La comarca de l'Alt Empordà s'ha preparat per evitar uns incendis similars als que hi va haver ara fa deu anys entre la Jonquera i Portbou. A través d'un projecte europeu on hi participen set administracions, s'han desbrossat 240 hectàrees de zones forestals properes a l'AP-7 i l'N-II i les vies del tren d'alta velocitat (TAV).
El projecte Cooperem també ha comptat amb una feina de coordinació entre els cossos de bombers de la Generalitat i els de la Catalunya Nord. L'objectiu és reduir disfuncions en cas d'incendi en qualsevol de les dues bandes dels Pirineus. Amb aquest projecte els dos cossos de bombers compten amb mapes unificats, ràdios amb les freqüències que fan servir cada un d'ells i mànegues compatibles amb els dos sistemes.
El 22 de juliol del 2012 es van declarar dos incendis forestals a Portbou i la Jonquera. El de la Jonquera va ser el més important, ja que va afectar 13.963 hectàrees i va acabar afectant a 18 municipis diferents. En ell hi van perdre la vida dues persones i va cremar durant sis dies.
Amb l'objectiu d'evitar que aquest escenari es repeteixi, des del 2018 es va activar un projecte transfronterer amb la participació de set administracions entre la Catalunya Nord i la Catalunya Sud centrat en millorar la cooperació de bombers en aquesta zona i també en reduir el risc d'incendi. Ara, deu anys després de l'incendi es tanca el projecte amb la seguretat que el territori està preparat en matèria de prevenció i també per oferir una millor resposta.
Amb aquest projecte s'han aconseguit tasques de coordinació entre els dos cossos en diferents àmbits. Per una banda, s'han unificat senyals i mapes que tenien els Bombers de la Generalitat i els Pompiers de la Catalunya Nord. Això ha permès que a partir d'ara els mapes arribin 25 km enllà de la frontera entre Espanya i França.
A més, també s'han comprat ràdios i s'han compartit radiofreqüències en els dos cossos de prevenció d'incendis per garantir que comparteixen un mateix canal de comunicació en cas d'emergència. Un altre element que s'ha resolt és el tipus de mànegues, que fins ara no coincidien. Amb un adaptador, els bombers de la Generalitat i de la Catalunya Nord podran treballar conjuntament. Tots aquests canvis han anat acompanyats de jornades de formació conjunta.
Dins del projecte també s'ha aconseguit simplificar els tràmits administratius que impedien els bombers de la Catalunya Nord creuar la frontera sense autorització del govern francès, o en el cas dels de la Generalitat sense el permís de l'executiu espanyol. El director dels serveis territorials d'Interior a Girona, Jordi Martinoy, ha explicat que amb aquest projecte transfronterer "es redueix el temps de resposta" dels dos cossos en cas d'una emergència.
240 hectàrees desbrossades
Al llarg d'aquests quatre anys una de les potes que ha tingut el projecte ha estat la de crear franges de protecció per prevenir la propagació dels incendis. Les administracions han treballat al llarg de 240 hectàrees repartides entre les dues bandes dels Pirineus. A la zona gironina, l'extensió en què s'ha treballat són 134 hectàrees repartides entre els municipis de la Jonquera, Capmany, Biure i Darnius.
Ara, el Departament d'Acció Climàtica ha garantit que tot i la finalització del projecte europeu hi ha un "compromís" de mantenir aquestes franges. La directora dels serveis territorials a Girona, Elisabet Sànchez ha recordat que les franges s'han de mantenir per garantir el seu funcionament al llarg dels anys. Per això ha assegurat que el Govern seguirà desbrossant de forma mecànica i en la mesura que pugui a través de la pastura amb animals les franges creades en els últims quatre anys.
Les zones desbrossades se situen al voltant de les infraestructures més importants que creuen la zona fronterera, com ara l'autopista, la Nacional II o les vies de l'AVE. De fet, algunes de les zones incloses en aquestes franges són els dos punts en què les flames van creuar la carretera de l'N-II i l'AP-7.
El projecte Cooperem engloba set administracions de les dues bandes dels Pirineus i ha comptat amb un pressupost total de 2,5 milions d'euros al llarg dels quatre anys de funcionament. El 65% d'aquesta inversió prové de fons de la Unió Europea a través de les ajudes Feder.
