La 4a edició del Fòrum Internacional de Residus #wasteinprogress, de Girona, ha donat el tret de sortida aquest dimecres i s’allargarà fins divendres dia 20 de maig a Fira de Girona. L’esdeveniment ha comptat, en la seva primera jornada, amb diferents casos d’èxit mundial sobre experiències en la recollida de residus a Bèrgam, Brescia, Milà i Cagliari (Itàlia) i Copenhaguen (Dinamarca).
En l’àmbit estatal, avui hi ha pres part Pamplona, Barcelona i Lleida. La distribució gratuïta de bosses biodegradables, la recollida porta a porta, els contenidors tancats, bosses codificades i un sistema que premia o sanciona els ajuntaments són mètodes que han explicat els diferents ponents.
El certamen, que bat el seu rècord d’assistents (450 assistents al dia, el màxim dels permesos), s’ha inaugurat amb la presència, entre altres, de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, Martí Terés, regidor de Sostenibilitat i Participació de l’Ajuntament de Girona; Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya; Lluís Amat, diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Ángel Hervella, director de Gestió Local i Autonòmica a Ecoembes i Coralí Cunyat, directora de Fira de Girona. Tots han coincidit en què cal treballar “per una economia circular en la fracció orgànica”.
Marta Madrenas ha destacat que “l'èxit d'aquesta edició ens consolida a Girona com a referent en la gestió de residus, com a punt de trobada internacional per a tot el sector. A més, ens acosta les experiències de moltes altres ciutats i regions, i ens permet agafar idees per avançar en la recollida d'orgànica, un dels reptes que tenim avui com a societat. La qualitat i quantitat d'assistents demostren que la creació de la fira va ser un encert, i ara l'objectiu és plantejar nous horitzons que siguin cada vegada més ambiciosos”.
Anna Barnadas ha explicat que “la fracció orgànica té un recorregut diferents si va a un abocador o es treballa per una economia circular. Apostem per una orgànica que esdevingui un recurs molt valuós, com a compost, però també com a productora de biogàs. La recollida selectiva ha de ser d’alta eficiència; ser sostenible no és una opció, sinó una obligació. El #wasteinprogress té tot el sentit del món perquè té una part expositiva, d’intercanvi i interacció entre tots els sectors”.
Lluís Amat coincideix que “cal avançar cap a una economia circular i ser innovadors. S’ha avançat molt en la recollida selectiva, però no n’hi ha prou. Europa ens ha fixat uns objectius molt ambiciosos i estimulants. Al #wasteinprogess hi donem suport i hi estem compromesos, permet debatre, compartir, treballar plegats i posar en comú coneixement que ens permetrà millorar en els diferents tipus de recollida i qui sap si crear-ne de nous”.
Martí Terés ha destacat que “a Girona estem en un moment de canvi; tenim diferents iniciatives, hem implantat el porta a porta i, juntament amb els contenidors intel·ligents, ens ha de permetre augmentar el percentatge (de recollida). El 2021 estàvem al 53%, a prop del 55% que demana la Unió Europea per al 2025. Desenvoluparem un nou centre de tractament de residus amb una inversió superior als 45 milions d’euros que ens permetrà gestionar la fracció orgànica. El #wasteinprogress és una oportunitat única per conèixer de primera mà les pràctiques d’altres indrets”.
Ángel Hervella ha subratllat que “Girona i Catalunya estan a l’avantguarda en la recollida selectiva. Hem d’accelerar la transició cap a una economia circular, la nova llei estatal té un marc ambiciós i exigent. El #wasteinprogress és un fòrum de diàleg, imprescindible, i permet intercanviar coneixements i bones pràctiques en un moment transcendental com l’actual”.
Milà, exemple del porta a porta
El públic, procedent de Catalunya i de la resta de l’Estat, principalment, ha conegut avui els primers casos d’un congrés enfocat en el paper de la fracció orgànica en els nous models de recollida de residus. El cas de Copenhaguen (Dinamarca) l’ha descrit Line Brogaard, enginyera i cap de projecte al Departament Tècnic i Ambiental de l’Ajuntament de Copenhaguen.
Es tracta d’una capital de referència en polítiques socials i ambientals que des del 2015 està desenvolupant una estratègia pròpia amb aportació comunitària per arribar a l’objectiu de recollida selectiva de la fracció orgànica els propers anys. Brogaard ha explicat que “el 2017 vam instaurar un sistema de gestió de la fracció orgànica, però tenim potencial per seguir millorant; estem en un 43% i veiem que es pot augmentar. A Dinamarca recollim els residus als patis interiors, no ho fem al carrer com en altres zona d’Europa.
Les cases unifamiliars, que representen el 10%, tenen els seus propis contenidors de totes les fraccions, mentre que als pisos es comparteixen els contenidors”. També ha destacat que “una de les claus de l’èxit és que distribuïm, de forma gratuïta, bosses biodegradables per la fracció orgànica. Els ciutadans l'utilitzen perquè és una bossa verda i veuen que és una forma neta de reciclar material orgànica que després pot acabar a l’agricultura”.
