L'artista catalana, Anna III, reflexiona sobre la identitat revestint amb tèxtil objectes trobats a l'exposició 'Et Elissa devint Didon', que s'inaugura aquest dimecres a La Mercè de Girona. La mostra, comissariada per la Fundació Vila Casas, s'inspira en la llegenda del naixement de Cartago i parteix d'una residència artística que l'escultora va fer a Tunis.
A través del desig d'arrelament, Anna III conjuga les antigues columnes de Cartago i objectes com cinturons, llambordes o fustes als quals dona una nova dimensió. "Per a mi aquests objectes trobats tenen una memòria a la qual no tenim accés; quan els intervinc, els contraposo amb d'altres per crear aquesta identitat", concreta l'artista. L'exposició es podrà veure fins al 27 de maig.
A l'estiu del 2019, la catalana Anna III va fer una residència a Tunis adreçada a joves creadors. Allà, aquesta artista catalana nascuda ara fa 32 anys a Vilanova i la Geltrú va gestar-hi Entrelacé. Un projecte personal que barreja mitologia, passat arqueològic, identitat, objectes trobats i materials tèxtils.
A partir de la llegenda de Dido i la creació de Cartago, Anna III reflexiona al voltant de la recerca d'un mateix. D'entrada ho fa a través del videoart, en una intervenció que va fer durant la seva residència. A les antigues columnes de Cartago que encara es mantenen dempeus, aquell 2019, Anna III va tornar a representar-hi la història de la fundació de la ciutat.
L'artista va esquinçar tela per escenificar la pell de brau que Dido va tallar a tires per marcar el perímetre de la seva nova llar. I va endur-se'n el relleu de les columnes marcant-lo amb llapis damunt les cortines que tenia penjades a l'estança on va viure durant la residència.
Ara, aquestes peces són la instal·lació central de la mostra 'Et Elissa devint Didon', que s'inaugura aquest dimecres al Centre Cultural La Mercè. Però el desig que tenia Dido d'arrelar-se i constituir-se quan va fundar Cartago també ha portat Anna III a crear tota una sèrie d'escultures a partir d'objectes trobats, que formen el corpus de la mostra.
Una llamborda dels carrers de Tunis, peces de fusta, una serra trobada a Londres (lloc on viu ara) o un marc antic s'entrellacen amb d'altres materials -sobretot, tèxtils- per adquirir una nova dimensió. "Per a mi, aquests objectes trobats contenen una memòria a la qual no tenim accés; per això, quan els intervinc intento trobar-ne l'essència i els contraposo amb d'altres objectes inèdits i buits de memòria, en una recerca constant de la identitat", explica Anna III.
Textures i materials
Les seves peces també juguen amb el contrast de textures i de materials. Perquè la fredor del metall es contraposa amb la calidesa del tèxtil, o la rugositat de la fusta amb la suavitat de les puntes de coixí. "Intento buscar aquest equilibri entre ells, aquesta balança; és un diàleg constant que es crea entre els materials, i que d'alguna manera també deixo que parlin amb mi", explica.
La mostra també reflexa de quina manera l'artista ha canviat durant aquests anys. Perquè amb la pandèmia, les seves peces van quedar-se a Tunis. I quan aquest 2022 ha tornat a recollir-les, també ha aprofitat per tornar a reflexionar de nou.
Ara, el seu cos es fusiona amb les columnes i el tèxtil, com recullen una sèrie de fotografies de la mostra. I adquireixen protagonisme els cinturons, com un símbol d'allò que oprimeix i lliga. "D'aquesta manera, l'ideal de refugi, com el meu cos, és destructible, vulnerable i efímer, i es crea un diàleg, un joc de tensions entre el cos i la memòria", diu Anna III.
"La necessitat d'arrelar-se"
L'exposició 'Et Elissa devint Didon' està comissariada per la Fundació Vila Casas. De fet, l'any passat l'artista catalana va ser escollida finalista del premi d'Escultura que convoca l'entitat amb l'obra 'Desaparèixer cap endins'. La directora de projectes externs de la Fundació, Natàlia Chocarro, destaca el lligam que Anna III té amb l'art pobre italià dels anys 60 ('arte povera') però "amb una mirada molt més poètica".
"Amb tota una sèrie de materials pobres, aconsegueix interpel·lar l'espectador i evocar tot un seguit d'emocions davant cadascuna d'aquestes obres", explica Chocarro. També, l'obra d'Anna III parteix de referents com Jacques Lacant o André Breton, per capbussar-se en el seu interior i treure'l cap enfora. "L'artista ens parla de qüestions de gènere, de temes socials i polítics, de la necessitat d'arrelament i les migracions a les quals estem sotmesos al segle XXI", conclou la directora.
L'exposició que s'inaugura aquest vespre a La Mercè es podrà veure fins al 27 de maig.
Anna Ill va iniciar els seus estudis artístics a l’Escola Massana de Barcelona i, el 2017 es va graduar en el Màster d’Art i Espais per la Kingston University de Londres. L’any 2018 va ser seleccionada a la XXI Biennal d’Art Català, pel Premi d’Art Contemporani de la Fundació Reddis, i va guanyar el premi <35Art amb exposició a la Sala Parés. Un any més tard va guanyar el premi producció artística Art Jove 2020 i el 1er premi Art Pertot amb exposició itinerant a Perpinyà, Palma de Mallorca i Girona. Ha participat en residències artístiques a París, Leipzig i Londres. Actualment viu i treballa a Londres.
