Pere Solà ha explicat que la Direcció General d'Urbanisme ha redactat els 153 documents per encàrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP). Es tracta, tal com ha explicat Solà, de dotar temporalment aquests municipis d'una normativa que 'reguli' el seu desenvolupament urbanístic. El document especifica sòl urbanitzable i no urbanitzable de cada terme municipal i contempla uns creixements en habitatge que han de permetre a la població resident tenir 'espai potencial' per si opten per la construcció d'un nou habitatge a l'entorn del nucli existent.
En el període d'audiència fet en aquesta tramitació d'urgència, Solà explica que alguns municipis han manifestat que estan d'acord amb el planejament redactat per Urbanisme i que volen aprovar-lo definitivament. Solà ha explicat que perquè això passi aquests municipis hauran de tramitar el document com si fos un POUM propi, garantint que se'n faci exposició pública perquè els veïns i les diferents parts puguin fer-hi aportacions. El director d'Urbanisme admet que aquesta pot ser una opció dels municipis petits perquè aprovar aquest planejament redactat per Urbanisme no els hi comporta 'cap cost'.
Ara se n'aproven 103 perquè aquests ja han superat la fase 'd'audiència'. Aquests ajuntaments catalans han pogut fer, durant aquest període, les seves pròpies aportacions al document redactat per la Generalitat. Aquest divendres, la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, que es reunirà a Barcelona, donarà el vistiplau a l'entrada en vigència d'aquestes normes.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, dels 103 municipis que des d'aquest divendres tindran aquest planejament provisional, 25 es troben a la demarcació de l'Alt Pirineu i tenen 173 nuclis de població; 48 són a Ponent, amb 88 nuclis; 24 de les comarques centrals, amb 40 nuclis; mentre que els 6 la demarcació de Girona disposen de 10 nuclis. A les comarques centrals, per exemple, aquesta situació afecta a quatre municipis de l'Anoia (Bellprat, Calonge de Segarra, Sant Martí Sesgueioles i Argençola), sis del Berguedà (Capolat, l'Espunyola, Montclar, La Quar, Sagàs i Viver Serrateix), cinc d'Osona (Sant Agustí de Lluçanès, Sant Martí d'Albars, Sobremunt, Espinelves i Santa Cecília de Voltregà) i set del Solsonès (Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, Guixers, Llobera, la Molsosa, Odèn, Pinell de Solsonès i Riner).
Els municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre que no tenen planejament urbanístic entraran en una segona fase.
En el període d'audiència fet en aquesta tramitació d'urgència, Solà explica que alguns municipis han manifestat que estan d'acord amb el planejament redactat per Urbanisme i que volen aprovar-lo definitivament. Solà ha explicat que perquè això passi aquests municipis hauran de tramitar el document com si fos un POUM propi, garantint que se'n faci exposició pública perquè els veïns i les diferents parts puguin fer-hi aportacions. El director d'Urbanisme admet que aquesta pot ser una opció dels municipis petits perquè aprovar aquest planejament redactat per Urbanisme no els hi comporta 'cap cost'.
Ara se n'aproven 103 perquè aquests ja han superat la fase 'd'audiència'. Aquests ajuntaments catalans han pogut fer, durant aquest període, les seves pròpies aportacions al document redactat per la Generalitat. Aquest divendres, la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, que es reunirà a Barcelona, donarà el vistiplau a l'entrada en vigència d'aquestes normes.
Segons les dades facilitades per la Generalitat, dels 103 municipis que des d'aquest divendres tindran aquest planejament provisional, 25 es troben a la demarcació de l'Alt Pirineu i tenen 173 nuclis de població; 48 són a Ponent, amb 88 nuclis; 24 de les comarques centrals, amb 40 nuclis; mentre que els 6 la demarcació de Girona disposen de 10 nuclis. A les comarques centrals, per exemple, aquesta situació afecta a quatre municipis de l'Anoia (Bellprat, Calonge de Segarra, Sant Martí Sesgueioles i Argençola), sis del Berguedà (Capolat, l'Espunyola, Montclar, La Quar, Sagàs i Viver Serrateix), cinc d'Osona (Sant Agustí de Lluçanès, Sant Martí d'Albars, Sobremunt, Espinelves i Santa Cecília de Voltregà) i set del Solsonès (Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, Guixers, Llobera, la Molsosa, Odèn, Pinell de Solsonès i Riner).
Els municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre que no tenen planejament urbanístic entraran en una segona fase.
