Pimec vol ressuscitar el projecte del transvasament del Roine

La patronal també demana més connexions elèctriques amb Europa

La patronal de les petites i mitjanes empreses Pimec ha reclamat aquest dilluns recuperar el projecte de transvasament del riu francès Roine. En una nota de premsa també ha reclamat més connexions elèctriques amb Europa per fer front a les exigències que planteja la situació energètica.

"L'energia i l'aigua són els dos grans reptes del futur, tal com hem vist als darreres mesos, i les administracions han de prendre mesures, sota el lideratge de la UE, ja que hauria de prevaldre la perspectiva conjunta del continent europeu", defensa el president de Pimec, Antoni Cañete. "Tot i que l'actual sequera afecta tot Europa, la seva especial virulència a Catalunya aconsella recuperar el projecte del transvasament del Riu Roine", afegeix l'entitat.

En aquest sentit, l'organització empresarial assegura que el canvi climàtic obliga a fer de les infraestructures de subministrament d'aigua una "prioritat" en les inversions transeuropees. Tanmateix, aposta pel lideratge de la UE en aquest camp "més enllà de les diferències entre estats".

Paral·lelament, Pimec apunta que les empreses catalanes paguen avui "un dels preus d'electricitat més alts d'Europa". "Aquest fet, junt amb una dècada perduda en el desplegament de les energies renovables a Catalunya, aconsella recuperar els projectes de connexió elèctrica amb França i a la resta d'Europa", destaca.

El transvasament del Roine és un assumpte que fa anys que està sobre la taula com a solució als problemes d'aigua que pateix Catalunya de forma intermitent. El 2008 Pimec, juntament amb altres institucions i organitzacions catalanes, ja va reclamar fer aquest projecte, que mai s'ha acabat de materialitzar entre les negatives del govern espanyol.

El febrer del 2012 l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, va plantejar al govern espanyol la necessitat que Catalunya s'abasteixi d'aigua amb el transvasament del riu Roine. Ho va reclamar en una reunió de l'Euroregió Pirineus Mediterrània on el president de Llenguadoc-Rosselló va defensar la viabilitat d'aquesta inversió. Dos anys més tard, en canvi, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va considerar "improbable" que el govern francès acceptés la possibilitat d'un transvasament del riu Roine que aleshores estudiava l'executiu espanyol amb el suport de la Generalitat.

Un projecte històric

El projecte de portar aigua de França cap a Catalunya no és nou. La primera vegada que algú va plantejar el transvasament va ser el 1995. Jordi Pujol va proposar sense èxit el transvasament a Felipe González i José María Aznar.

El Roine és un riu amb un cabal tres vegades superior al de l'Ebre. Només el 4% de la seva aigua es destina a usos industrials, agrícoles i de boca. La resta acaba al mar. Si el transvasament es fes efectiu, Barcelona rebria uns 160 hectòmetres cúbics d'aigua, xifra que només representa un 0,3% del cabal total, segons un estudi de l'Agència Catalana de l'Aigua i la companyia d'aigües del Baix Roine del 1995.

Com fer-ho?

Per fer arribar l'aigua a Catalunya s'hauria de construir una canalització soterrada d'uns 300 quilòmetres. Sortiria de prop de Montpeller, del canal Philippe Lamour i passaria per Narbona i Perpinyà. De fet, França ja estudiava aleshores la construcció d'aquest tram per poder abastir la zona oriental dels Pirienus.

Això seria fins a la frontera. Un cop allà, caldria travessar els Pirineus fins a connectar la canonada amb la depuradora del riu Ter a Cardedeu.

Massa car i massa tard

Tot i que tècnicament és possible, el govern català no es planteja tirar endavant el transvasament del Roine perquè, segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), és una proposta que tindrà un cost massa elevat per metre cúbic d'aigua lliurada.

La Generalitat afirma que les negociacions amb França serien complicades i endarreririen massa les obres, tenint en compte la situació d'extrema necessitat que pateix Catalunya. Càlculs aproximats parlen que, com a molt aviat, la infraestructura estaria enllestida després de sis anys d'obres.

A banda de l'administració, diversos grups ecologistes han manifestat la seva oposició al projecte per l'impacte que podria tenir en el medi ambient i recorden que el Roine és un dels rius més contaminats de l'arc mediterrani.

Punts positius del transvasament

Gràcies a l'enorme quantitat d'aigua del Roine, Catalunya tindria garantit l'abastiment "durant més d'un segle", segons afirmava el 2008 Antoni Tahull, membre de la comissió de medi ambient del Col·legi d'Enginyers Industrials Catalunya.

Amb aquesta aigua, "es pot recuperar els cabals mediambientals del Ter. Girona deixaria de tenir problemes de manca d'aigua per a usos agrícoles i per a usos de tot tipus i Barcelona estaria superalimentada, sense cap mancança", assenyalava.

Tahull responia així a les veus que deien que el transvasament seria massa lent i massa car afirmant que "no estem parlant d'una gran infraestructura. Estendre, encara que siguin 300 quilòmetres d'una canonada d'un diàmetre d'entre 1 i 2 metres i mig, no és fer una autopista, no és fer una línia del TAV". El Col·legi d'Enginyers Industrials deia, per la seva banda, que l'execució de les obres es podria fer en quatre anys.