Investigadors gironins desenvolupen un nou aïllant acústic fet amb restes de poda

Aquest nou material duplica la capacitat d'aïllament de les plaques de guix laminat que s'usen normalment en construcció

Un equip d'investigadors del grup de recerca LEPAMAP de la Universitat de Girona (UdG) i del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat -a nivell de laboratori- un nou aïllant acústic que incorpora restes de poda de pins, taronger i altres residus similars juntament amb polipropilè, un plàstic habitualment utilitzat en joguines, electrodomèstics i automòbils.

Segons les primeres proves de laboratori, comparat amb una placa de guix laminat que s'usa normalment en la construcció, aquest nou material compost 100% reciclat duplica la capacitat d'aïllament acústic. Els resultats d'aquest treball han estat publicats a la revista 'BioResources'. Segons aquest equip d'investigadors, cada vegada hi ha més demanda de noves solucions que garanteixin l'aïllament acústic dels edificis. "En aquest sentit, els materials compostos com el que hem desenvolupat constitueixen una nova alternativa, tant des del punt de vista tecnològic com mediambiental", apunta l'equip dirigit per Jesús Alba (UPV) i Pere Mutjé (UdG).

En el seu estudi, els investigadors han analitzat les propietats mecàniques i acústiques del nou material, comparant-les amb les de materials compostos utilitzats normalment en edificació. "Comparat amb una placa de guix laminat, dupliquem l'aïllament i, a més, utilitzat com sandvitx doble podem quadruplicar-lo, obtenint millores de sis decibels o més", destaquen els caps de la recerca.

Per dur a terme aquestes anàlisis, els investigadors van utilitzar AISLA, una aplicació informàtica desenvolupada en els laboratoris del campus de Gandia de la UPV que permet conèixer in situ l'índex de reducció sonora dels materials. "AISLA presenta un avantatge important davant de la majoria d'aplicacions comercialitzades, i és que es poden caracteritzar els materials de manera real -amb valors que s'obtenen en el propi laboratori- i no amb estimacions de models numèrics", apunta el cap de l'equip valencià, Jesús Alba.

Els investigadors apunten que es tractaria d'un producte econòmicament molt competitiu pel mercat perquè els materials procedeixen de matèries. A banda de per a l'edificació, també permetria desenvolupar habitacles interiors i elements separadors de mitjans de transport, entre d'altres aplicacions.