El Fòrum Internacional de Residus #wasteinprogress arrenca demà dimecres 18 de maig al Palau de Fires de Girona i s’allargarà fins el divendres dia 20. La 4a edició se centrarà en el paper de la fracció orgànica en els nous models de recollida de residus i s’iniciarà amb els abonaments esgotats (450 assistents diaris), xifra rècord i els màxims permesos per l’organització.
L’esdeveniment, organitzat per Fira de Girona i que es va celebrar per darrer cop el 2019, tindrà el testimoni de regions i de ciutats d’àmbit internacional, estatal i català com Flandes (Bèlgica), Enschede (Holanda), Swansea (Gal·les), Bèrgam, Brescia, Milà i Cagliari (Itàlia), Copenhaguen (Dinamarca), Pontevedra, Pamplona, Barcelona i la comarca del Gironès.
Hi haurà ponències, debats i taules rodones amb representants de la gestió de residus i de medi ambient de la Comissió Europea, del Ministeri espanyol i de la Generalitat de Catalunya, entre altres. Cada dia a les 11 del matí, al mateix Palau de Fires, els ponents de la jornada faran una trobada amb els mitjans de comunicació per explicar breument els projectes.
El fòrum arrenca aquest dimecres (9 h) amb els parlaments de Martí Terés, regidor de Sostenibilitat i Participació de l’Ajuntament de Girona; Anna Barnadas,secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya; Lluís Amat, diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona i Ángel Hervella, director de Gestió Local i Autonòmica a Ecoembes.
El #wasteinprogress està consolidat com a congrés de referencia en matèria de gestió de residus per a empreses i administracions. Aquest any reunirà experiències d’èxit en els àmbits internacional i estatal per analitzar els seus resultats, fomentar el debat i crear coneixement amb l’objectiu de definir una visió de futur compartida i eficient. Combinarà diferents formats per aconseguir una visió sencera sobre els residus orgànics, garantint dinamisme i aprofundint en tots els aspectes relacionats amb la implantació i la recollida. També es ressaltarà els incentius que poden motivar un canvi de percepció i d’hàbits per la separació en origen, les estratègies més efectives per la prevenció del malbaratament alimentari o la manera d’assolir consensos polítics i socials adaptats a la realitat territorial, social i econòmica.
Ponències
En aquesta edició, les sessions matinals comptaran amb ponències d’experiències d’èxit internacional en l’aplicació de models de recollida dels residus orgànics en grans ciutats com Copenhaguen, Milà i Cagliari –18 de maig– i en grans regions com Holanda, Flandes a Bèlgica i Gales al Regne Unit –19 de maig–. Per primera vegada, l’auditori principal del fòrum acollirà, en la franja de tarda, experiències de ciutats i regions estatals que han esdevingut referents pels bons resultats de recollida selectiva com Barcelona o Pamplona. Aquestes exposicions culminaran en taules de debat amb la participació dels ponents internacionals convidats i altres experts.
La implantació de noves estratègies de recollida de la fracció orgànica adaptades a les característiques urbanístiques i socials, l’eficiència dels diferents models i l’aplicació de sistemes fiscals basats en el pagament per generació seran alguns dels temes dels Talk for 70%, els espais de debat del #wasteinprogress.
Com a novetat d’aquesta quarta edició, el Fòrum es tancarà amb una jornada de debat estratègic que compta amb la presència de representants europeus, estatals i autonòmics. Per primera vegada assistiran al #wasteinrprogress representants de la Comissió Europea i del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico que acompanyaran al director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire. També participaran els directors generals de les àrees de medi ambient de les diverses comunitats autònomes de l’estat que tindran l’oportunitat d’exposar la seva visió de futur del sector i els compromisos adoptats fins el moment.
Els progressos en matèria de gestió de residus en ocasions es veuen limitats per les campanyes polítiques, per això és necessari arribar a consensos i grans acords que permetin a les institucions locals, regionals i autonòmiques avançar cap a models de recollida que permetin aconseguir els objectius marcats per Europa i fer front a la crisi de materials i l’emergència climàtica.
Al llarg de la jornada, s’intercalaran presentacions de les principals novetats i solucions de les empreses participants en el Fòrum, en l’espai Innovation Lab, que es consolida com referència i motor de transformació del sector. Com en les edicions anteriors, l’espai B2B donarà l’oportunitat de fer reunions privades amb tots els ponents i aprofundir en les experiències potencialment exportables, amb l’objectiu de crear sinergies entre territoris i agents.
Sobre la recollida selectiva
El 2017, el #wasteinprogress va tractar la gestió de residus a les grans ciutats, el 2018 en els municipis turístics i grans esdeveniments, el 2019 la tecnologia associada a la millora de la recollida selectiva i del pagament per generació, i aquest any sobre la recollida de l’orgànica. Tot i que els darrers anys s’ha avançat en els resultats de la recollida selectiva i la prevenció de residus, en molts casos s’ha tocat sostre. Aquest fet, sumat a la nova legislació europea en matèria de residus i economia circular i a l’increment dels costos de tractament de la fracció resta, ha portat a replantejar el model actual de gestió de residus.
La Directiva Europea 201/851/UE estableix que la recollida diferenciada de la fracció orgànica ha d’estar implantada en tots els municipis de l’àmbit europeu abans de l’1 de gener de 2024. Només amb la implantació de la recollida diferenciada de la fracció orgànica s’aconseguirien els objectius de reciclatge marcats per les normatives comunitàries, que fixen el percentatge de reciclatge en un 55% l’any 2025, un 60 % l’any 2030 i un 65% per l’any 2035.
Les conclusions de l’anàlisi dels resultats de desenes de models diferents implantats per tot el món demostren que la implantació de sistemes amb identificació i amb la màxima individualització de les aportacions és crucial, ja que els models voluntaris no permeten superar el 45% de recollida selectiva. Aquestes xifres demostren que és imprescindible que les administracions, amb l’objectiu d’aconseguir índexs de recollida selectiva de qualitat superiors al 60%, implementin nous models que contemplin elements d’identificació i individualització, especialment per la fracció orgànica, que és la més important en pes i la que permet assolir els objectius fixats minimitzant la fracció resta.
La complexitat de la gestió dels residus orgànics, associada a una falta d’hàbits de separació en origen, i els problemes intrínsecs que potencialment poden causar aquesta fracció -males olors, lixiviats, etc.-, constitueixen un factor limitant clau en la definició del model de recollida, especialment en zones d’alta densitat de població.
