Ferrmed insta l'Estat a fer el tercer rail fins a Portbou perquè la línia del TAV se saturarà el 2018

Diuen que en 15 anys el ferrocarrils podrà transportar el 35% de les mercaderies que creuen la frontera

El lobby empresarial Ferrmed, que defensa la construcció d'un gran eix ferroviari per a mercaderies de nord a sud d'Europa, té clar que cal apostar per fer arribar el tercer rail fins a Portbou. L'associació considera que aquesta obra ha de ser prioritària, perquè un cop entri en servei el túnel del Pertús, aquesta línia no serà suficient per engolir els trànsits de passatgers del TGV i de mercaderies.

Per al secretari general de Ferrmed, 'si no es fa el canvi d'ample de via' a tota l'estesa convencional 'no hi haurà res a fer, perquè la connexió de la Jonquera es quedarà petita en pocs anys'. Joan Amorós ha situat aquest sostre al 2018, i per això ha menat la pressa a l'Estat perquè l'estesa del tercer rail fins a la frontera sigui una realitat.

D'aquesta manera, el lobby empresarial s'oposa frontalment a la visió que té el Ministeri de Foment. Fa tot just uns dies, el seu secretari general de Transports, José Luis Cachafeiro, ja va dir a Girona que l'executiu aplaçava la decisió d'adaptar més trams de línia convencional a l'ample europeu.

La intenció de Ferrmed és que el tram transfronterer del TGV pugui destinar-se a trànsit de passatgers, i el corredor de Portbou serveixi més per a mercaderies. 'Si canviem l'ample de via mitjançant un tercer rail, les possibilitats de transportar mercaderies per tren seran immenses', ha concretat Joan Amorós.

Segons un estudi elaborat per Ferrmed, dels 52,7 milions de tones de mercaderies que anualment creuen la frontera, només 2,5 ho fan amb tren. La resta, viatgen per carretera. 'Actualment, només hi ha una vintena de trens de mercaderies que cada dia creuin la frontera per Portbou', indica Amorós. I hi afegeix: 'En canvi, si s'instal·lés el tercer rail, aquesta xifra podria ascendir fins a més de 200 trens d'aquí a quinze anys'.

De fet, l'estudi de Ferrmed indica que l'any 2025, si es disposen de les connexions necessàries, el 35% de les mercaderies que travessin la frontera ho podrien fer amb tren (38,5 milions de tones anuals). 'Però si no es millora la via convencional, ens trobarem amb una situació de saturació', ha conclòs Joan Amorós.

Transport transfronterer

El secretari general de Ferrmed ha fet aquestes consideracions durant la Primera Jornada Econòmica de l'Eurodistricte de l'Espai Català Transfronterer, que s'ha celebrat a Perpinyà. La jornada, dedicada exclusivament al transport de mercaderies, ha servit per aplegar professionals tant de les comarques gironines com de la Catalunya del Nord, i analitzar les perspectives de col•laboració conjunta.

Durant les diferents intervencions, s'han tractat les possibilitats de millorar el transport de mercaderies des dels diferents mitjans (tant tren, com camió, vaixell o avió). Una de les conclusions a les quals s'ha arribat és que, per impulsar l'Espai Català Transfronterer cal eliminar les traves administratives amb què es troben moltes empreses a l'hora de creuar la frontera.

Aquesta situació l'ha exemplificada el representant de l'empresa Transports Padrosa de Llers (Alt Empordà), Pere Padrosa. L'empresari, que també és vicepresident de la International Road Transport Union, ha ressaltat que 'les traves administratives són un problema molt greu, perquè els interessos de cada estat sobrevalen per sobre dels econòmics; per tant, cal fer un esforç per harmonitzar les diferents lleis'.

Padrosa també ha rebutjat que ara, en plena crisi econòmica, es pugui continuar parlant de competència entre transport ferroviari i de carretera. 'Per no col·lapsar la carretera, és important deixar desenvolupar el ferrocarril perquè doni el màxim d'ell mateix; no és ni una competència ni una amenaça, són mitjans de transport complementaris', ha conclòs.