'haurien d'haver abonat aquestes quantitats perquè "comportaven un increment de la massa salarial respecte del 2013" i, per tant, "no era ajustat a llei"- En concret, durant el 2014 l'Ajuntament de Figueres va fer aportacions de més per valor de 252.145,40 euros.

L'informe, a més, concloïa que això va permetre consolidar "de manera no ajustada a llei, un increment de la massa salarial que va permetre que en exercicis posteriors fins a l'actualitat es poguessin fer aportacions en exercicis on no es podria haver fet (del 2014 al 2017, ambdós inclosos) i per una quantia superior entre el 2018 i el 2020".

En concret i segons el document, el consistori no hauria d'haver pagat res entre aquells anys –tot i que va fer aportacions anuals d'entre 250.000 i 300.000 euros- i que entre el 2018 i el 2020, els imports s'haurien d'haver situat entre els 24.000 i els 99.000 euros. Unes xifres per molt sota de les que efectivament es van abonar.

"L'Ajuntament de Figueres, com hem pogut analitzar en el 2014, va aplicar l'article 16.1 del conveni -relatiu als plans de pensions- sense tenir en compte l'11, i vulnerant la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, comportant uns increments retributius per als empleats públics que no eren possibles i incrementant i consolidant la massa salarial de manera no ajustada a llei", remarcava l'informe. Tot plegat, afegia, va "permetre que aquest vici de nul·litat de ple dret es reiterés any rere any".

Per tot plegat, recomanaven suspendre les aportacions –que havien arribat a suposar l'any 2015, uns 80 euros mensuals per treballador- als plans de pensions per a l'exercici del 2021 -consignades però no abonades- i les de 2022 fins que es resolgués la revisió. I el cas es va posar en mans de la Comissió Jurídica Assessora.

Ara, l'ens ha respost a l'Ajuntament i li ha donat la raó. En un dictamen de 70 pàgines reprodueix gran part de l'informe dels funcionaris municipals i conclou que el consistori va actuar correctament fent la revisió d'ofici per declarar la nul·litat de ple dret parcial dels acords i resolucions adoptats des del 2014 fins al 2021 en relació a aquestes aportacions. L'ens considera "procedent" declarar-ne la nul·litat.

La via judicial

El vicealcalde i regidor de Recursos Humans, Pere Casellas, diu que calia posar ordre a aquesta situació després que els funcionaris municipals els alertessin que s'estava vulnerant la llei. Casellas diu que s'han reprès les aportacions pagant el que pertoca, que en aquests moments se situa al voltant dels 28 euros per empleat.

En aquest sentit, diu que els treballadors poden recórrer a la via contenciosa per continuar amb el procés però espera que l'afer es tanqui i tots plegats "mirin endavant". "El dictamen és clar", conclou.

Casellas també critica que l'anterior govern no actués abans per evitar aquesta situació però admet que, aleshores, els informes dels funcionaris municipals eren favorables.

Està previst que la setmana que ve se celebri un ple extraordinari per deixar sense efecte tots els acords i resolucions anteriors que van possibilitar aquests pagaments.