La demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’activitat de construcció i rehabilitació de la província referent al primer semestre de l’any 2022, unes dades que també es presenten a la resta del territori.
L’estudi s’ha fet a partir del visat dels projectes d’execució d’obra, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.
La superfície total visada durant el primer semestre de 2022 és de 372.048 m2, un 17,58% superior al primer semestre del 2021 (316.409 m2). Si es compara aquesta dada amb les anteriors a la pandèmia, la superfície visada se situa un 22,75% per sobre respecte el primer semestre de 2019. Aquesta xifra representa el 15,76% de la superfície visada a tot Catalunya (2.378.435 m2).
A escala comarcal, el Baix Empordà (99.538 m2), el Gironès (76.241 m2) i la Selva (66.822 m2) són les que han visat més m2. Cal remarcar que el Gironès és l’única comarca que mostra un comportament negatiu comparat amb el mateix període de l’any passat. L’any passat, en aquest mateix període de temps, s’identificava un augment de projectes d’habitatges plurifamiliars, sobretot, al voltant de la ciutat de Girona, segurament derivat de la crisi sanitària, la qual va potenciar els espais menys densificats a l’entorn de grans ciutats.
Quant a municipis, cal destacar la capital, Girona, amb 26.449 m2 corresponents a 49 expedients, dos dels quals són habitatges plurifamiliars de més de 5.000 m2; Platja d’Aro amb 19.065 m2 i 12 expedients, un dels quals és de més de 10.000 m2 d’ús hoteler; Vidreres amb 14.699 m2 i 17 expedients, un d’ells d’ús industrial de més de 10.000 m2; i Begur amb 12.823 m2 i 38 expedients, la gran part dels quals són projectes de menys de 500 m2. Cal incidir que la capital de comarca amb m2 visats, a part de Girona, és Olot (10.906 m2 i 29 expedients).
Obra nova i gran rehabilitació
La rehabilitació es recupera a la Demarcació de Girona amb un creixement del 32,57% respecte del mateix semestre de l’any passat, i se situa en 112.745 m2, augmentant així, el pes vers l’obra nova en un 31% - al primer semestre de 2021 era només del 13%. Aquesta xifra representa el 21% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (535.715 m2).
Territorialment, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són el Baix Empordà (34.770 m2), el Gironès (18.011 m2) i l’Alt Empordà(17.885 m2). Cal tenir en compte que aquestes dades contemplen només els projectes de rehabilitació i gran rehabilitació visats pel COAC, no petites intervencions.
En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m2 en projectes de rehabilitació són Sant Antoni de Calonge amb 8.133 m2 i 5 expedients, un dels quals correspon a la rehabilitació de façanes (5.600 m2); Girona amb 6.847 m2 i 22 expedients; i Begur amb 6.417 m2 i 10 expedients. Per nombre d’expedients en rehabilitació, les localitats que n’han visat més són Girona, Lloret de Mar (18) i Olot (16).
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, el comportament continua essent positiu i representant el gran pes de la construcció a la província. Així, el primer semestre de 2022 s’ha visat el 14,53% més d’obra nova que el mateix semestre que l’any passat, i el 36,14% més respecte del primer semestre de 2019. En xifres absolutes són 251.420 m2, el 13,94% del total de Catalunya.
Per comarques visualitzem que el Baix Empordà (63.859 m2), el Gironès (57.026 m2), la Selva (46.694 m2) i l’Alt Empordà (35.337 m2) són les que tenen més m2 d’obra nova visada.
A escala municipal, Girona, Platja d’Aro, Vidreres i Vilablareix són els que tenen més m2 d’obra nova, però si ho ordenem per nombre d’expedients, veiem que Lloret de Mar (30), Calonge (29), Begur (25) i Girona (25) són les ciutats amb més expedients d’obra nova visats.
Anàlisi per usos
Tant l’habitatge com el no habitatge augmenten respecte del primer semestre de 2021.
La superfície total visada d’habitatge durant el primer semestre d’enguany és un 12,12% superior al mateix període de l’any anterior, i un 39,25% per sobre de 2019. Així, durant el primer semestre de 2022 s’han visat 250.123 m2 d’habitatges – inclou obra nova i rehabilitació -. Aquesta xifra representa el 14,9% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.668.944 m2).
Pel que fa als habitatges de nova creació visats a la província de Girona han augmentat gradualment, situant-se aquest primer semestre de 2022 en 987, un 11,27% més que el mateix període de l’any passat (887), i un 43,25% més que el primer semestre de 2019 (689).
Per comarques, les que han visat més habitatges són el Gironès amb 281, el Baix Empordà amb 190, i la Selva amb 154 habitatges. Per contra, elRipollès amb 39 habitatges i el Pla de l’Estany amb 41, són les que han visat menys habitatges en el conjunt de les comarques gironines.
Amb relació al no habitatge, durant el primer semestre de 2022 s’han visat 54.451 m2, un 53,78% més que el 2021. Aquesta xifra representa el 8,13% de la superfície total visada de no habitatge a tot Catalunya (2.378.435 m2).
Per comarques, l’Alt Empordà (16.983 m2), el Gironès (13.398 m2) i el Baix Empordà (9.702 m2) són les que han visat més m2 de no habitatge. Per tipologies, destaca l’augment de superfície corresponent a hostaleria, amb 19 projectes en el conjunt de la demarcació, un dels quals és un expedient de gran envergadura a Platja d’Aro (16.600 m2).
Davant la situació de l’edificació a la província de Girona que acabem de presentar, el president de la Demarcació de Girona, Marc Riera, explica que “el passat mes de gener explicàvem que les dades mostraven una pujada progressiva i gradual de l’edificació a la província de Girona. En el conjunt de Catalunya, a diferència del gener passat, les dades s’acosten per primera vegada a les del 2019.
Aquestes xifres positives es corresponen amb les previsions del darrer informe de l’Euroconstruct, el qual també detalla que malgrat la inflació actual a tot l’Estat Espanyol i l’encariment dels costos de la construcció, les mesures preses per contrarestar els efectes econòmics de la guerra d’Ucraïna juntament amb els Fons Next Generation i les condicions de finançament favorables, han d’ajudar que no hi hagi un impacte negatiu. De totes maneres, hem de ser prudents i esperar-nos a veure les dades del segon semestre de 2022 per constatar aquest creixement, especialment pel que fa a l’impacte dels Fons Next Generation. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que moltes de les intervencions que afavoriran els fons, no són de visat obligatori”.
Pel que fa a la rehabilitació, un dels sectors que sempre ha preocupat a la Demarcació de Girona, Riera espera que “aquest augment que mostren les dades es mantingui en el temps, ja que en les darreres valoracions sempre havia tingut un creixement poc significatiu. Continua sent molt necessari un canvi de cultura rehabilitadora” per això el president “espera que els fons Next Generations serveixin per conscienciar al conjunt de la ciutadania de la necessitat de fer un manteniment en els edificis. Resoldre les deficiències en accessibilitat, aïllament, eficiència energètica encara és el repte pendent, i més en un context de canvi climàtic que reclama accions contundents”.
Per això, la Demarcació de Girona seguirà recolzant totes aquelles iniciatives que afavoreixin la rehabilitació i la renovació urbana: “La Demarcació de Girona forma part de l’Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana de les Comarques de Girona i també participa en projectes com el Pla Integral d’Accions de Millora del Nucli Antic d’Olot, i l’Edificat de l’Ajuntament de Girona; uns programes que tenen la voluntat de fomentar polítiques i estratègies relacionades amb la rehabilitació i la renovació urbana per millorar la qualitat de vida de les persones”, ens diu el president Marc Riera. A aquestes iniciatives s’hi ha afegit recentment L’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC que ha d’ajudar tant als arquitectes per poder tramitar els Fons Next Generation, com a propietaris i comunitats de veïns que vulguin utilitzar aquestes ajudes per rehabilitar casa seva.
Riera també explica que “A Catalunya, i per extensió a les comarques de Girona, tenim un parc edificat dels més antics d’Europa, previ a l’existència d’una normativa que incorporés aspectes sobre la qualitat tèrmica, l’ús racional dels recursos i l’eficiència energètica dels edificis. Per això, i com a resposta i reptes dels ODS, des del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya fa temps que insistim en el protagonisme que pot tenir l’arquitectura i el sector de la construcció en la necessitat de rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions”.
