La universitat de Yale manté actiu des de fa prop d'un mes un comptador que analitza l'èxode d'empreses de Rússia. Amb l'inici de la guerra, centenars de firmes van afanyar-se a anunciar la seva sortida del país, però moltes encara no han executat del tot aquesta intenció.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, així ho va retreure fa uns dies mencionant el cas de les espanyoles Porcelanosa, Maxam i Secorbe. En una situació similar hi ha també companyies catalanes com Fluidra o Borges, que han retallat operacions empeses pels problemes de subministrament i amb les transaccions monetàries, tot i que segueixen a Rússia. Més enllà del boicot "tàctic", altres empreses també temen que Moscou torni el cop expropiant fàbriques i instal·lacions.
Amb l'escalada de la guerra d'Ucraïna es va iniciar un efecte dominó que va provocar una sortida d'empreses sense precedents en la Rússia post-soviètica. En poques hores, marques com Apple o H&M van anunciar la seva marxa com a resposta a la invasió. Altres firmes com Mango, van seguir els seus passos per evitar un càstig dels mercats o els consumidors.
"El gruix de les companyies que estan aturades continuen la seva operativa i mantenen la presència de personal. La majoria estan a l'espera de què el final de les hostilitats permeti reiniciar l'activitat d'una forma normal", matisa, no obstant, el professor d'EAE Business School, Francesc Rufas. Així mateix, apunta que la suspensió de l'activitat no vol dir que hagin abandonat "oficines o inversions".
Segons Rufas, el 90% de les empreses que anunciat la suspensió de l'activitat a Rússia ho han fet, per raons "d'imatge". Altres experts consultats afegeixen més motius que han fet inevitable aquesta sortida, principalment els problemes de subministrament provocats per la marxa d'empreses de transport com DHL i les dificultats per cobrar i repatriar pagaments.
Tot i això, moltes companyies també han buscat opcions imaginatives per no quedar assenyalades davant l'opinió pública i, a la vegada, no renunciar a un mercat de 140 milions de persones. "Hi ha empreses que han fet fórmules artificials de sortida, però que han mantingut l'activitat econòmica i les vendes al territori rus", destaca el professor d'Economia Financera de la UPF-Barcelona School of Management, Andrei Boar.
"La sortida d'empreses es va anunciar com una campanya mediàtica en contra de l'acció russa s'està duent a terme a mitges. No totes les empreses que van dir que marxarien han sortit i es per un motiu important: aquest conflicte hi ha un moment en que s'acabarà i les empreses que tenen un nínxol de mercat assolit el perdrien si marxen", resumeix.
Els casos de Fluidra i Borges
Entre les més de 500 companyies analitzades per la Universitat de Yale n'hi ha dues de catalanes que no han completat la seva sortida de Rússia: Fluidra, una empresa de Barcelona especialitzada en la instal·lació de piscines, i el Grup Borges, dedicat a la venda d'olis, vinagres i fruits secs, principalment.
En el cas de Fluidra, fonts de l'empresa expliquen que mantenen a Rússia només una activitat "marginal" que suposa menys de l'1% del total. Segons indica la multinacional catalana, la intenció és sortir del país aviat i estan estudiant la manera de fer-ho. Actualment, hi tenen dues delegacions i mig centenar de treballadors.
Per al que fa Borges, asseguren estar "consternats" per les conseqüències de la guerra d'Ucraïna, que fa més de cinquanta dies que dura. Paral·lelament, defensen que la seva presència a Rússia és "merament comercial" i amb la finalitat d'abastir la població d'aliments de "primera necessitat".
Borges argumenta que la no comercialització dels seus productes provocaria un "dany a la població civil" russa que, apunten, no és la culpable del conflicte. "Des de l'inici del conflicte Borges International Group s'ha bolcat amb Ucraïna contribuint a la donació de producte a diferents associacions que abasteixen de recursos a la població ucraïnesa", conclou la marca amb seu a Reus.
¿Risc d'expropiacions?
En alguns cercles empresarials l'escalada de les hostilitats entre el govern Putin i les potències occidentals alineades amb Ucraïna va fer témer represàlies en forma nacionalització d'inversions estrangeres. Ara per ara, aquest extrem no s'ha produït, tot i que tampoc és descartable, ja que diversos països sí que han confiscat patrimoni d'oligarques russos esquitxats pel conflicte.
"Les expropiacions són molt possibles", avisa Andrei Boar. Segons la seva opinió, no seria estrany que es produïssin nacionalitzacions entre empreses amb centres de producció en territori rus com a represàlia a les sancions de la UE i els Estats Units. Tanmateix, ressalta que això pot passar "de forma forçosa" tant si les empreses han marxat, com si no.
"El que hem de tenir en compte és que les expropiacions són una mesura molt radical i marca un precedent molt important. Un cop s'hagi fet, el que trobarem els següents anys és una por al mercat per tornar-se a instal·lar a Rússia", apunta.
Rufas, per la seva part, assegura q tradicionalment Rússia no ha optat per fer nacionalitzacions com sí que han fet altres governs, principalment a Llatinoamèrica. Malgrat això, reconeix que tot i que és "difícil", aquesta fórmula no es pot descartar en un context imprevisible i bèl·lic com l'actual.
Ajudes a les pimes
Segons contextualitza el president de la Comissió d'Economia Internacional i UE del Col·legi d'Economistes, Xavier Ferrer, la presència d'empreses catalanes a Rússia és relativament petita, com també ho és el pes del comerç amb Moscou. Així mateix, ressalta que és molt possible que la sortida d'empreses tingui un caràcter "reversible" quan es relaxi el conflicte.
"Les empreses al que van és a fer negoci, i a vegades el negoci és més després d'un conflicte, ja que s'obren moltes expectatives", afegeix. D'altra banda, reclama a l'administració que faci un esforç per "ajudar" a les companyies a les quals s'ha empès a abandonar Rússia de la mateixa manera que es va compensar al sector privat durant la pandèmia.
