“Les diverses crisis simultànies que està patint Europa darrerament (sanitària, climàtica, energètica, geopolítica, inflacionista) demanen una Unió Europea més forta i cohesionada que mai per donar respostes conjuntes que no deixin enrere cap estat membre.” Aquesta és una de les conclusions a què han arribat tant ponents com assistents a la segona edició de “Som l’Europa que fem”, l’esdeveniment que Europa en Blau ha organitzat de nou al Castell de Calonge (Baix Empordà).
Oriol Lázaro, promotor d’Europa en Blau, esmenta que la jornada és un espai de reflexió i generació d’idees i propostes per afrontar els diversos reptes de la Unió Europea actual. La ciutadania té un paper clau per abordar aquests reptes, amb la seva pròpia visió sobre qüestions cabdals com la justícia social, els valors i els drets, el canvi climàtic, la transformació digital, la innovació i la ciutadania, entre d’altres. I per aquesta raó, obrir un fòrum de debat entre gent compromesa amb el projecte europeu i la ciutadania és determinant per al desenvolupament de la Unió Europea a mig i llarg termini.
La taula de ponents ha comptat amb un panell excepcional d’experts europeus, analistes, periodistes i representants de la Comissió Europea, l'Eurocambra i el Govern de la Generalitat que han compartit les seves reflexions i opinions sobre diversos temes.
La benvinguda als assistents ha estat a càrrec de Jordi Soler, alcalde de Calonge i Sant Antoni, Joan Loureiro, president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Sergi Barrera, cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, i Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, que ha assenyalat que “en un any amb tants ‘perills’ només en clau europea és factible fer front a tots els reptes que això representarà a curt termini.”
“La guerra d’Ucraïna i Rússia és un atac al nostre model de vida i democràcia europeus”. Aquesta és una de les afirmacions de Jaume Duch, portaveu i director general de Comunicació del Parlament Europeu, que ha participat en les intervencions inaugurals ha mencionat “la capacitat de la UE per adaptar-se amb gran flexibilitat a crisis com la pandèmia, demostrant que els que deien que la UE tenia els dies comptats s’equivocaven clarament. És més, cap país ha seguit el camí del Regne Unit i fins i tot ara hi ha una cua de set països que hi volen formar-ne part.”
Per la seva part, Xavier Prats, Assessor de la UOC i de la Fundació CYD i ex-director general d’Educació i Cultura de la Comissió Europea, ha ressaltat com n’és de difícil trobar un argument més convincent que la pandèmia i la gerra d’Ucraïna per adonar-nos de la capacitat de la UE per actuar com un ens unit i fort a l’hora d’enfrontar aquestes situacions límit. També ha comentat que “Vivim en un món on l’educació i els valors vinculats a la mateixa han canviat al llarg de les darreres dècades i ho segueix fent mentre que les institucions educatives no ho aconsegueixen. Més aviat anem cap a un ‘tsunami’ de l’educació: l’educació i el coneixement són imprescindibles; anem cap a una societat a on no podrem sobreviure si no integrem el coneixement. Per altra banda, el talent és un valor cabdal per al desenvolupament de les societats del futur, única via per poder donar resposta a tots aquests desafiaments.” I com encertadament ha afegit, “es tracta d’aconseguir que el projecte de l’educació europea sigui liderada per arquitectes i no per bombers.”
El primer bloc de ponències s’ha iniciat amb la intervenció d’Antoni Cañete, president de la PIMEC, que ha recordat que “abans de la pandèmia hi havia un escepticisme, amb situacions com el brexit i d’altres. Durant la pandèmia, per primera vegada s’ha mancomunat un deute de 750.000 milions d’euros per poder afrontar el problema, i hem vist la importància de les aliances; pertànyer a la UE ens ha permès superar amb menys dificultat aquesta crisi sanitària i econòmica.” Així mateix, ha insistit en què “L’estratègia de la UE en la reducció de les emissions de carboni canviarà les regles del joc amb els proveïdors de països llunyans: quan el cost de la petjada de carboni sigui un cost real a incloure en el cost de transport començarà a ser més interessant comprar productes de producció local.”
Per la seva part, Cristina Colom, directora de Digital Future Society, avisa sobre el fet que “la transformació digital és asimètrica i desigual en la nostra societat. Els que tenen l’accés a tots els serveis i oportunitats que ens dona el món de la tecnologia i els que no hi tenen accés, i això representa aproximadament un 48% de la població mundial. Les escletxes digitals són evidents i impedeix parlar de transformació digital global. La transformació tecnològica serà disruptiva si no es deixa ningú enrere.” I també parla d’“humanisme tecnològic”: la UE és pionera en aprovar una normativa de més transparència i regulació de internet, les xarxes socials i els seus continguts, formes d’ús, tot intentant que els valors europeus hi siguin presents i evitar comportaments i continguts contraris als mateixos.
“El nostre model necessitarà de la immigració per garantir el model social i econòmic europeu, ens agradi o no.” És una de les afirmacions d’en Carles Campuzano, president d'ACSAR, que en la seva intervenció ha recordat que “Europa representa el 7% de la població mundial, el 25% de la riquesa i el 50% de la despesa en concepte d’estat del benestar (pensions, entre d’altres). Aquest model social europeu té realitats diferents en cada Estat membre i la pròpia idiosincràsia i cultura de cada país fa que aquestes polítiques siguin difícils de desenvolupar de forma homogènia
La segona sessió el Director del CIDOB, Pol Morillas, alerta del fet que “mentre a segle XX ningú qüestionava que l’ordre internacional es regia per les normes i valors occidentals, ara, al segle XXI assistim a una pugna sobre quines normes han de regir aquest ordre internacional. Canvia la magnitud de poder de les potències: ara cal tenir en compte la Xina i l’Índia; Occident ja no és qui dicta les normes.”
Per la seva part, Mariona Illamola, Diputada al Congreso, recordava que “l’actuació conjunta de la UE ha demostrat ser forta i unida en crisis com la pandèmia i la defensa d’Ucraïna. La UE no és només una institució que reparteix diners, sinó que es fonamenta en uns valors. I a mida que hi hagi més Estats que hi vulguin entrar-hi caldrà reformar els tractats per permetre encabir sensibilitats i cultures molt diferents.
En Jordi Solé, Diputat al Parlament Europeu opina que “les condicions de vida a la Unió Europea són millors que la d’altres llocs del món. La UE és l’espai multinacional del món que millor ha combinat democràcia, qualitat de vida i drets.” També, diu, “val a dir que és difícil parlar d’una sola societat europea, perquè, per exemple, en termes econòmics, la diferència entre unes i altres societats dins la UE és molt gran; si volem parlar d’una sola societat cal intentar igualar aquestes condicions per a tots els Estats membres.” I pel que fa a l’actual guerra d’Ucraïna, recorda que “estem en deute amb països de l’est d’Europa, com els dels Balcans occidentals. Rússia juga el paper de desestabilitzador en aquestes nacions, i la Unió Europea hauria de treballar per veure com els pot integrar per millorar la seguretat a tot el conjunt de la UE”.
Per tancar la jornada, Gerard Vives, Director General de la Representació del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'Exterior i de la Unió Europea, ha començat el seu parlament sobre la conferència pel futur d’Europa. Ha recalcat com des del primer moment la Generalitat de Catalunya va liderar la redacció sobre com articular la opinió de la ciutadania en l’àmbit de la CoFoE. I acabant la seva intervenció ha deixat clar “que els Estats actuals i futurs de la UE vulguin seguir al club depèn de tots nosaltres, de la nostra capacitat d’aportar idees i propostes de construcció que permetin en pensar en un futur possible com a UE.”
Fianlment, Joaquim Millan, membre del grup promotor d'Europa en Blau, ha agraït el compromís i suport de les institucions, ponents i assistents, i ha signat amb l’alcalde deCalogne i Sant Antoni, el conveni per consolidar la col·laboració entre ambdues institucions, i que garanteix les trobades anuals d’ Europa en Blau a la població.
